Obre el menú principal

Serra (Camp de Túria)

municipi del País Valencià

Serra, també conegut com a Serra de Portaceli, és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria. Limita amb Gàtova, Olocau, la Pobla de Vallbona, Bétera i Nàquera (a la mateixa comarca), Torres Torres, Estivella i Segart (al Camp de Morvedre) i Sogorb (a l'Alt Palància). El forment els nuclis de població de Serra, Portaceli i Torre de Portaceli.

Infotaula de geografia políticaSerra
Serra de Portaceli (ca)
Serra (es)
Bandera de Serra.svg Escut de Serra.svg
Monestir de Porta Coeli.jpg

Localització
Localització de Serra respecte del País Valencià.png
 39° 41′ 08″ N, 0° 25′ 43″ O / 39.6854445°N,0.4284905°O / 39.6854445; -0.4284905
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaCamp de Túria
Població
Total 3.091 (2018)
• Densitat 53,94 hab/km²
Gentilici serratí, serratina / serrà, serrana
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 57,3 km²
Altitud 330 m
Limita amb
Partit judicial Llíria
Història i celebracions
Patrocini Josep de Natzaret i Mare de Déu dels Àngels
Festa major Primera quinzena d'agost
Identificador descriptiu
Codi postal 46118
Fus horari
Codi de municipi INE 46228
Codi ARGOS de municipis 46228
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

GeografiaModifica

Situat en el vessant meridional de la Serra Calderona el poble compta amb carrers tortuosos i empinats. El relleu es mostra molt accidentat en tota la seua meitat septentrional, domini de la Serra Calderona (o de Portaceli), caracteritzada pel gran nombre de falles alineades bé en la mateixa direcció ibèrica de l'anticlinal o bé en sentit transversal.

Destaquen els pics de Els Rebalsadors i l'Alt del Pi, i la vall de Lullén o de Portaceli. En l'extrem nord-oest, limitant amb Gàtova i Sogorb es passa dels 800 m., mentre que en l'extrem oposat, a l'altura del barranc de Portaceli, no se superen els 190 m.

Els Rebalsadors és una muntanya de 798 metres s.n.m. situada a la part central de la Serra Calderona. És una muntanya molt popular i visitada, dins del Parc Natural de la Serra Calderona junt al Garbí (595 m) o la Mola de Segart (566 m), amb alta intensitat de ciclistes de muntanya i senderismes, hi és molt a prop el sender de gran recorregut GR-10. A la part superior de la muntanya hi ha una gran plana, el Pla de Rebalsadors, on hi ha el vèrtex geodèsic i el mirador de Rebalsadors o Mirador de Mireia amb molt bones vistes de l'àrea metropolitana de València, el golf de València fins al Montgó, l’albufera, la serralada de El Toro, l'Horta Nord i l'Horta Sud, el Camp de Túria, les muntanyes dels Serrans i la Calderona.[1][2]

El clima és de tipus mediterrani, amb mitjanes tèrmiques que oscil·len entre els 450 mm³ i els 500 mm³ de pluja anual, amb dues màximes en els mesos de maig i octubre. En la forest creix una vegetació de pins i romanís.

HistòriaModifica

 
Carta pobla de Serra i Ria (1609).

Hi ha jaciments eneolítics (Puntal del Sapo, La Torreta i Torre Umbria); del Bronze (Salt del Riu) i ibers (Les Eretes del Riu i la Cova Soterranya ); té el seu origen en un castell musulmà que abastà força importància com ho demostra que en 1084 va servir d'alberg al capità del Cid (1043-1099), Alvar Fànyes i al rei moro Yahia, pretendent al tron de València; també en la Historia Roderici es fa referència al lloc com plaça conquistada pel mercenari castellà al mateix temps que Olocau; Jaume I (1208-1276) va conquistar-lo, i va cedir les terres, el 1238, a Berenguer Burguet i d'altres cavallers; com a cap de la baronia homònima el castell i el lloc van pertànyer als Boïl, senyors de Nàquera, als marquesos de Cerdanyola i últimament als ducs de Montellano; lloc de moriscs (80 focs el 1609, juntament amb Ria) de la fillola de Sogorb, rere la seua expulsió va veure reduir la seua població a una quarta part; la població es va duplicar durant el segle XIX.

Després de la guerra civil espanyola es va establir un camp de concentració entre 1939 i 1942.[3]

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2012
1.408 1.467 1.634 1.794 1.712 1.915 2.012 2.335 2.478 2.838 3.356

Política i GovernModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'ajuntament està format per 11 regidors: 5 del Partit Socialista del País Valencià, 2 del Partit Popular, 2 d'Esquerra Unida-Acord Ciutadà, 1 de Ciutadans i 1 de Gent de Serra.

