Setge de Làrida (1122)

Setge de Larida (1122)
conquesta feudal hispànica
	Osca Montsó Barbastre Qalat al-Ayyub Tudela Albarrasí Saraqusta (1101,1118) Bolea (1101) Fraga (1133-1134) Cutanda (1120) Valtierra (1110) Morella (1117) Larida (1123) Corbins Fronteres el 1104. ; En verd fosc, l'Imperi almoràvit ; En marró clar, el Regne d'Aragó, amb els comtats de Sobrarb i Ribagorça ; En marró fosc, el Regne de Navarra, unit a Aragó sota el mateix rei ; En blau, el comtat d'Urgell ; En carbassa, la Corona de Castella ; En groc, comtats gascons.
Tipus	setge
Data	1122-1123
Coordenades	41° 37′ 00″ N, 0° 38′ 00″ E / 41.6167°N,0.6333°E
Lloc	Larida
Estat	emirat de Làrida
Resultat	Victòria almoràvit
Bàndols
Almoràvits ; Comtat de Barcelona ; Ducat d'Aquitània	Regne d'Aragó
Comandants
Abu-Hilal ; Ramon Berenguer III ; Guillem IX de Poitiers	Alfons el Bataller

El Setge de Làrida de 1122 fou un dels episodis de les campanyes d'Alfons el Bataller.

Antecedents

L'Emirat de Làrida caigué en poder dels almoràvits i restà en mans de successius governadors saharians, i el 1120 Ramon Berenguer III va apoderar-se del Castell de Corbins pel pacte amb el valí almoràvit Abu-Hilal a canvi d'evitar la caiguda de Larida en mans aragoneses i bloquejar el seu l'avanç cap al Mediterrani, doncs avançaven a l'Aragó i conquerien Saraqusta el 1118. Alfons el Bataller, que aspirava a conquerir l'emirat, es va enutjar i va posar setge a la ciutat^[1] el maig de 1122.^[2]

El març de 1123 es construí el castell de Gardeny enfront de Larida, en el campament que ocupava Alfons,^[3] on s'enfrontaren Ramon Berenguer III i Guillem IX de Poitiers contra Alfons el Bataller sense poder aixecar el setge, que el Bataller aixecà en juny de 1123.^[2]

Després de la derrota d'Alfons el Bataller contra els almoràvits a la batalla de Corbins va pactar una aliança contra ells amb Ramon Berenguer III i va fracassar en el setge de Fraga en 1133.^[4]