Seu de l'Editorial Sopena

edifici de l'Eixample desparegut

La seu de l'Editorial Sopena era un edifici situat al carrer de Provença, 93-97 de Barcelona, avui desaparegut.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Seu de l'Editorial Sopena
Imatge
Dades
TipusFàbrica i seu Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1906 construcció, Arquitecte: Bonaventura Pollés i Vivó
1909 – 1912ampliació, Arquitecte: Eduard Mercader i Sacanella
1926 reformafaçana, Arquitecte: Melcior Vinyals i Muñoz
1996 destrucció Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicmodernisme
neorenaixement Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaLa Nova Esquerra de l'Eixample (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióProvença, 93-97 Modifica el valor a Wikidata
 41° 23′ 10″ N, 2° 08′ 59″ E / 41.38618338°N,2.1498576°E / 41.38618338; 2.1498576
Activitat
Propietat deEditorial Ramon Sopena Modifica el valor a Wikidata

El 1906, l'editorial Ramon Sopena s'instal·là al número 95 del carrer de Provença,[1] en un petit local industrial de línies modernistes projectat per l'arquitecte Bonaventura Pollès,[2][3] que fou ampliat i reformat per Eduard Mercader el 1909[4] i 1912[5][2][6] als solars adjacents dels números 93 i 97 per a allotjar-hi tant la impremta com l'editorial.[7]

El 1926, i per tal d'unificar les tres parcel·les ocupades pel conjunt, Melcior Vinyals hi va projectar una nova façana neorenaixentista[8] amb un cos central rematat per dues torres i dues ales laterals amb una torre a cada extrem.[2] Els portals centrals tenien una llinda recarregada amb un cap de dona amb trenes frondoses, i dos bustos als extrems, que semblen correspondre a Cervantes i a una escriptora renaixentista. Els baixos del cos central, lleugerament corbat, estaven decorats amb rajoles blaves, disposades entre les finestres, i a la part superior hi figurava un plafó de rajoles grogues amb el nom «Editorial Ramón Sopena». A les portes de ferro forjat hi havia llorers i un altre cap de dona. Les finestres del primer pis dels cossos laterals estaven coronades per llindes molt ornamentades i flanquejades per pilastres. Al segon pis, les finestres eren d'arc de mig punt i estaven rematades amb sanefes de rajoles, que donaven a la façana una gran vistositat sobre el fons gris blavós predominant de tot el conjunt. El coronament tenia una balustrada amb grans gerros. Les torres centrals remataven amb una galeria triforada i un frontó clàssic, mentre que les laterals tenien un remat escultòric i un medalló amb l'emblema de l'editorial, un griu amb un llibre i una torxa a la mà i un filacteri amb el lema Nulle dies sine lines.[2][3] El nou edifici ocupava una superfície de 4.572 m².[9]

L'emblemàtica façana es va convertir en una icona del barri durant setanta anys,[10] fins que a l'octubre del 1996 l'edifici va ser enderrocat per la immobiliària Metro-3 per a substituir-lo per l'actual bloc d'habitatges.[10] Malgrat la forta oposició dels veïns, que en reclamaven la preservació i van organitzar-hi diverses accions, l'Ajuntament va considerar que l'edifici, que en aquell moment no estava catalogat, no tenia cap valor arquitectònic.[11] Per a compensar-los, va pactar amb la immobiliària la creació dels actuals Jardins de Maria Mercè Marçal a l'interior de l'illa dels carrers de Provença, Comte Borrell, Rosselló i Viladomat,[12] amb una superfície de 1.312 m².[11] Posteriorment, alguns dels elements més característics de la desapareguda façana van ser integrats en un mural de collage ceràmic situat als jardins, obra de l'artista Jordi Gispert.[10]

ReferènciesModifica

  1. «La Vuelta al Mundo de dos pilletes» (en castellà) p. 4. La Vanguardia, 17-02-1909. [Consulta: 28 març 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Alexandre, 2000.
  3. 3,0 3,1 Lacuesta Contreras i González Torán, 2013.
  4. AMCB, Q127 Eixample 10.734/1909
  5. AMCB, Q127 Eixample 14.272/1912
  6. «Una riqueza literaria» (en castellà) p. 16. La Vanguardia, 11-02-1916. [Consulta: 28 març 2022].
  7. «Ramón Sopena. Editorial Ramón Sopena, S. A.» (en castellà). Museo del Cid. [Consulta: 24 març 2022].
  8. AMCB, Q127 Eixample 35.853/1926
  9. Rivalan Guégo, Christine «Semblanza de Ramón Sopena López». Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Editores y Editoriales Iberoamericanos (siglos XIX-XXI) - EDI-RED [Alacant], 2015, pàg. 1-3 [Consulta: 21 maig 2020].
  10. 10,0 10,1 10,2 Casinos, Xavi «La memoria de la Editorial Sopena». La Vanguardia, 09-12-2018 [Consulta: 21 maig 2020].
  11. 11,0 11,1 Ricart, Marta «La demolición de la vieja editorial Sopena indigna a muchos vecinos del Eixample». La Vanguardia, 08-10-1996, pàg. 32.
  12. «Jardins Interior d'Illa de Maria-Mercè Marçal». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 21 març 2022].

BibliografiaModifica

  • Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 67. 
  • Lacuesta Contreras, Raquel; González Toran, Xavier. El modernisme perdut. La Barcelona de l'Eixample. Ajuntament de Barcelona i Editorial Base, 2014, p. 224-225. 

Enllaços externsModifica