Obre el menú principal

El 883 o 884 els musulmans es van sentir amenaçats per l'expansió de Guifré el Pilós, que va voler establir la frontera en els rius Llobregat i Segre, amb posicions al Bages (Cardona per exemple), a Osona, al Berguedà i a la Vall de Lord (i algunes aprisions a la Vall de Cervelló al sud del riu Llobregat), i repoblant els territoris, construint i consolidant esglésies i monestirs, al voltant dels que es fixava la població.

Infotaula de conflicte militarSetge de Larida (884)
Setge de Larida (884) (PI 814)
Setge de Larida (884)
Setge de Larida (884)
Setge de Larida (884)
Coord.: 41° 37′ 0″ N, 0° 37′ 0″ E / 41.61667°N,0.61667°E / 41.61667; 0.61667
Lleida-14-1 Suda.jpg
La suda de Larida
Tipus setge
Data 884
Coordenades 41° 37′ 00″ N, 0° 37′ 00″ E / 41.6167°N,0.616667°E / 41.6167; 0.616667
Lloc Larida
Resultat victòria musulmana
Bàndols
Comtat de Barcelona Emirat de Còrdova
Comandants en cap
Guifré el Pilós Ismaïl ibn Mussa
Modifica les dades a Wikidata

Guifré lluitava per estabilitzar la frontera a partir de Cardona en direcció a Solsona.[1] En aquell moment la frontera del comtat passava al nord de Solsona segurament per Besora, Tentellatge i Correà; la de Berga per Sorba, Gargallà i Serrateix; i la d'Osona per Cardona, Manresa i Montserrat.

El setgeModifica

La ciutat de Larida fou fortificada entre els anys 883 i 884,[2] i Guifré va veure-ho com una provocació i va atacar la ciutat, governada pel valí de la família dels Banu Qasi, Ismaïl ibn Mussa. L'atac a Lleida[3] no va sortir bé. L'historiador Ibn al Athir diu que els àrabs van fer gran mortaldat entre els atacants.

ConseqüènciesModifica

Guifré el Pilós perdé entre el 888 i el 892 els territoris conquerits al Camp de Tarragona[4] però tant el Comtat d'Aragó com els comtats catalans s'anaven expandint i repoblant lentament des de les muntanyes dels Pirineus cap al sud, sovintejant les incursions cristianes d'una banda i les ràtzies musulmanes de l'altre; en aquest context, Llop ibn Muhàmmad, successor d'Ismaïl ibn Mussa, ordenà fortificar diverses ciutats com Montsó o Balaguer i també ordenà la construcció d'una mesquita a Lleida, l'actual Seu Vella, i l'aljama. Finalment, Guifré morí en la Ràtzia de 897

ReferènciesModifica

  1. Hernàndez Cardona, Francesc Xavier. Història militar de Catalunya, vol. I, dels íbers als carolingis. 1a. Rafael Dalmau Editor, 2001. ISBN 84-232-0639-4. 
  2. Coll i Alentorn, Miquel. Història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p.185. ISBN 978-84-321-1882-1. 
  3. Suárez Fernández, Luis. Historia de España Antigua y media (en castellà). Ediciones Rialp, p.247. ISBN 84-7256-358-8. 
  4. Soldevila, Ferran. Historia de Catalunya, p.64.