Serra de Cantàbria

La serra de Cantabria és un sistema muntanyenc del nord de la Península Ibèrica que travessa les províncies de Burgos, La Rioja, Àlaba i Navarra. Se subdivideix en tres parts: La serra de Toloño entre les Conchas de Haro i Peñacerrada, una altra zona sense sobrenom dita únicament serra de Cantabria i la serra de Codés.[1] Des de la planada alabesa, la serra de Cantabria és el darrer límit natural abans d'endinsar-se a les vegues de La Rioja alabesa en la vall de l'Ebre.

Infotaula de geografia físicaSerra de Cantàbria
Imatge
TipusSerra Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficavall de l'Ebre Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaÀlaba (País Basc), Navarra (Espanya), La Rioja (Espanya) i província de Burgos (Castella i Lleó) Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 36′ N, 2° 35′ O / 42.6°N,2.58°O / 42.6; -2.58
SerraladaMuntanyes Basques i Serra de Cantàbria Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud1.454 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altLarrasa Modifica el valor a Wikidata  (1.453 m Modifica el valor a Wikidata)

Orònim modifica

Serra de Cantabria fa referència al jaciment arqueològic anomenat ciudad de Cantabria que està en aquesta zona, no pas a Cantàbria.[2]

Geomorfologia modifica

Té crestes molt esmolades de relleu del tipus juràssic.[3][4]

Els materials dominants són calcaris.[5][6]

Cims principals modifica

  • Peña Las Doce: 1.252 m.[7] El nom prové de l'ombra que projecta al migdia.
  • Peña La Tortuga: 1.255 m.[8]
  • Peña del Castillo: 1.262 m.
  • Mont Toloño: 1271 m.[9]Amb orientació sud.
  • Peña del León: 1.221 m.
  • Eskamelo: 1.290 m.
  • Peña Artesilla: 1.341 m.
  • Cervera-Zerbera: 1.306 m.[10]
  • Recilla-Errezilla: 1.381 m.[11]
  • Palomares occidental: 1.387 m.
  • Palomares: 1.436 m.[12]
  • Larrasa: 1.455 m. Punt més alt de tota la serra.[13]
  • Cruz del Castillo: 1.431 m.[14]
  • Peña del León: 1.389 m.[15]
  • San Tirso: 1234 m.[16][17]
  • Alto del Avellanal Alto: 1.157 m.
  • Payo Redondo: 1.217 m.
  • Peña Alta: 1.247 m.[18]
Vista general de la serra de Cantabria

Referències modifica

  1. «El correo digital. Sierra de Cantabria». Arxivat de l'original el 15 d'abril de 2007. [Consulta: 7 desembre 2007].
  2. Gorrotxategi Nieto, Mikel. «Toloño mendia Cantabriaren iparraldean dago». [Consulta: 2008].
  3. Portero García, José M. & Ramirez del Pozo, José & Aguilar Tomás, Mariano J.: Mapa Geológico de España. 1:50.000. Haro. 170 (22-09). IGME. IGN. Cartografía: RHEA Consultores S.A. 1.978.[1]
  4. Casas Sainz, Antonio M. & Gil Imaz, Andrés & Muñoz Jiménez, Arsenio: “La Rioja: Geología y paisaje”. Zubia. ISSN 1131-5423. Nº 13. Instituto de Estudios Riojanos, 2.001. Págs. 33-34. Dialnet. [2]
  5. Tectónica comparada. Licenciatura de Geología. Facultad de Ciencia y Tecnología. Euskal Herriko Unibertsitateko. Campus de Lejona. Salida de campo: 25/04/2.012. [3]
  6. Ruiz Urrestarazu, Eugenio: El Medio natural en Euskal Herria: Álava, tierra de transición. [4]
  7. Muñoyerro, Iñigo: “Peña Las Doce (1.253 m.) y Toloño (1.271 m.)”. El Correo.com. 10/09/2012. [5]
  8. WikiRioja.Sierra de Toloño.[6] Arxivat 2012-06-27 a Wayback Machine.
  9. Toloño desde Labastida.[7]
  10. Lobera, Joseba: “Cumbres agrestes sobre Pipaón.” El Correo.com. 29/04/2.008. [8]
  11. Senderioja.es. Recilla desde Pipaón. [9]
  12. Sierra de Cantabria (Cruz del Castillo-Larrasa-Palomares). Pisakampas. 13/07/2.009. [10]
  13. Sierra de Cantabria. Larrasa (o Falso Palomares). Vía “Sartara”. Txastimendiak. [11]
  14. Sierra de Cantabria (Álava). 16/10/2.011. [12][Enllaç no actiu]
  15. Lobeña, Josena: Peña del León (1.389). Elcorreo.com. Ocio. 05/10/2-009.[13]
  16. “Sierra de Cantabria. San Tirso”. Artarrai Mendi Taldea. 09/09/2.011.[14]
  17. San Tirso desde Bernedo. Senderioja.es. [15]
  18. Muñoyerro Bilbao, Iñigo: “Peñalta (1.243).” El Correo.com. 03/08/2012. [16]

Bibliografia i fonts modifica

  • García Rodrigo, B. & Fernández Alvarez, José Manuel & Fernández Álvarez, J.M.: Estudio geológico de la provincia de Álava. IGME, 1.973.[17]
  • Velilla, Salvador y Muntión, Carlos (2009): Toloño y Cantabria. Dos sierras, dos mundos. Logroño: Editorial: Piedra de Rayo. 2.010. ISBN 978-84-937248-7-0
  • Uribe-Echevarria, P. M. & Alejandre, J. A.: "Plantas interesantes de montañas calizas vascas". Munibe. Vol. 34 - Número 4. San Sebastián: Sociedad de Ciencias Aranzadi, 1.982. Págs. 295-301. [18]
  • Casas Sainz, Antonio M. & Gil Imaz, Andrés & Muñoz Jiménez, Arsenio: “La Rioja: Geología y paisaje”. Zubia. ISSN 1131-5423. Nº 13. Instituto de Estudios Riojanos, 2001. Págs. 33-34. Dialnet. [19]

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serra de Cantàbria
  • Historia de nuestros nombres de lugar: Sierra de Toloño. Chasco Oyón, J.A [20][Enllaç no actiu]
  • Wikiloc. Senderismo. Pipaon - Eskamelo - Castillo Vallehermosa - Peña Artesilla - Cervera - Recilla - Palomares – Pipaon. [21]
  • Wikiloc. Subida al Recilla desde Laguardia. [22]
  • Ascensión al San Tirso por Urola. Pirineos3000.com 24/09/2.008.[23] Arxivat 2020-06-09 a Wayback Machine.
  • Chebaca: “Palomares, Larrasa y Cruz del Castillo desde Lagrán”. Tracksrioja. 25/10/2.012. [24]
  • Arzak, Juan Mari: Rioja Alavesa. Nº 2. Invierno 2009. [25]