Serra de l'Espina

Serra de l'Espina
Tipus	serra
Localitzat en l'àrea protegida	Parc natural dels Ports
Localització
Entitat territorial administrativa	Alfara de Carles (Baix Ebre) i Paüls (Baix Ebre)
	40° 52′ 47″ N, 0° 21′ 44″ E / 40.879647°N,0.362203°E
Serralada	Ports de Tortosa-Beseit
Dades i xifres
Cims destacats	L'Espina, Punta del Bassiol, Mola Carrascosa (1.025 m), Cap de la Faixa Blanca (1.023 m), Tossal de Montclí (960 m), La Moleta (812 m)
Altitud	1.181,6
Material	Calcari

La Serra de l'Espina^[2]^[3]^[4] és una serra situada al massís dels Ports de Tortosa-Beseit (Baix Ebre), amb una elevació màxima de 1.181 metres.^[1] És on neixen, el riu de l'Estret, que desguassa al límit dels termes d'Arnes i d'Horta de San Joan,^[5] i el riu de la Canaleta, afluent, per la dreta, de l'Ebre, dins el terme d'Horta de Sant Joan.^[6]

Història modifica

El topònim "serra de colle d'Espina" ja existia el segle XIII, atès que a l'Onomasticon Cataloniae, en Corominas cita uns documents en llatí que en parlen.^[7]

«	«..vaditur serra-serra, et in Monte-sacrum, sicut aque defluunt versus Ortam — serra de colle d'Espina, aquis descendentibus versus Bene, et versus Ortam — et usque in illis rochis de Muntsagre»	»
— (BABL xi,20 nament; 367) [el coll d'Espina, 1182 alt. és 25 k. al SO. de Miravet, 10 E. de l'Algars i 20 de Vall-de-roures]

En 1807 un grup de científics va establir en el cim de l'Espina un vèrtex geodèsic emprat per la perllongació del mesurament del meridià Dunkerque-Barcelona.^[8]^[9]

Geografia ^{[cal citació]} modifica

Aquesta serra és un contrafort dels Ports en direcció nord-est i forma l'enllaç amb la Serralada Prelitoral Catalana.^[10]

Una part de la carena rep el nom de Rases del Maraco,^[11] al vessant sud de les Rases es troba una zona desolada d'erms de muntanya coneguda amb el nom d'Erms de Canduca, a la vora de la Solana de les Feixes.^[12] Altres llocs d'interès són la Cova dels Adells^[13] i les ruïnes del Mas del Roig.^[14]

Galeria modifica

Vista de la Moleta.
Les Rases del Maraco.
Capra hispanica pyrenaica at Ports de Tortosa Beseit

La Serra de l'Espina, vessant d'Alfara de Carles.

Referències modifica

↑ ^1,0 ^1,1 Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
↑ «Serra de l'Espina (mapa) » Ports de Tortosa-Beseit | mirador.cat» (en castellà). [Consulta: 8 maig 2022].
↑ «de Beseit.xml Serra de l'Espina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Serra de l'Espina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «riu dels Estrets». [Consulta: 8 maig 2022].
↑ «riu de la Canaleta». [Consulta: 8 maig 2022].
↑ «BIÉN, BIENS i BÈNE». [Consulta: 8 maig 2022].
↑ Carreté i Bisbal, Kildo «La Serra de l'Espina, columna vertebral del Port Septentrional». Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 23, 1996, pàg. 6 [Consulta: 13 maig 2022].
↑ Biot, J.B.; Arago, F. Recueil d'observations géodesiques astronomiques et physiques: exécutées par ordre du Bureau des Longitudes de France, en Espagne, en France, en Angleterre et en Ecosse, pour dterminer la variation de la pesanteur et les degrés terrestres sur le prolongement du meridian de Paris : Faisant suite an 3. vol. de la Base du Système métrique [par Méchain et Delambre] (en francès). Courcier, 1821, p. 57 [Consulta: 13 maig 2022].
↑ Gaia, R.L.. Catalunya: resum geogràfic. Ed. Barcino, 1977. ISBN 978-84-7226-055-9 [Consulta: 15 maig 2022].
↑ Montava, J.I.. Per les Terres de l'Ebre (segona edició). Cossetània Edicions, 2001, p. 69. ISBN 978-84-89890-86-2 [Consulta: 15 maig 2022].
↑ Montava, J.I.. Per les Terres de l'Ebre (segona edició). Cossetània Edicions, 2001, p. 69. ISBN 978-84-89890-86-2 [Consulta: 15 maig 2022].
↑ Freakley, P.; Freakley, V. Mountain Walking in Southern Catalunya: Els Ports and the mountains of Tarragona. Cicerone Press, 2011, p. 64. ISBN 978-1-84965-358-9 [Consulta: 15 maig 2022].
↑ Martínez, J.M.B.; Martinez, J.B.. Guia itinerària dels ports: Baix Ebre, Matarranya, Montsià, Terra Alta. Unió Excursionista de Catalunya; distribució: R. Dalmau, 1972 [Consulta: 15 maig 2022].

