Setge de Bugia (1514)
L'expedició a Bugia va ser una expedició militar en la qual participaren les forces mallorquines amb la finalitat de defensar la ciutat nord-africana de Bugia (Algèria) front a les tropes musulmanes.
| Conquesta hispànica del nord d'Àfrica | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | setge  | ||
| Data | 1514-1515 | ||
| Coordenades | 36° 45′ 00″ N, 5° 04′ 00″ E / 36.75°N,5.066667°E | ||
| Lloc | Bugia | ||
| Resultat | Victòria de la monarquia hispànica | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants en cap | |||
| |||
| Cronologia | |||
.svg){kind=icon}
Antecedents Modifica
La ciutat de Bugia havia estat conquerida per Ferran el Catòlic el 1510,[1] amb la participació d'un important contingent illenc, però després havia estat assetjada pel corsari Oruç Reis, que el 1512 n'havia establert un bloqueig.
El setge Modifica
El 1514 Oruç Reis n'havia destruït dues fortaleses. El governador de Bugia, el valencià Ramon de Carròs,[2] demanà ajut al rei Ferran, que hi envià l'exèrcit mallorquí dirigit per Miguel de Gurrea y Cerdan. Mallorca, molt interessada a aturar la pirateria barbaresca, aportà diners, homes i armes i organitzà un estol de 3.000 soldats.[3] Arribaren a Bugia el 24 d'agost i, amb la seva presència, permeteren als defensors de la ciutat resistir el setge. L'expedició estava formada per mallorquins, menorquins i eivissencs. L'estol retornà a Mallorca el 13 de gener de 1516, després de quatre mesos i mig de campanya.[4]
Conseqüències Modifica
En 45 anys de domini, el setge dels corsaris per mar, i dels amazics al rerepaís, va empobrir la ciutat. Assetjada per Salih Reis, el 1555, el governador Alonso de Peralta es va rendir finalment.[5][6]
Referències Modifica
- ↑ «Setge de Bugia (1514)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Carròs de Vilaragut i de Castellví, Ramon». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 3. Palma: Promomallorca, p. 181. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ Mut, Vicenç. Historia del reyno de Mallorca (en castellà). Herederos de Gabriel Guasp, 1650, p. 364.
- ↑ «Bugia, expedició a». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 2. Palma: Promomallorca, p. 275-276. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ de Vera, L.G.. Historia vicisitudes y política tradicional de España respecto de sus posesiones en las costas de África desde la monarquía gótica y en los tiempos posteriores á la restauración hasta el último siglo (en castellà). Impr. y fundición de M. Tello, 1884, p. 184.
- ↑ Losada, J.C.. España contra el Imperio otomano: La lucha por el control del Mediterráneo desde el siglo XVI al XVIII (en castellà). La Esfera de los Libros, 2021, p. 140. ISBN 978-84-1384-147-2.