Serpentinita
La serpentinita és una roca composta d'un o més grups de minerals del grup serpentina. Els minerals en aquest grup es formen per serpentinització, una hidratació i transformació de roques metamòrfiques i ultramàfiques del mantell de la Terra. Aquesta alteració és particularment important en el llit marí en les fronteres de les plaques tectòniques.
 | |
| Tipus | roca metamòrfica  |
|---|---|
Reaccions de serpentinita modifica
La serpentinita es forma a partir de l'olivina via diverses reaccions. Són reaccions molt exotèrmiques.
Producció abiòtica de metà a Mart per serpentinització modifica
La presència de traces de metà en l'atmosfera de Mart ha originat la possible evidència de vida a Mart si el metà fos produït per activitat bacteriana. S'ha proposat la serpentinització com a font no biològica de les traces de metà observades.[1][2]
Impacte en l'agricultura modifica
Els sòls amb una roca mare de serpentinita tendeixen a ser prims o ser absents. i altres nutrients principals per a les plantes, però hi abunden els elements tòxics per a les plantes com el crom i el níquel.[3]
Usos per la serpentinita modifica
- Pedra decorativa en arquitectura.[4]
- Eines per a esculpir especialment entre els inuits
- Pedra de forn a Suïssa. Una varietat d'esquist amb clorita i talc associada amb serpentinita alpina es troba a la Val d'Anniviers, Suïssa i es feia servir de pedra de forn en la construcció de forns de pedra.[5]
- Escut de neutrons en reactors nuclears. La serpentinita controla l'escapada dels neutrons en certs reactors nuclears.[6]
- També es pot afegir a ciments especials en reactors nuclears.[7][8]
- A l'estat de Califòrnia la serpentinita és la roca oficial estatal.[9]
Referències modifica
- ↑ «Life on Mars?». American Scientist, March–April 2006. Arxivat de l'original el 15 de juny 2017 [Consulta: 1r juny 2009].
- ↑ «Methane: Evidence of life on Mars?». redorbit.com, 15-01-2009. [Consulta: 1r juny 2009].
- ↑ "CVO Website - Serpentine and serpentinite" Arxivat 2011-10-19 a Wayback Machine., USGS/NPS Geology in the Parks Website, September 2001, accessed February 27, 2011.
- ↑ Ashurst, John. Dimes, Francis G. Conservation of building and decorative stone. Elsevier Butterworth-Heinemann, 1990, p. 51.
- ↑ Talcose-schist from Canton Valais. By Thomags Bonney, (Geol. Mag., 1897, N.S., [iv], 4, 110--116) abstract
- ↑ Lithuanian Energy Institute. «Design of structures, components, equipments and systems». Ignalina Source Book, 28-05-2011. Arxivat de l'original el 2011-10-09. [Consulta: 28 maig 2011].
- ↑ Aminian, A. (03-08 June 2007). "Determination of shielding parameters for different types of concretes by Monte Carlo methods" a ICENES 2007: International Conference on Emerging Nuclear Energy Systems. Session 12B: Radiation effects. : 7 Arxivat 3 de març 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 9 agost 2012].
- ↑ Abulfaraj, Waleed H.; Salah M. Kamal «Evaluation of ilmenite serpentine concrete and ordinary concrete as nuclear reactor shielding». Radiation Physics and Chemistry, 44, 1-2, pàg. 139–148. DOI: 10.1016/0969-806X(94)90120-1. ISSN: 0969-806X [Consulta: 28 maig 2011].
- ↑ California Government Code § 425.2; see http://www.leginfo.ca.gov/cgi-bin/displaycode?section=gov&group=00001-01000&file=420-429.8 Arxivat 2009-06-28 a Wayback Machine.
Enllaços externs modifica
- The Lost City hydrothermal field: serpentinization, the driving force of the system Arxivat 2008-04-03 a Wayback Machine..
- H₂-rich fluids from serpentinization: Geochemical and biotic implications. Proceedings of the National Academy of Science.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serpentinita |