Obre el menú principal

Severí Albarracín Broseta, en texts antics també anomenat Severino, (Llíria, País Valencià, 1850 -Barcelona, 1878) fou un dirigent anarquista valencià, que treballava com a mestre d'escola. Militant de la FRE de l'AIT, assistí al 2n congrés de la FRE de l'AIT a Saragossa el 1872, on fou nomenat membre del Consell Federal (secretari de la comarca del Sud) i, quan el congrés de Còrdova eliminà el Consell Federal, (desembre 1872-gener 1873) fou designat per formar part de la Comissió de Correspondència i Estadística, a més de secretari de l'Interior.[1]

Infotaula de personaSeverí Albarracín Broseta
Retrato-de-severino-albarracín.jpg
Biografia
Naixement 1851
Llíria
Mort 5 febrer 1878 (26/27 anys)
Activitat
Ocupació Polític i mestre d'escola
Modifica les dades a Wikidata

Participà en la revolta cantonalista d'Alcoi de 1873, on presidí el Comitè de Salut Pública. Un cop suprimida la revolta, es refugià a Suïssa, on residí usant els documents d'identitat de Gabriel Albagès. Participà en el Congrés de Berna de l'AIT d'octubre de 1876 i es relacionà amb Piotr Kropotkin. Tornà a Espanya l'any 1877 i s'instal·la a Barcelona on morí de tuberculosi el febrer de 1878.[2]

ReferènciesModifica

  1. «Severí Albarracin». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Martínez de Sas, María Teresa. «Albarracin Broseta, Severí». A: Diccionari biogràfic del moviment obrer als països catalans. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 2000, p. 54-55. ISBN 9788484152439.