Setge d'Iliturgis
El Setge d'Iliturgis fou un enfrontament que es produí durant la Segona Guerra Púnica.
| Segona Guerra Púnica | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | setge i batalla  | ||
| Data | 206 aC | ||
| Coordenades | 37° 57′ 30″ N, 3° 49′ 21″ O / 37.9583°N,3.8226°O | ||
| Lloc | Iliturgis | ||
| Estat | antiga Roma | ||
| Resultat | Victòria romana | ||
| Bàndols | |||
| |||
.svg){kind=icon}
Antecedents modifica
Iliturgis es va entregar als romans a la Segona Guerra Púnica junt amb Castulo i Mentesa, i fou assetjada per dues vegades pels cartaginesos (214 aC i 211 aC), però els dos foren aixecats, però a la caiguda dels Escipions, Illiturgis i Castulo es van revoltar a favor dels cartaginesos i van matar als romans que hi havia a les ciutats.
Després de la derrota cartaginesa en la batalla de Baecula, Roma controlava tota l'anterior zona d'influència cartaginesa a la península Ibèrica, excepció feta de la vall del Guadalquivir, on Cartago havia acumulat una gran quantitat de tropes portades de l'Àfrica a començaments de 207 aC, sota comandament d'Hannó, i de mercenaris ibèrics reclutades per Magó Barca. Mentrestant, Àsdrubal (fill de Giscó) dugué el seu exèrcit des de Gades fins a la conca del Guadalquivir, i la derrota romana a la batalla d'Ilipa va ser decisiva en la retirada cartaginesa durant la conquesta romana d'Hispània.
El setge modifica
Publi Corneli Escipió va prendre revenja per aquestos fets el 206 aC i la ciutat fou assaltada i cremada amb els seus habitants
Conseqüències modifica
Durant la revolta de 197 aC, Marc Helvi Blasió va derrotar els celtibers a la batalla d'Iliturgi el 196 aC,[1] i van matar tots els seus habitants mascles adults (196 aC).
Referències modifica
- ↑ Brennan, Corey Loog. The praetorship in the Roman Republic Vol. I (en anglès). 1a edició. Oxford University Press, 2000, p.166. ISBN 0-19-511459-0.