Serra (Camp de Túria)

municipi del País Valencià

Serra, també conegut com a Serra de Portaceli, és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Plantilla:Infotaula geografia políticaSerra
Serra de Portaceli (ca)
Serra (es) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 41′ 07″ N, 0° 25′ 43″ O / 39.6854°N,0.4285°O / 39.6854; -0.4285
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
Comarcael Camp de Túria Modifica el valor a Wikidata
CapitalSerra (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població3.608 (2023) Modifica el valor a Wikidata (62,97 hab./km²)
Gentiliciserratí, serratina / serrà, serrana Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície57,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud330 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialLlíria
Dades històriques
PatrociniJosep de Natzaret i Mare de Déu dels Àngels Modifica el valor a Wikidata
Festa patronalPrimera quinzena d'agost
Identificador descriptiu
Codi postal46118 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE46228 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46228 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webserra.es Modifica el valor a Wikidata

Geografia modifica

Situat en el vessant meridional de la Serra Calderona el poble compta amb carrers tortuosos i escarpats. El relleu es mostra molt accidentat en tota la seua meitat septentrional, domini de la Serra Calderona (o de Portaceli), caracteritzada pel gran nombre de falles alineades bé en la mateixa direcció ibèrica de l'anticlinal o bé en sentit transversal. Destaquen els pics de Els Rebalsadors i l'Alt del Pi, i la vall de Lullén o de Portaceli. En l'extrem nord-oest, limitant amb Gàtova i Sogorb es passa dels 800 m., mentre que en l'extrem oposat, a l'altura del barranc de Portaceli, no se superen els 190 m.

Els Rebalsadors és una muntanya de 798 metres s.n.m. situada a la part central de la Serra Calderona. És una muntanya molt popular i visitada, dins del Parc Natural de la Serra Calderona junt al Garbí (595 m) o la Mola de Segart (566 m), amb alta intensitat de ciclistes de muntanya i senderismes, hi és molt a prop el sender de gran recorregut GR-10. A la part superior de la muntanya hi ha una gran plana, el Pla de Rebalsadors, on hi ha el vèrtex geodèsic i el mirador de Rebalsadors o Mirador de Mireia amb molt bones vistes de l'àrea metropolitana de València, el golf de València fins al Montgó, l'albufera, la serralada de El Toro, l'Horta Nord i l'Horta Sud, el Camp de Túria, les muntanyes dels Serrans i la Calderona.[1][2]

El terme municipal limita amb els de Gàtova, Olocau, la Pobla de Vallbona, Bétera i Nàquera (a la mateixa comarca), Torres Torres, Estivella i Segart (al Camp de Morvedre) i Sogorb (a l'Alt Palància). Dins el terme hi ha tres nuclis de població: Serra, Portaceli i Torre de Portaceli.

El clima és de tipus mediterrani, amb mitjanes tèrmiques que oscil·len entre els 450 mm³ i els 500 mm³ de pluja anual, amb dues màximes en els mesos de maig i octubre. En la forest creix una vegetació de pins i romanís.

Història modifica

 
Carta pobla de Serra i Ria (1609).

Hi ha jaciments eneolítics (Puntal del Sapo, La Torreta i Torre Umbria); del Bronze (Salt del Riu) i ibers (Les Eretes del Riu i la Cova Soterranya); té el seu origen en un castell musulmà que abastà força importància com ho demostra que en 1084 va servir d'alberg al capità del Cid (1043-1099), Alvar Fànyes i al rei moro Yahia, pretendent al tron de València; també en la Historia Roderici es fa referència al lloc com plaça conquistada pel mercenari castellà al mateix temps que Olocau; Jaume I (1208-1276) va conquistar-lo, i va cedir les terres, el 1238, a Berenguer Burguet i d'altres cavallers; com a cap de la baronia homònima el castell i el lloc van pertànyer als Boïl, senyors de Nàquera, als marquesos de Cerdanyola i últimament als ducs de Montellano; lloc de moriscs (80 focs el 1609, juntament amb Ria) de la fillola de Sogorb, rere la seua expulsió va veure reduir la seua població a una quarta part; la població es va duplicar durant el segle xix.

Després de la guerra civil espanyola es va establir un camp de concentració entre 1939 i 1942.[3]

Demografia modifica

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2012 2019
1.408 1.467 1.634 1.794 1.712 1.915 2.012 2.335 2.478 2.838 3.356 3.124

Política i Govern modifica

Composició de la Corporació Municipal modifica

El Ple de l'ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 d'Unides per Serra (EUPV-Podem), 2 del Partit Popular (PP) i 1 de Ciutadans (Cs).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Serra

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Alicia Tusón Sánchez 741 41,35% 5 ( )
Unides per Serra Carlos Montalbán Gómez 407 22,71% 3 ( +1)
Partit Popular   Patricia Amador Romero 285 15,90% 2 ( )
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   José Enrique Martínez Lloris 208 11,61% 1 ( )
Altres candidatures[a][b]   126 7,03% 0 (  -1)
Vots en blanc   25 1,40%
Total vots vàlids i regidors 1.792 100 % 11
Vots nuls 38 2,08%
Participació (vots vàlids més nuls) 1.830 74,60%**
Abstenció 623* 25,40%**
Total cens electoral 2.453* 100 %**
Alcaldessa: Alicia Tusón Sánchez (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (8 vots: 5 de PSPV i 3 d'EUPV-Podem[4])
Fonts: JEC,[5] JEZ Sagunt,[6] M. Interior,[7] Periòdic Ara.[8]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes modifica

