Setge de Charleston
El Setge de Charleston va ser una de les batalles que van tenir lloc al final de la Guerra de la Independència dels Estats Units, després que els britànics comencessin a desplaçar el seu focus estratègic cap a les colònies del sud.
| Guerra d'Independència dels Estats Units | |||
|---|---|---|---|
  Setge de Charleston Setge de Charleston | |||
 Detall d'un mapa de 1780 mostrant les defenses de Charleston | |||
| Tipus | setge  | ||
| Data | 29 de març a 12 de maig de 1780[1] | ||
| Coordenades | 32° 47′ 39″ N, 79° 56′ 31″ O / 32.7942°N,79.942016666667°O | ||
| Lloc | Charleston (Carolina del Sud) | ||
| Estat | Estats Units d'Amèrica | ||
| Resultat | Victòria britànica | ||
| Front | Escenari sud de la Guerra d'Independència dels Estats Units | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants en cap | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
La derrota va suposar la pèrdua més gran de tropes de la guerra pel costat de l'exèrcit revolucionari. Per contrast, el General Washington va evitar els intents de combat força a força i també, astutament, ubicar a les seves forces estratègicament perquè les superiors comunicacions marítimes britàniques no poguessin fer un cop aclaparador. Al mateix temps, Washington, almenys amb el seu ajudant i el general subcomandant Lafayette, va ser conscient dels esforços per guanyar als britànics per part de França.
El menorquí Jordi Ferragut Mesquida, que formava part de les tropes revoltades, fou capturat pels anglesos.[2]
ReferènciesModifica
- ↑ Hough, Franklin Benjamin. The siege of Charleston: by the British fleet and army, under the command of Admiral Arbuthnot and Sir Henry Clinton, which terminated with the surrender of that place on the 12th of May, 1780 (en anglès). J. Munsell, 1867, p. 114.
- ↑ Babits, Lawrence Edward; Howard, Joshua B. Long, obstinate, and bloody: the Battle of Guilford Courthouse. Univ of North Carolina Press, 2009, p.64. ISBN 0807832669.
BibliografiaModifica
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
