Obre el menú principal

AntecedentsModifica

A mitjans de 1209 uns 10.000 croats es van reunir a Lió abans de dirigir-se cap al sud. Al juny, Ramon VI de Tolosa, preveient el desastre, va prometre actuar contra els càtars, i es va aixecar la seva excomunicació, i llavors els croats es van dirigir a les terres de Ramon Roger Trencavell per atacar les viles càtares dels voltants d'Albi i Carcassona. Com Ramon VI de Tolosa, Ramon Roger Trencavell va intentar un pacte amb els croats, però aquests el van refusar i va tornar a Carcassona a preparar la defensa.

El setgeModifica

El mes de juliol, els croats van prendre la petita vila de Servian i es van dirigir a Besiers, on van arribar el 21 de juliol. Allà van demanar als catòlics que sortissin, així com la rendició dels càtars, peticions que ambdós col·lectius van refusar. La ciutat va caure després d'una sortida avortada, que fou perseguida quan encara estaven les portes obertes. Tota la població fou morta i la ciutat cremada, i hi moriren entre set i vint mil persones.[1]

« Neca eos omnes. Deus suos agnoscet.[2] »
Arnau d'Amaurí

ConseqüènciesModifica

Les notícies es van estendre a les altres viles, que es van rendir sense resistència.

ReferènciesModifica

  1. 20.000 morts segons el legat papal Arnau d'Amaurí
  2. Mateu-los a tots. Deu reconeixerà els seus.