Obre el menú principal

Servi Sulpici Galba (en llatí Servius Sulpicius Galba) va ser un magistrat romà. Era nét del cònsol Servi Sulpici Servi Galba (Servius Sulpicius Servius F. Galba) i besavi de l'emperador Galba. Formava part de la gens Sulpícia i era de la família dels Galba, d'origen patrici.

Infotaula de personaServi Sulpici Galba
Servius Sulpicius Galba.jpg
Nom original (la) Servius Sulpicius Galba
Biografia
Naixement 95 aC
Mort 43 aC (51/52 anys)
Roma
  Pretor 

Activitat
Ocupació Polític i militar
Període República Romana
Lleialtat República Romana
Família
Família Gens Sulpícia
Fills Sulpici Galba
Pare Servi Sulpici Servi Servi Galba i Servius Sulpicius Galba Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Juli Cèsar el va enviar contra els nantuates, veragres i seduns al començament de la seva campanya a la Gàl·lia i els va derrotar. Després va dirigir la Legió XII Fulminata a Octodurus, al país dels al·lòbroges, però va haver d'abandonar el Setge d'Octodurus on havia de passar l'hivern, per la pressió enemiga, fins al territori dels al·lòbroges.[1] L'any 52 aC, al final de la campanya es va estacionar entre els hedus per passar l'hivern, amb la Legió XIV Gemina.[2] El 54 aC va ser pretor urbà. El 49 aC va ser candidat a cònsol recolzat per Juli Cèsar, però no va ser elegit, segurament per la seva amistat amb Cèsar, que ja començava les seves disputes amb Pompeu.

Va ser amic de Dècim Brut i de Ciceró, i durant la guerra de Mutina va dirigir la legió Màrtia, que havia estat estacionada a Macedònia.[3] Segons Suetoni, va prendre part a la conspiració contra Juli Cèsar. A la Tercera guerra civil, l'any 43 aC va ser legat de l'exèrcit senatorial contra Marc Antoni i va participar en la batalla on Antoni va ser derrotat. El seu paper a la batalla l'explica ell mateix en una carta a Ciceró que encara es conserva. Després de la batalla de Mutina va ser enviat a Roma per Dècim Juni Brut Albí, en un intent d'aturar Marc Antoni. Però un canvi en la situació política fa que s'aturi aquesta persecució. Després de la instauració del Segon Triumvirat, va ser condemnat a mort per la Lex Pedia. Segurament va ser jutjat, condemnat a mort i executat.[4]

ReferènciesModifica

  1. Juli Cèsar, De bello gallico III, 1-6
  2. Juli Cèsar, De bello gallico VII, 90
  3. Les gestes de la Legió Martia són registrades per Apià, Cassi Dió, Valeri Màxim i Ciceró, però només pel seu nom, i la xifra relacionada amb aquesta legió no es coneix.
  4. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. II. London: Taylor and Walton, 1846, p. 206.