Sergio Osmeña
Sergio Osmeña (9 de setembre de 1878, Cebú - 19 d'octubre de 1961, Quezon City),[1] fou un polític i advocat filipí, i primer vicepresident de les Filipines durant la presidència de Manuel Quezón, assumint la presidència en 1944.
Va estudiar dret a la Universitat de Sant Tomás[2] i va ser director del diari cebuà El Nuevo Día.[3] En 1904, fou escollit com a governador de la província de Cebú i fiscal de les províncies de Cebú i de Negros Occidental per l'administració colonial estatunidenca.[4]
El 1907 va ser escollit delegat a l'Assemblea Nacional, va fundar el Partit Nacionalista Filipí[4] i elegit com el primer president de l'Assemblea de les Filipines, des de 1907 a 1916. Més tard va ser triat senador per Cebú.[5]
Va formar part de diverses missions per negociar amb els Estats Units la independència de les Filipines, i va ser promotor de l'obtenció de l'estatus de Commonwealth o Estat Lliure Associat que li va ser concedida pel país colonitzador en 1935. Va ser escollit dues vegades vicepresident durant aquest període. Amb la invasió japonesa i després de la mort de Manuel Quezón en 1944, va ser nomenat president de les Filipines en l'exili.[6]
Osmeña va ser el líder del Partit Nacionalista fins a l'any 1921, quan va ser succeït per Manuel Quezón. A partir de 1923, va representar la província de Cebú en el Senat filipí. En 1933 va formar part de la missió que es va traslladar a Washington D.C. per assegurar-se que era aprovada la llei d'independència de les Filipines, denominada "Hare-Hawes-Cutting". Aquesta llei va ser vetada per l'Assemblea Filipina.[4] En 1934 va ser aprovada la llei Tydings-McDuffie que concedia l'estatus d'Estat Lliure Associat o Commonwealth al país.[4]
L'any següent va ser escollit vicepresident, amb Quezón com a president. Va continuar en aquest càrrec durant el període de la invasió japonesa, quan el govern va estar exiliat a Washington. Després de la mort de Quezón l'agost de 1944, va ser designat president,[7] en el lloc del qual va desembarcar a la platja de Palo a l'illa de Leyte, juntament amb MacArthur per prendre possessió de les Filipines durant la II Guerra Mundial.
Va organitzar les eleccions a la presidència de les Filipines, després de la independència dels EUA en 1946, presentant-se a l'elecció, però va ser derrotat per Manuel Roxas,[8] que es va convertir en el seu primer president.
Després de les eleccions es va retirar de la vida política i va tornar a la seva casa a Cebú.
Va morir el 19 d'octubre de 1961 a 83 anys a l'Hospital Memorial dels Veterans de Quezón City.[9] Està enterrat en el Cementiri del Nord a Manila.[10]
Referències modifica
- ↑ Avila, Bobit S. «Remembering Don Sergio Osmeña Sr.» (en anglès). The Philippine Star [Consulta: 9 novembre 2021]. «In Cebu, Sept. 9 is a special non-working holiday in honor of the 142nd birth anniversary of the Grand Old Man of Cebu, Don Sergio Osmeña Sr. who was born on Sept. 9, 1878 and died on Oct.19, 1961.»
- ↑ Vidal, José Manuel «El Nuncio que nos llega: Filipino de ascendencia navarra y amigo del Papa» (en castellà). Religión Digital, 02-12-2019 [Consulta: 9 novembre 2021]. «Y con ellos [Bernadito Auza] se fue a estudiar Filosofía y Teología en la Pontificia y Real Universidad Católica de Santo Tomás de Manila, la primera de Asia, fundada el 28 de abril de 1611, y por cuyas aulas pasaron presidentes de la República como Manuel. L. Quezón, Sergio Osmeña, José P. Laurel o Diosdado Macapagal, eminentes religiosos e intelectuales y hasta el héroe nacional José Rizal.»
- ↑ Dooc, Manny «The unselfish politician» (en anglès). The Business Mirror, 09-09-2021 [Consulta: 9 novembre 2021]. «At the start of the American colonization, he [Sergio Osmeña Sr.] founded a fearless newspaper in 1900, El Nuevo Dia (The New Day)...»
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Sergio Osmeña | president of Philippines | Britannica» (en anglès). [Consulta: 11 novembre 2021].
- ↑ Rey Saavedra, John «Cebu celebrates Don Sergio Osmeña’s 141st birthday» (en anglès). Philippine News Agency, 09-09-2019 [Consulta: 11 novembre 2021]. «Prior to his accession to the presidency, Don Sergio served as governor of Cebu from 1906 to 1907, member and first Speaker of the House of Representatives from 1907 to 1922, and senator from the 10th Senatorial District for thirteen years during which he served as Senate president pro tempore.»
- ↑ Mangahas, Mahar «Quezon’s reelection game» (en anglès). Philippine Daily Inquirer, 05-06-2021 [Consulta: 11 novembre 2021]. «The Japanese invasion of early December 1941 prevented the Philippine legislature from convening [...] A few months later they had arrived in the United States, via Australia, and they set up a government-in-exile [...] On Aug. 1, 1944, Osmeña finally became president upon the death of Quezon, who had been sick with tuberculosis for several years already.»
- ↑ Mangahas, Mahar «Quezon’s reelection game» (en anglès). Philippine Daily Inquirer, 05-06-2021 [Consulta: 9 novembre 2021]. «On Aug. 1, 1944, Osmeña finally became president upon the death of Quezon, who had been sick with tuberculosis for several years already.»
- ↑ «Editorial: Be wary» (en anglès). Sun Star Cebu, 12-10-2021 [Consulta: 9 novembre 2021]. «Manuel Roxas won the presidential race, defeating Sergio Osmeña.»
- ↑ Alpuerto, Agnes B.; Sotto, Jessa Mae; Erram, Morexette B. «Celebrating the life and legacy of Don Sergio» (en anglès). Ceby Daily News, 08-09-2017 [Consulta: 11 novembre 2021]. «[Osmeña] returned to Cebu, where he spent the remaining years of his life before his death at the Veterans Memorial Medical Center in Quezon City in 1961.»
- ↑ Sergio Osmena Sr.'s Death Certificate
Enllaços externs modifica
- Biografia de Sergio Osmeña (anglès)