Setge de Qurtuba (1069)

El setge de Qurtuba de 1069 fou una expedició a dirigida per al-Hakam ibn Ukkasha que va assetjar Qurtuba amb la intenció d'annexionar-la a l'emirat de Tulaytula.

Infotaula de conflicte militarSetge de Qurtuba (1069)
Taifes
Location map Taifa of Córdoba.svg
Tipussetge modifica
Data1069
Coordenades37° 53′ 00″ N, 4° 46′ 00″ O / 37.88333°N,4.76667°O / 37.88333; -4.76667
LlocQurtuba
ResultatVictòria musulmana
Bàndols
Islam emirat de Tulaytula Islam República de Qurtuba
Islam Emirat d'Isbiliya
Comandants en cap
Islam al-Hakam ibn Ukkasha Islam al-Mansur
Islam al-Mútamid

AntecedentsModifica

El 1069, mort el rei de Sevilla Al-Mútadid, el rei de Badajoz va provar de conquerir Còrdova. Abd-al-Màlik va demanar ajut al rei sevillà Al-Mútamid que va enviar 1300 soldats que van salvar la ciutat; però els mateixos oficials sevillans van instigar als notables locals a demanar la destitució del visir de Còrdova Ibn Asaka (a les cròniques Aben Assaia); finalment el visir fou destituït (1069) però això va deixar encara amb més poder a Abd-al-Màlik.

El setgeModifica

Yahya ibn Ismail al-Mamun, l'emir de Tulaytula va enviar el 1069 una expedició a Qurtuba dirigida per al-Hakam ibn Ukkasha que va assetjar la ciutat. Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad al-Mansur va haver de recórrer a Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid de l'Emirat d'Isbiliya, que va rebutjar els assetjants.

ConseqüènciesModifica

Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid va instigar una revolta a Qurtuba que va fer presoner Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad al-Mansur i el seu pare Abu-l-Walid Muhàmmad i que foren lliurats al rei sevillà; els dos homes foren enviats desterrats a una illa situada enfront de Huelva i amb ells va acabar la dinastia. al-Hakam per la seva banda fou nomenat pel rei toledà governador d'una fortalesa de frontera al sud dels seus dominis. Còrdova fou annexionada a Sevilla i en fou nomenat governador el jove príncep hereu Abbad ibn Muhàmmad

Coord.: 37° 53′ N, 4° 46′ O / 37.883°N,4.767°O / 37.883; -4.767