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Serra

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Alicia Tuson Sánchez 741 41,94% 5 ( 0)
Unides per Serra-EUPV-Podem   Carlos Montalbá 407 23,03% 3 ( +1)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana   Patricia Amador 285 16,13% 2 ( 0)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   José Enrique Martínez Lloris 208 11,77% 1 ( 0)
Gent de Serra: Compromís Municipal   Manuela Navarro Fos 126 7,13% 0 ( -1)
Vots en blanc   25 1,4%
Total vots vàlids i regidors 1.792 100 % 11
Vots nuls 38 1,6%**
Participació (vots vàlids més nuls) 1.830 74,6%**
Abstenció 623* 25,4%**
Total cens electoral 2.453* 100 %**
Alcalde: Alicia Tuson Sánchez (PSPV) (15/06/2019)
Fonts: argos.gva.es
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

El 18 de juliol del 2017 pren el càrrec Alicia Tuson (Partit Socialista del País Valencià) Des de 2003 l'alcalde de Serra era Javier Arnal Gimeno(PSPV).[4][5]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Sitxo Català Martínez Independent 19/04/1979 --
1983 - 1987 Juan Navarro Navarro AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Francisco Ros Cabo PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Francisco Ros Cabo PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Vicente Jose Ros Cabo
Francisco Ros Cabo
PP
PSPV-PSOE
17/6/1995 (moció de censura)
31/1/1998
--
1999 - 2003 Javier Navarro Navarro PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Javier Arnal Gimeno PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Javier Arnal Gimeno PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Javier Arnal Gimeno PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015 - 2019 Javier Arnal Gimeno PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Alicia Tusón Sánchez PSPV-PSOE 15/06/2019 --

EconomiaModifica

A falta de cap activitat industrial l'economia es basa en l'agricultura de secà, una mica de ramat llaner i els beneficis que es deriven de ser un lloc d'estiueig molt proper a Sagunt i a València.

MonumentsModifica

  • Cartoixa de Portaceli. Fundada el 5 de setembre de 1272 pel bisbe Albalat en terres de la vall de Lullén; era la tercera de l'orde de Sant Bru que es fundava a la península i amb el temps una de les més importants, car per ella passaren reis, papes, cardenals, militars; Bonifaci Ferrer (1350-1417) va ser prior de la cartoixa i arribà a superior de l'orde; el 1835 amb la desamortització de Mendizàbal (1790-1853), fou exclaustrada i subhastada. Després de ser destinada a diferents usos, la Diputació Provincial va comprar-la el 1943 i tornaren a ocupar-la els cartoixans. L'església és d'estil neoclàssic, per bé que el seu origen fou gòtic. El conjunt arquitectònic conté, a més quatre claustres; un aqüeducte (avui en desús) que portava aigua de la Font de la Mina.

Llocs d'interésModifica

  • Serra Calderona. Parc Natural amb diverses fonts entre les quals es troben: la de l'Ombria, del Berro, de la Gota i del Llentiscle, etc. També destaquen impressionants pics que ens servixen d'excel·lent mirador, com el del Garbí, Rebalsadors, l'Oronet, etc.
  • Tancat de Portaceli. Microrresrva de flora.
  • Penyes Altes. Microrresrva de flora.
  • Barranc del Saragatillo. Microrresrva de flora.
  • Castell de Serra. Microrresrva de flora.

Festes i celebracionsModifica

  • Sant Blai. El 3 de febrer, se celebra una missa i a l'acabar s'obsequia a tots els assistents amb els panets típics de Sant Blai, elaborats de forma artesanal pels forners de la població, en estos dies també té lloc una processó en honor al sant i una cavalcada especialment pensada per als xiquets.
  • Dia de la Cirera. L'últim cap de setmana de maig o primer de juny té lloc esta festa en què els visitants poden degustar esta fruita. De forma paral·lela, s'instal·la una fira gastronòmica amb productes típics de la comarca (orelletes, embotits...). És una de les cites més destacades de la comarca a la qual acudixen, any a any, centenars de visitants. A més durant este cap de setmana té lloc una Fira Medieval i La Fira de la Calderona ( on els diferents municipis de la Serra munten els seus estands) i els Tallers d'Oficis Tradicionals, on les diferents associacions de la població ens mostren els oficis del picapedrer, dels aiguaders, etc.
  • Festes patronals. La primera quinzena d'agost, en honor a Sant Josep i a la Mare de Déu dels Àngels se celebren misses, processons i ofrenes en honor als patrons a més de varietats, discomòbils, cercaviles, "mascletaes", castells, moros i cristians, etc.

ReferènciesModifica

  1. «Rutas». Ajuntament de Serra, 19-02-2015.
  2. Urrutia, Javi «Rebalsadors (801 m)» (en es). https://www.mendikat.net.
  3. García, Lourdes «Portaceli, camp de concentració oblidat». El Temps, 21-04-2018 [Consulta: 10 juny 2018].
  4. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  5. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Serra. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  6. «Església Parroquial de la mare de Déu dels Àngels». Comunitatvalenciana.com. [Consulta: 22 febrer 2015].
  7. «Fitxa BRL Iglesia Parroquial de Nuestra Señora de los Ángeles». Cult.gva.es. [Consulta: 22 febrer 2015].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica