Sergi López i Ayats
Sergi López i Ayats (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 22 de desembre de 1965) és un actor de cinema, teatre i televisió català.
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 desembre 1965 (56 anys) Vilanova i la Geltrú (Garraf) |
| Dades personals | |
| Formació | Liceo Gregorio Cordovez |
| Activitat | |
| Ocupació | actor de teatre, actor de cinema |
| Activitat | 1991 – |
| Participà en | |
| 28 març 2022 | Defensem l'escola en català |
Premis
| |
    | |
BiografiaModifica
Es va iniciar en la interpretació en el teatre amateur (per exemple, en representacions d'Els Pastorets a la seva ciutat natal). Començaria a estudiar teatre a Barcelona però acabaria per marxar a França per estudiar interpretació a l'escola de Jacques Lecoq. En l'època d'actor teatral, va participar en diversos muntatges. Per exemple, va compartir escena amb Toni Albà en obres com ara "BRAMS" o la kumèdia dels herrors (1986), que també havien escrit i dirigit ensems. Altres obres d'aquest període són Fins al fons i, més endavant, Lisistrata (1996).
Més endavant i des de França, començaria també a fer cinema. El 1991 va decidir presentar-se a un càsting del director Manuel Poirier, que el descobriria al cinema. La seva primera pel·lícula es titulava La Petite amie d'Antonio (1992). En van seguir sis més amb Poirier i encara d'altres amb altres directors francesos. El 1997 amb Western, de Manuel Poirer, va arribar el primer èxit internacional, participació en el festival de Canes, a més de dues nominacions importants: nominació a l'Oscar per a la pel·lícula i nominació al César com a millor promesa. Més endavant, l'any 2001, va rebre el premi César al millor actor (primer no francès en rebre'l) i el premi al millor actor europeu pel seu paper a Harry, un amic que us estima.
El 1997, amb 32 anys, va filmar la primera pel·lícula en català (Caricies, de Ventura Pons). En els darrers anys ha participat en diferents produccions, en català i en castellà, però també en francès i àdhuc en anglès (Dirty Pretty Things, de Stephen Frears i amb Audrey Tautou). Per les pel·lícules Sólo mía i El laberinto del fauno ha rebut nominacions als premis Goya.
L'any 2008 va tornar als escenaris amb el monòleg Non Solum, espectacle escrit i dirigit amb el seu company d'estudis Jorge Picó.[1][2]
El novembre de 2009, Sergi López, així com un grup de persones conegudes de Vilanova i la Geltrú, va donar suport a la campanya pels referèndums sobre la independència de Catalunya.[3][4]
El 6 de novembre de 2012 publicà l'article «Esquerra? La CUP»,[5] amb el qual donava suport a la CUP-Alternativa d'Esquerres a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, avalant la seva feina a partir de l'experiència viscuda al seu municipi -Vilanova i la Geltrú- així com defensant els seus postulats de regeneració democràtica, crítica social i treball de base.[6][7]
En les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, es va anunciar que Sergi López tancaria la candidatura de la Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent, juntament amb el fundador d'Unió de Pagesos, Pep Riera i el futbolista Oleguer Presas.[8]
FilmografiaModifica
- 1992: La petite amie d'Antonio, de Manuel Poirier
- 1994: Ciudad Baja (Downtown Heat) de Jesús Franco
- 1994: À la campagne, de Manuel Poirier
- 1995: Attention fragile, de Manuel Poirier
- 1996: El retorn d'en Jacint, Carnaval de la Unió Vilanovina
- 1997: Toreros, la capital du monde, d'Eric Barbier
- 1997: Marion, de Manuel Poirier
- 1997: Western, de Manuel Poirier
- 1997: Carícies, de Ventura Pons
- 1998: Entre las piernas, de Manuel Gómez Pereira
- 1998: La nouvelle Ève, de Catherine Corsini
- 1999: Lisboa, d'Antonio Hernández
- 1999: Morir (o no), de Ventura Pons
- 1999: Rien à faire, de Marion Vernoux
- 1999: Arde, amor, de Raúl Veiga
- 1999: Une liaison pornographique, de Frédérique Fonteyne
- 1999: Ataque verbal, de Miguel Albaladejo
- 2000: El cielo abierto, de Miguel Albaladejo
- 2000: Harry, un amic que us estima (Harry, un ami qui vous veut du bien), de Dominik Moll
- 2001: Reines d'un jour, de Marion Vernoux
- 2001: Le lait de la tendresse humaine, de Dominique Cabrera
- 2001: Te quiero, de Manuel Poirier
- 2001: Hombres felices, de Roberto Santiago
- 2001: Sólo mía, de Javier Balaguer
- 2002: Dirty Pretty Things, de Stephen Frears
- 2002: Filles perdues, cheveux gras, de Claude Duty
- 2002: Jet lag, de Danièle Thompson
- 2002: La corba de la felicitat (Femmes... ou les enfants d'abord...), de Manuel Poirier
- 2003: Janis et John, de Samuel Benchetrit
- 2003: Rencontre avec le dragon, d'Hélène Angel
- 2003: Un petit service, d'Antoine Pereniguez
- 2004: Camins creuats (Chemins de traverse), de Manuel Poirier
- 2005: Pintar o fer l'amor (Peindre ou faire l'amour) d'Arnaud Larrieu i Jean Marie Larrieu
- 2005: Les paraules blaves (Les Mots Bleus) d'Alain Corneau
- 2006: El laberinto del fauno, de Guillermo del Toro
- 2007: La maison, de Manuel Poirier
- 2009: La régate, de Bernard Bellefroid
- 2009: Primer contacte, de Pau Escribano
- 2009: Partir, de Catherine Corsini
- 2009: Petit indi, de Marc Recha
- 2009: Els últims dies del món, d'Arnaud i Jean-Marie Larrieu
- 2009: Mapa dels sons de Tòquio, d'Isabel Coixet
- 2009: Ricky, de François Ozon
- 2010: Pa negre, d'Agustí Villaronga
- 2012: Dubaï Flamingos, de Delphine Kreuter
- 2012: Michael Kohlhaas, de Arnaud des Pallières
- 2012: Quartier libre, de Frédéric Fonteyne
- 2012: Les Turfistes, de Fabien Onteniente
- 2013: La Tendresse, de Marion Hänsel
- 2013: Ismael, de Marcelo Piñeyro
- 2015: Segon origen, de Bigas Luna i Carles Porta
- 2015: Un dia perfecte, de Fernando León de Aranoa
- 2015: Un dia perfecte per volar, de Marc Recha
- 2016: Quatretondeta, de Pol Rodríguez
- 2016: La propera pell, d'Isaki Lacuesta i Isa Campo
- 2017: La vida lliure, de Marc Recha
- 2018: Black is Beltza, de Fermin Muguruza
- 2018: Escapada, de Sarah Hirtt
- 2018: Lazzaro felice, d'Alice Rohrwacher
- 2019: El viatge de la Marta, de Neus Ballús
- 2019: 7 raons per fugir, de Gerard Quinto, Esteve Soler i David Torras
- 2019: Sòl, de Clàudia Munuera
- 2019: Vagabondes, de Philippe Dajoux
- 2019: La innocència, de Lucía Alemany
- 2019: Careta de cerdo, d'Alejandro Miñarro
Sèries de televisióModifica
- 2018: Si no t'hagués conegut, de Sergi Belbel
- 2019-2020: Une île, de Gaia Guasti i Aurélien Molas
Premis i nominacionsModifica
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Any | Categoria | Pel·lícula | Director | Resultat | Ref. |
|---|---|---|---|---|---|
| 2010 | Millor actor secundari | Petit indi | Marc Recha | Nominat | |
| 2014 | Millor actor secundari | Ismael | Marcelo Piñeyro | Nominat | |
| 2015 | Millor actor secundari | El niño | Daniel Monzón | Nominat | |
| 2016 | Millor actor | Un dia perfecte per volar | Marc Recha | Nominat | |
| 2017 | Millor actor secundari | La propera pell | Isa Campo i Isaki Lacuesta | Nominat | |
| 2019 | Millor actor | La vida lliure | Marc Recha | Nominat | |
| 2020 | Millor actor | El viatge de la Marta (Staff Only) | Neus Ballús | Nominat | |
| 2022 | Millor actor secundari | Mediterráneo | Marcel Barrena | Nominat |
| Any | Categoria | Pel·lícula | Director | Resultat | Ref. |
|---|---|---|---|---|---|
| 2002 | Millor actor | Sólo mía | Javier Balaguer | Nominat | |
| 2007 | Millor actor | El laberinto del fauno | Guillermo del Toro | Nominat | |
| 2011 | Millor actor secundari | Pa negre | Agustí Villaronga | Nominat | |
| 2021 | Millor actor secundari | La boda de Rosa | Icíar Bollaín | Nominat |
ReferènciesModifica
- ↑ «Fitxa de l'obra "Non Solum"». TeatreNacional.com. [Consulta: 7 febrer 2010].
- ↑ «Non Solum amb Sergi López. Notícia de teatre». CiutatOci.com, setembre 2008. Arxivat de l'original el 2009-01-05. [Consulta: 7 febrer 2010].
- ↑ «L'actor Sergi López dona suport al 13-D». ElPunt.cat, 27-11-2009. [Consulta: 7 febrer 2010].
- ↑ «"Cal demostrar que l'independentisme no és un moviment de quatre violents"». ElSingularDigital.cat, 18-11-2009. Arxivat de l'original el 2009-11-19. [Consulta: 7 febrer 2010].
- ↑ «Esquerra? La CUP». Arxivat de l'original el 2012-11-14. [Consulta: 7 novembre 2012].
- ↑ «Sergi López fa públic el seu suport a la CUP». Ara.cat, 06-11-2012. [Consulta: 7 novembre 2012].
- ↑ «Sergi López: 'Esquerra? La CUP'». Vilaweb, 06-11-2012. [Consulta: 7 novembre 2012].
- ↑ «David Fernàndez, Quim Arrufat i Isabel Vallet tancaran la llista de la CUP a Barcelona». Vilaweb, 25-08-2015. [Consulta: 25 agost 2015].
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sergi López i Ayats |
- La seva fitxa, a ElCriticón (castellà)
- La seva biografia, a Biografías y Vidas (castellà)
- Fotografies i comentaris de l'actor, a TeatreBCN Arxivat 2010-05-30 a Wayback Machine. (català)
- Entrevista, a Òmnium Arxivat 2010-02-10 a Wayback Machine. (català)
- Entrevista, a CómoHacerCine (castellà)