Serralada dels Balcans
La serralada dels Balcans és un conjunt de cadenes muntanyoses que s'estenen des de la mar Adriàtica fins a la mar Negra i que dóna nom a la península Balcànica, també coneguda simplement com els Balcans. Estrictament, la serralada dels Balcans s'estén per Sèrbia, Bulgària, Macedònia del Nord i Grècia. Un dels seus estreps es prolonga en direcció nord-est cap als Carpats, dels quals està separada pel Danubi. La part central, anomenada en búlgar i serbi Стара планина (Stara planinà, literalment "La vella muntanya"), té una llargària d'uns 560 km i va des Sèrbia a la mar Negra, passant per Bulgària.
 | ||||
| Tipus | Serralada | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Cinturó Alpídic | |||
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Balcans | |||
| ||||
| Serralada |
Q11036790  | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 2.376 m | |||
| Dimensions |
530.000 ( ) m | |||
| Punt més alt | Bòtev (2.376 m) | |||
| Creua | Sèrbia i Bulgària | |||
| Superfície | 11.596 km² | |||
|
| ||||
 | ||||
La muntanya més alta de tot el conjunt, el Musala, a les muntanyes de Rila, prop de Sofia, té 2.925 metres, i la segueix l'Olimp, al nord de Grècia (2.919 m) i el Vihren, a les muntanyes de Pirin (2.914 m). La serralada de Stara Planina té com a cim culminant el Bòtev, de 2.376 metres, situat dins el Parc Nacional dels Balcans Centrals, que va ser batejat així en honor a l'heroi de la lluita contra els otomans Hristo Bòtev.
Aquesta serralada dóna nom a la balcanita, un mineral rar de coure, plata, mercuri i sofre que va ser decobert a Vratza, Bulgària.[1]
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serralada dels Balcans |