Des de 2017 l'alcaldessa de Serra és Alicia Tusón Sánchez (PSPV).[9][10]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Sitxo Català Martínez Independent 19/04/1979 --
1983–1987 Juan Navarro Navarro AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Francisco Ros Cabo PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Francisco Ros Cabo PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Vicente Jose Ros Cabo
Francisco Ros Cabo
PP
PSPV-PSOE
17/6/1995
31/1/1998
Moció de censura PSPV+UV-CCV
--
1999–2003 Javier Navarro Navarro PP 03/07/1999 --
2003–2007 Javier Arnal Gimeno PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Javier Arnal Gimeno PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Javier Arnal Gimeno PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Javier Arnal Gimeno
Alicia Tusón Sánchez
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
13/06/2015
18/07/2017
dimissió/renúncia
--
2019-2023 Alicia Tusón Sánchez PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[10]

Economia modifica

A falta de cap activitat industrial l'economia es basa en l'agricultura de secà, una mica de ramat llaner i els beneficis que es deriven de ser un lloc d'estiueig molt proper a Sagunt i a València.

Monuments modifica

  • Cartoixa de Portaceli. Fundada el 5 de setembre de 1272 pel bisbe Albalat en terres de la vall de Lullén; era la tercera de l'orde de Sant Bru que es fundava a la península i amb el temps una de les més importants, car per ella passaren reis, papes, cardenals, militars; Bonifaci Ferrer (1350-1417) va ser prior de la cartoixa i arribà a superior de l'orde; el 1835 amb la desamortització de Mendizàbal (1790-1853), fou exclaustrada i subhastada. Després de ser destinada a diferents usos, la Diputació Provincial va comprar-la el 1943 i tornaren a ocupar-la els cartoixans. L'església és d'estil neoclàssic, per bé que el seu origen fou gòtic. El conjunt arquitectònic conté, a més quatre claustres; un aqüeducte (avui en desús) que portava aigua de la Font de la Mina.

Llocs d'interés modifica

  • Serra Calderona. Parc Natural amb diverses fonts entre les quals es troben: la de l'Ombria, del Berro, de la Gota i del Llentiscle, etc. També destaquen impressionants pics que ens servixen d'excel·lent mirador, com el del Garbí, Rebalsadors, l'Oronet, etc.
  • Tancat de Portaceli. Microrresrva de flora.
  • Penyes Altes. Microrresrva de flora.
  • Barranc del Saragatillo. Microrresrva de flora.
  • Castell de Serra. Microrresrva de flora.

Festes i celebracions modifica

  • Sant Blai. El 3 de febrer, se celebra una missa i a l'acabar s'obsequia a tots els assistents amb els panets típics de Sant Blai, elaborats de forma artesanal pels forners de la població, en estos dies també té lloc una processó en honor del sant i una cavalcada especialment pensada per als xiquets.
  • Dia de la Cirera. L'últim cap de setmana de maig o primer de juny té lloc esta festa en què els visitants poden degustar esta fruita. De forma paral·lela, s'instal·la una fira gastronòmica amb productes típics de la comarca (orelletes, embotits...). És una de les cites més destacades de la comarca a la qual acudixen, any a any, centenars de visitants. A més durant este cap de setmana té lloc una Fira Medieval i La Fira de la Calderona (on els diferents municipis de la Serra munten els seus estands) i els Tallers d'Oficis Tradicionals, on les diferents associacions de la població ens mostren els oficis del picapedrer, dels aiguaders, etc.
  • Festes patronals. La primera quinzena d'agost, en honor de Sant Josep i a la Mare de Déu dels Àngels se celebren misses, processons i ofrenes en honor dels patrons a més de varietats, discomòbils, cercaviles, "mascletaes", castells, moros i cristians, etc.

Notes modifica

  1. També participaren a les eleccions de 2019: Gent de Serra-Compromís Municipal (GS-Compromís) (126 vots, 7,03%).
  2. Gent de Serra (GS) perdé 1 regidor obtinguts el 2015.

Referències modifica

  1. «Rutas». Ajuntament de Serra, 19-02-2015. Arxivat de l'original el 2016-03-12 [Consulta: 24 agost 2019].
  2. Urrutia, Javi «Rebalsadors (801 m)» (en castellà). https://www.mendikat.net.
  3. García, Lourdes «Portaceli, camp de concentració oblidat». El Temps, 21-04-2018 [Consulta: 10 juny 2018].
  4. «Alicia Tusón se convierte en la primera alcaldesa de Serra salida de las urnas» (en castellà). www.infoturia.com, 14-06-2019 [Consulta: 11 octubre 2019].
  5. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.493 [Consulta: 29 abril 2020].
  6. Junta Electoral de Zona de Sagunt «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Sagunto sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 82. Arxivat de l'original el 3 de juny 2020 [Consulta: 28 juliol 2019].
  7. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 28 juliol 2019].
  8. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Serra», 26-05-2019. [Consulta: 28 juliol 2019].
  9. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  10. 10,0 10,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Serra. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  11. «Església Parroquial de la mare de Déu dels Àngels». Comunitatvalenciana.com. Arxivat de l'original el 22 de febrer 2015. [Consulta: 22 febrer 2015].
  12. «Fitxa BRL Iglesia Parroquial de Nuestra Señora de los Ángeles». Cult.gva.es. [Consulta: 22 febrer 2015].

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serra