Sergio Castellitto (18 d'agost de 1953) és un actor i director de cinema italià.[1][2]

Infotaula de personaSergio Castellitto

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 agost 1953 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Roma (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia Nacional d'Art Dramàtic Silvio D'Amico Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, actor de cinema, actor, actor de teatre, guionista, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1981 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeMargaret Mazzantini (1987–) Modifica el valor a Wikidata
FillsPietro Castellitto Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0144812 Allocine: 6119 Rottentomatoes: celebrity/sergio_castellitto Allmovie: p84437 Metacritic: person/sergio-castellitto TMDB.org: 2166 Modifica el valor a Wikidata

Trayectoria modifica

 
En el Festival Internacional de Cinema de Venècia el 2009.

Va néixer a Roma però els seus pares eren originaris de Molise. Després de graduar-se a l'Acadèmia Nacional d'Art Dramàtic Silvio D'Amico el 1978, va iniciar la seva carrera teatral al teatre públic italià amb la Mesura per mesura de Shakespeare al Teatro di Roma i amb papers en altres obres com La Mare de Brecht, El mercader de Venècia i Candelaio de Giordano Bruno.[3] Al Teatre de Gènova va protagonitzar els papers de Tuzenbach a Tres germanes de Txèkhov i Jean a La senyoreta Julie de Strindberg, totes dues sota la direcció de Otomar Krejka. En els següents anys, també ha protagonitzat produccions teatrals com L'infelicità senza desideri i Piccoli equivoci al Festival dei Due Mondi de Spoleto. També va aparèixer a Barefoot in the Park de Neil Simon.[3] Durant els seus anys al teatre, va treballar al costat de molts actors famosos, entre ells Luigi Squarzina, Aldo Trionfo, i Enzo Muzii.

Castellitto va començar la seva carrera cinematogràfica el 1983 amb Marcello Mastroianni i Michel Piccoli a Il generale dell'armata morta de Luciano Tovoli.[2] Ha participat a moltes pel·lícules com Sembra morto...ma è solo svenuto de Felice Farina, Piccoli equivoci de Ricky Tognazzi i Stasera a casa di Alice de Carlo Verdone. Es va fer més famós per participar a Il grande cocomero de Francesca Archibugi i L'home de les estrelles de Giuseppe Tornatore.

A finals dels anys vuitanta, Castellitto va aparèixer en diverses minisèries de televisió italianes, incloent Un siciliano in Sicilia (1987), Cinque storie inquietanti (1987), Piazza Navona (1988), Cinéma (1988), i Come stanno bene insieme (1989). També aparegué a la minisèrie Victoire, ou la douleur des femmes (2000).[4]

La fama li arribà amb les pel·lícules La famiglia, L'ultimo bacio, Caterina va in città, L'ora di religione, Bella Martha, i especialment amb Non ti muovere, dirigida per ell i escrita per la seva esposa Margaret Mazzantini, amb la que té quatre fills. També ha participat a Il regista di matrimoni de Marco Bellocchio i La stella che non c'è de Gianni Amelio.

A França Castellitto va interpretar el paper masculí oposat a Jeanne Balibar a la pel·lícula de Jacques Rivette Va savoir (2001). La seva recent actuació com a actor ha estat el seu paper a Padre Pio,probablement el paper definitiu de la seva carrera.

La primera pel·lícula que va dirigir és Libero Burro, seguit de Non ti muovere. Va interpretar el paper de l'antagònic rei Miraz, a Les Cròniques de Nàrnia: el príncep Caspian.[5]

El 2012 va dirigir Venuto al mondo, que va participar al Festival de Cinema de Toronto, on no va ser ben rebuda per bona part de la premsa anglòfona. Més recentment, Castellitto va aparèixer a la sèrie de televisió In Treatment en el paper de Giovanni.[4]

Filmografia modifica

Cinema modifica

Televisió modifica

Curtmetratges modifica

Director modifica

Cinema modifica

Teatre modifica

Premis i reconeixement modifica

Referències modifica

  1. «Sergio Castellitto: Biography». The New York Times. Arxivat de l'original el 30 de juny 2013. [Consulta: 1r maig 2013].
  2. 2,0 2,1 «Sergio Castellitto». Festival de Cannes. Arxivat de l'original el 5 de novembre 2012. [Consulta: 1r maig 2013].
  3. 3,0 3,1 «Sergio Castellitto». Filmbug. [Consulta: 1r maig 2013].
  4. 4,0 4,1 «Sergio Castellitto: Filmography». The New York Times. Arxivat de l'original el 30 de juny 2013. [Consulta: 1r maig 2013].
  5. «Sergio Castellito». Hoycinema.com. Arxivat de l'original el 2008-09-20. [Consulta: 14 gener 2010].