Obre el menú principal

AntecedentsModifica

Després d'anteriors intents per desembarcar a terra, Jaume I aconseguí l'11 de setembre de 1229 desplegar les seves tropes a la badia de Santa Ponça. El mateix dia tengué lloc una batalla decisiva amb el musulmans, d'on sortiren vencedors i després acamparen allà per passar la nit.[1]

En tenir notícia, al vespre, de què el governador almohade de l'illa, Abū Yahyà Muhammad, havia reagrupat ses tropes i es dirigia cap on eren, Jaume I donar ordres a les tropes de romandre alerta per evitar un atac sorpresa de l'enemic, que fou derrotat a la batalla de Portopí.[2] La victòria va obrir el camí a la Host de Guillem II de Bearn i Montcada per iniciar el setge de Madîna Mayûrqa.[3]

El setgeModifica

Els croats establiren el campament prop de la porta de Bab al-kahl, al nord-est de la ciutat, i instal·laren les màquines de setge, trabuquets, un fonèvol i un manganell, que immediatament van començar atacar la ciutat,[4] que esperava l'ajut de Abu-Zakariyyà Yahya I, governador almohade d'Ifriquiya.[5] i es defensava amb dos trabuquets i catorze algarrades.[6]

Progressivament s'anaren excavant tres trinxeres d'aproximació, que eren atacades pels musulmans i els atacs rebutjats, fins que s'arribà al peu d'una primera torre de la muralla de la Madîna, que fou excavada i apuntalada, per a continuació cremar els puntals fent caure la torre,[7] i poc després repetiren l'operació amb tres torres més.[8]

El 31 de desembre es conquereix Madina Mayurqa[9] (Palma) a Abū al-`lā Idrīs al-Mā'mūn ben al-Manṣūr, que mor en la batalla.

ConseqüènciesModifica

Després del Setge de Madîna Mayûrqa i l'assassinat del darrer valí musulmà de Mayurqa, Abū Yahyà Muhammad ibn 'Alī ibn Abī 'Imrān al-Tinmalālī, Abu Hafs ibn Sayrî fugí vers les muntanyes on reuní 16.000 supervivents a la massacre que seguí a la caiguda de Madîna Mayûrqa.[10] i la insurgència mayurquina es fortificà als castells d'Alaró, Pollença, Santueri.[11] així com a la Serra de Tramuntana, on aleshores els mayûrquins nomenaren com a nou cabdill i senyor a Xuaip de Xivert. El rei va tornar a Catalunya en novembre de 1230.

CuriositatsModifica

En aquesta batalla Jaume el Conqueridor va dir la frase: "Vergonya, cavallers, vergonya", quan els cavallers es negaren tàcitament a assaltar la bretxa de la muralla de la ciutat musulmana.[12]

ReferènciesModifica

  1. b. Abd Allah Ibn 'Amīra, 2008, p. 56.
  2. b. Abd Allah Ibn 'Amīra, 2008, p. 57.
  3. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 208.
  4. b. Abd Allah Ibn 'Amīra, 2008, p. 107.
  5. b. Abd Allah Ibn 'Amīra, 2008, p. 122.
  6. Jaume el Conqueridor, 2008 (s.XIII), p. 115.
  7. Jaume el Conqueridor, 2008 (s.XIII), p. 119.
  8. Jaume el Conqueridor, 2008 (s.XIII), p. 120.
  9. Ixent Cultural, Cronologia breu referida a Mallorca entre els anys 902 i 1300
  10. Vinas, Agnes i Robert: La conquesta de Mallorca (La caiguda de Mayûrqa segons Ibn'Amira al Mahzûmi)
  11. Coll i Alentorn, Miquel. Història, Volum 3. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 1992, p.332. ISBN 8478263616. 
  12. Jaume el Conqueridor. Les Quatre Grans Cròniques. Edicions 62, 2009, p. 120. ISBN 8429762191. 

BibliografiaModifica