Serge Gainsbourg

cantautor, pianista, poeta, pintor, escriptor, actor, guionista i director francès (1928–1991)

Lucien Ginsburg (París, 2 d'abril de 1928 - París, 2 de març de 1991), de nom artístic Serge Gainsbourg, va ser un músic francès.[1] Una de les seves cançons més conegudes és, potser, Je t'aime... moi non plus (en català seria, T'estimo... jo tampoc). Es tracta d'una peça composta el 1967 i inicialment gravada amb Brigitte Bardot (a qui la dedicà, arran de la seva relació sentimental), però coneguda sobretot en la seva segona versió, gravada el 1969 amb Jane Birkin, la seva parella aleshores.[2] Una altra de les peces per les quals és més conegut fora de França és la cançó Poupée de cire, poupée de son (Nina de cera, nina de segó), composta per ell i cantada per France Gall, guanyadora el 1965 del Festival d'Eurovisió com a representant de Luxemburg.[1]

Plantilla:Infotaula personaSerge Gainsbourg

(1981) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Lucien Ginsburg Modifica el valor a Wikidata
2 abril 1928 Modifica el valor a Wikidata
4t districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 març 1991 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
7è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montparnasse, 1 Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicJueus russos Modifica el valor a Wikidata
FormacióLiceu Condorcet
École Normale de Musique de Paris Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,79 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArts escèniques Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor, músic de jazz, compositor, guionista, actor de cinema, compositor de bandes sonores, músic, pianista, cantant, compositor, cantautor, poeta, escriptor, director de cinema, pintor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1957 Modifica el valor a Wikidata - 1991 Modifica el valor a Wikidata
GènereChanson, jazz, pop, reggae, rock, rock progressiu, txa-txa-txa, mambo, funk i música de varietats Modifica el valor a Wikidata
InstrumentAcordió, baix elèctric, guitarra, piano i veu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficMercury Records
Philips Records Modifica el valor a Wikidata
Company professionalFrance Gall Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeBambou (1981–1991)
Lise Levitzky (1951–1957) Modifica el valor a Wikidata
ParellaJane Birkin (1968–1980)
Bambou
Brigitte Bardot Modifica el valor a Wikidata
FillsCharlotte Gainsbourg
 () Jane Birkin
Lulu Gainsbourg
 () Bambou Modifica el valor a Wikidata
ParesJoseph Ginsburg Modifica el valor a Wikidata  i Olia Ginsburg Modifica el valor a Wikidata
GermansLiliane Gainsbourg Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webuniversalmusic.fr… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0006092 Allocine: 2227 Rottentomatoes: celebrity/serge_gainsbourg Allmovie: p90849 Metacritic: person/serge-gainsbourg TMDB.org: 34263
Facebook: sgainsbourg Youtube: UCMqAEhVGBz5WrBH-Ph3u0vg Spotify: 01C9OoXDvCKkGcf735Tcfo Last fm: Serge+Gainsbourg Musicbrainz: b21ef19b-c6aa-4775-90d3-3cc3e067ce6d Songkick: 9976 Discogs: 5951 Allmusic: mn0000174822 Goodreads author: 42934 Find a Grave: 3684 Deezer: 1007 Modifica el valor a Wikidata
Serge Gainsbourg

Sortia amb dones de gran bellesa, que feia cantar amb ell i portava a la fama, tot i que la major part d'elles el van abandonar perquè se sentien com un objecte o una medalla per mostrar, poc valuoses per si mateixes si ell havia de fer-los de Pigmalió.[3]

Als anys vuitanta la seva carrera va decaure profundament. Al final d'aquesta època, Gainsbourg es va inventar un nou personatge, Gainsbarre (del joc de mots "se barre", és a dir, 'fot el camp'), molt mediàtic i que mostrava voluntàriament el seu costat més polèmic. Va cridar molt l'atenció dels francesos quan, per exemple, el 1984 va cremar un bitllet de 500 francs a la televisió TF1.[4]

Va cantar amb la seva filla Charlotte Gainsbourg, filla de Jane Birkin, quan ella era encara adolescent. El 2009 Charlotte Gainsbourg va treure el seu tercer àlbum en solitari, IRM, en què va participar el nord-americà Beck Hansen. El 2010 es va produir un film basat en la biografia de Serge Gainsbourg, titulat Serge Gainsbourg, vie héroïque (en català, «Serge Gainsbourg, vida heroica»), dirigida per Joann Sfar.

La seva primera biografia escrita directament en castellà es va editar el 2015.[5]

Discografia

modifica
  • 1958: Du Chant À La Une !
  • 1959: Serge Gainsbourg N°2
  • 1961: L'étonnant Serge Gainsbourg
  • 1962: Serge Gainsbourg N° 4
  • 1963: Gainsbourg Confidentiel
  • 1964: Gainsbourg Percussions
  • 1968: Initials B.B.
  • 1968: Bonnie And Clyde, amb Brigitte Bardot
  • 1969: Jane Birkin-Serge Gainsbourg
  • 1971: Histoire de Melody Nelson, amb Jane Birkin
  • 1973: Vu de l'extérieur
  • 1975: Rock around the bunker
  • 1976: L'Homme à tête de chou
  • 1979: Aux armes et cætera
  • 1981: Mauvaises Nouvelles Des Étoiles
  • 1984: Love on the Beat
  • 1987: You're Under Arrest

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 [http://www.allmusic.com/artist/p22806/biography allmusic Biografia]
  2. [enllaç sense format] http://www.vanityfair.com, Robinson, Lisa, Legends, "The World of Serge Gainsbourg," November, 2007, retrieved 3 September 2012
  3. «Serge Gainsbourg Biography – life, family, parents, name, story, death, wife, school, young, son, book, old, born, husband, marriage, time, year, scandal, sister, The outsider». Notablebiographies.com. [Consulta: 25 gener 2011].
  4. «Gainsbourg brûle un billet de 500 Francs» (en francès). Premiere.fr. [Consulta: 18 setembre 2011].
  5. Cabrerizo, Felipe. Gainsbourg: Elefantes rosas (en castellà). Donostia: Expediciones Polares, 2015, p. 448. ISBN 978-84-944149-5-4 [Consulta: 24 gener 2017].  Arxivat 2017-02-02 a Wayback Machine.

Enllaços externs

modifica