Bibliografia modifica

Virgili, A. Ad detrimentum Yspanie: la conquesta de Turtusa i la formació de la societat feudal (1148-1200). Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions, 2001. ISBN 978-84-370-5140-6 [Consulta: 13 maig 2022].
«Aportacions per a un estudi del jaciment romà dels Serdans d’Alfara de Carles», 01-12-2003. Arxivat de l'original el 2022-07-27. [Consulta: 13 maig 2022].
Campa, Àlvarez de la; Manuel, Josep. «Vegetació del massís del Port», 01-12-2003. [Consulta: 13 maig 2022].
Redó, Gil; Cortinas, Duch. «Seguiment de l'evolució de la recuperació del bosc de ribera en la zona afectada per l'incendi del riu Canaletes del 20/07/2009. Proposta de campanya de voluntariat ambiental en rius per la custòdia i recuperació fluvial», 20-01-2012. [Consulta: 13 maig 2022].
Ferré, Messeguer. «Terra amarga : ideació i creació d'un guió de ficció a partir d'una recerca històrica sobre l'Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó», 14-11-2018. [Consulta: 13 maig 2022].

Vegeu també modifica

Llista de muntanyes de Catalunya

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serra de l'Espina

UEC - Guia itinerària dels Ports Arxivat 2011-07-28 a Wayback Machine.
Serra de l'Espina a l'Ilercavònia
UEC Tortosa

[icc-1] 1,0 ^1,1 Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya

[2] «Serra de l'Espina (mapa) » Ports de Tortosa-Beseit | mirador.cat» (en castellà). [Consulta: 8 maig 2022].

[3] «de Beseit.xml Serra de l'Espina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[4] «Serra de l'Espina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[enciclopedia.cat-5] «riu dels Estrets». [Consulta: 8 maig 2022].

[enciclopedia.cat2-6] «riu de la Canaleta». [Consulta: 8 maig 2022].

[Onomasticon-7] «BIÉN, BIENS i BÈNE». [Consulta: 8 maig 2022].

[8] Carreté i Bisbal, Kildo «La Serra de l'Espina, columna vertebral del Port Septentrional». Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 23, 1996, pàg. 6 [Consulta: 13 maig 2022].

[Biot_Arago_1821_p._57-9] Biot, J.B.; Arago, F. Recueil d'observations géodesiques astronomiques et physiques: exécutées par ordre du Bureau des Longitudes de France, en Espagne, en France, en Angleterre et en Ecosse, pour dterminer la variation de la pesanteur et les degrés terrestres sur le prolongement du meridian de Paris : Faisant suite an 3. vol. de la Base du Système métrique [par Méchain et Delambre] (en francès). Courcier, 1821, p. 57 [Consulta: 13 maig 2022].

[Gaia_1977_p.-10] Gaia, R.L.. Catalunya: resum geogràfic. Ed. Barcino, 1977. ISBN 978-84-7226-055-9 [Consulta: 15 maig 2022].

[Montava_2001_p._69-11] Montava, J.I.. Per les Terres de l'Ebre (segona edició). Cossetània Edicions, 2001, p. 69. ISBN 978-84-89890-86-2 [Consulta: 15 maig 2022].

[Montava_2001ma_p._69-12] Montava, J.I.. Per les Terres de l'Ebre (segona edició). Cossetània Edicions, 2001, p. 69. ISBN 978-84-89890-86-2 [Consulta: 15 maig 2022].

[Freakley_Freakley_2011_p._64-13] Freakley, P.; Freakley, V. Mountain Walking in Southern Catalunya: Els Ports and the mountains of Tarragona. Cicerone Press, 2011, p. 64. ISBN 978-1-84965-358-9 [Consulta: 15 maig 2022].

[Martínez_Martinez_1972_p.-14] Martínez, J.M.B.; Martinez, J.B.. Guia itinerària dels ports: Baix Ebre, Matarranya, Montsià, Terra Alta. Unió Excursionista de Catalunya; distribució: R. Dalmau, 1972 [Consulta: 15 maig 2022].

[2]

[3]

[4]

[1]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]