Serres de Llevant

serra de Mallorca

Les Serres de Llevant o Serra de Llevant és una alineació muntanyosa de Mallorca orientada de nord nord-est (Cap de Ferrutx) a sud sud-oest (cap de Ses Salines), que es prolonga per l'arxipèlag de Cabrera i constitueix l'extrem septentrional emergit de la Serralada Subbètica.

Plantilla:Infotaula indretSerres de Llevant
Imatge
Bosc vist des del puig de Sant Salvador
Tipusserra
Localitzat a l'entitat geogràficaMallorca Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaMallorca (Balears) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLlevant (Mallorca), Migjorn (Mallorca) (Illes Balears)
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 34′ 27″ N, 3° 14′ 53″ E / 39.5742°N,3.2481°E / 39.5742; 3.2481
SerraladaSerralada Subbètica
SerraSerra de Son Jordi, Massís d'Artà, Serra Mitjana, Serra Llonga, Serra de Calicant, Serra Artana
Característiques
CimsTalaia Freda, Bec de Ferrutx, puig d'Alpara, puig de Sant Salvador, puig de Consolació, Calicant, puig des Fangar
Altitud39° 45′ 11.03″ N, 3° 19′ 59.30″ E / 39.7530639°N,3.3331389°E / 39.7530639; 3.3331389
Talaia Freda 562 m
Dimensió63 (longitud) km

Morfologia

modifica

Morfològicament es poden distingir tres sectors: el massís d'Artà, la serra de Calicant i el sector de Felanitx, a més de la plataforma costanera.

La vegetació predominant a la plataforma costanera i al sector de Felanitx són el pinar i el conreu de secà. Però també s'hi conserven alzinars a les obagues dels turons.

En canvi el massís d'Artà té menys mantell vegetal, per mor dels freqüents incendis, però en alguns indrets hi ha bosquina de margalló i alzinars. A més en aquesta zona hi creix un endemisme mallorquí: Galium balearicum, que creix als cimals d'aquesta zona i als de la Serra de Tramuntana.

Hi ha una gran varietat de fauna, hi és abundant el gripau verd, la serp de cogulla, la mostela i gran varietat de rosegadors. Pel que fa a l'avifauna destacarem la presència del xoriguer, l'òliba, el xot i l'àliga calçada en les zones de conreu i bosc. En canvi, en els llocs costaners del massís d'Artà hi havia la gavina vulgar i el corb marí. També cal remarcar que les nombroses coves marines de la zona acollien, fa uns anys, una notable població de vell marí.

Referències

modifica
  1. Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 16. Palma: Promomallorca, p.. ISBN 84-8661702-2. 
  2. Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 7. Palma: Promomallorca, p. 328-329. ISBN 84-8661702-2.