Obre el menú principal

La serralada dels Balcans és un conjunt de cadenes muntanyoses que s'estenen des de la mar Adriàtica fins a la mar Negra i que dóna nom a la península Balcànica, també coneguda simplement com els Balcans. Estrictament, la serralada dels Balcans s'estén per Sèrbia, Bulgària, Macedònia del Nord i Grècia. Un dels seus estreps es prolonga en direcció nord-est cap als Carpats, dels quals està separada pel Danubi. La part central, anomenada en búlgar i serbi Стара планина (Stara planinà, literalment "La vella muntanya"), té una llargària d'uns 560 km i va des Sèrbia a la mar Negra, passant per Bulgària.

Infotaula de geografia físicaSerralada dels Balcans
Balkangebirge Balkan topo de.jpg
Tipus Serralada
Part de Cinturó Alpídic
Localitzat a l'entitat geogràfica Balcans
 42° 42′ N, 25° 00′ E / 42.7°N,25°E / 42.7; 25
Serralada Q11036790 Tradueix
Característiques
Altitud 2.376 m
Dimensions 530.000 (longitud) m
Punt més alt Bòtev  (2.376 m)
Creua Sèrbia i Bulgària
Superfície 11.596 km²
Modifica les dades a Wikidata
La serralada de Stara Planina, als Balcans centrals.

La muntanya més alta de tot el conjunt, el Musala, a les muntanyes de Rila, prop de Sofia, té 2.925 metres, i la segueix l'Olimp, al nord de Grècia (2.919 m) i el Vihren, a les muntanyes de Pirin (2.914 m). La serralada de Stara Planina té com a cim culminant el Bòtev, de 2.376 metres, situat dins el Parc Nacional dels Balcans Centrals, que va ser batejat així en honor a l'heroi de la lluita contra els otomans Hristo Bòtev.

Aquesta serralada dóna nom a la balcanita, un mineral rar de coure, plata, mercuri i sofre que va ser decobert a Vratza, Bulgària.[1]

ReferènciesModifica

  1. «Balkanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 desembre 2013].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serralada dels Balcans