Setge de Roses (1719)
El Setge de Roses de 1719 fou una de les batalles de la Guerra de la Quàdruple Aliança.
| Guerra de la Quàdruple Aliança | |||
|---|---|---|---|
  Setge de Roses (1719) Setge de Roses (1719) | |||
| Tipus | setge  | ||
| Data | 22 d'octubre a 17 de novembre de 1719 | ||
| Coordenades | 42° 18′ N, 3° 12′ E / 42.3°N,3.2°E | ||
| Lloc | Roses | ||
| Resultat | Victòria espanyola | ||
| Bàndols | |||
| |||
.svg){kind=small}
Antecedents modifica
L'exèrcit francès, sota el comandament de James Fitz-James, va envair el País Basc del Sud, i encara que al principi el seu avanç, no va obtenir resposta, aviat va ser obligat a retrocedir. A l'octubre d'aquest any, la flota britànica prenia Vigo i Pontevedra, mentre Messina queia després del setge que venia patint, la Seu d'Urgell queia en mans franceses en 31 d'agost de 1719.
El setge modifica
La ciutadella de Roses fou assetjada per James Fitz-James Stuart,[1] trobant-se els quaranta batallons d'infanteria i seixanta esquadrons de cavalleria el 22 d'octubre a El Voló, arribant en unes hores a Castelló d'Empúries, on establí el campament.[2]
La flota arribà l'1 de novembre,[2] però el mal temps retrassà l'arribada dels vaixells de transport, i el mal temps constant van enfonsar el 6 de novembre els vaixells que duien provisions i munició,[2] i va haver d'aixecar el setge i abandonar la campanya[3] el 17 de novembre.[4]
Conseqüències modifica
Valls resistí els embats de la partida del Carrasclet gràcies a la milícia local que seria el germen dels Mossos d'Esquadra i que liderava la família Veciana,[5] mentre la partida de Francesc Bernic era capturada per Josep Anton Martí a La Llacuna.[6] En finalitzar la campanya a finals de la tardor, la guerrilla tornà al Rosselló per preparar la nova campanya. Verboom va posar setge a la Seu d'Urgell en 22 de gener de 1720, que es va rendir el 29 de gener, pocs dies abans del final de la guerra.[7]
Referències modifica
- ↑ Russell, John Russell. History of the principal states of Europe from the peace of Utrecht (en anglès). vol.2. J. Murray, 1826, p. 145.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 de Fitz-James Berwick, 1778, p. 205.
- ↑ Plantavit de la Pause, Guillaume. The life of James Fitz-James, duke of Berwick (en anglès), 1738, p. 472.
- ↑ de Fitz-James Berwick, 1778, p. 206.
- ↑ Catalunya Ràdio, Programa en Guàrdia. 186 - Pere Joan Barceló "Carrasclet" [podcast]. [Consulta: 9 gener].[Enllaç no actiu]
- ↑ Arnabat i Mata, Ramon. Moviments de protesta i resistència a la fi de l'Antic Règim. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997, p. 72. ISBN 8478268758.
- ↑ (en anglès) The Royal Engineers Journal, 13, 1911, pàg. 453 [Consulta: 24 juny 2013].
Bibliografia modifica
- de Fitz-James Berwick, Jacques. Mémoires, écrits par lui-même (en francès), 1778.