Shigel·la

(S'ha redirigit des de: Shigella)

Les shigel·les (Shigella) són eubacteris gramnegatius, no mòbils, no formadors d'espores i incapaços de fermentar la lactosa. Són bacteris propers a E. coli i a salmonel·la i són l'agent causant de la shigel·losi en humans. També causen malalties en els altres primats, però no en la resta de mamífers.

Infotaula d'ésser viuShigel·la
Shigella Modifica el valor a Wikidata
Shigella stool.jpg
micrografia d'una shigel·la Modifica el valor a Wikidata
Dades
Malaltiashigel·losi Modifica el valor a Wikidata
Tinció de Gramgramnegatiu Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneProkaryota
RegneBacteria
FílumProteobacteria
ClasseGammaproteobacteria
OrdreEnterobacterales
FamíliaEnterobacteriaceae
GènereShigella Modifica el valor a Wikidata
Tipus taxonòmicShigella dysenteriae Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EpònimKiyoshi Shiga (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Espècies

ClassificacióModifica

Les espècies de shigel·les es classifiquen mitjançant 4 serogrups:

Els serogrups A-C són molt semblants fisiològicament, i el serogrup D pot ser distingit de la resta per proves bioquímiques.[1]

Els serogrups A i B causen quadres clínics greus i són freqüents al sud-est asiàtic, Amèrica del sud i central, i Àfrica.

El serogrup D és més freqüent en països desenvolupats (Europa i Estats Units) i sol provocar infeccions lleus.

Característiques de creixement i metabolismeModifica

Les condicions de creixement de Shigella segons els diferents paràmetres són:

  • Temperatura: La temperatura mínima de creixement és de 6-8ºC i la màxima és de 45-47ºC.[2] A més se sap que en general sobreviuen millor a baixes temperatures com congelació (-20ºC) i refrigeració (4ºC).[3]
  • pH: Creix en rangs de pH de 5 a 9.[4] El pH mínim de creixement és de 4'8-5 en 3'8-5'2% NaCl i pH màxim 9'3 en presència de 5'2% NaCl. El gènere Shigella es troba entre els patògens de malalties alimentàries més resistents a l'acidesa.[5]
  • Oxigen: És capaç de créixer en absència d'oxigen.[6]
  • Activitat d'aigua: En general sobreviu millor en aliments amb baixa activitat d'aigua. Algunes cepes poden sobreviure a 15% NaCl per un dia. La supervivència disminueix lentament en dies/setmanes a 6% NaCl. Hi ha evidencia de supervivència durant 4 dies en 10% NaCl.[7]
  • Radiació: Són sensibles a radiació ɣ (gamma).[8]

Els microorganismes del gènere Shigella, generalment, no produeixen gas de la fermentació de glucosa, no produeixen sulfur d'hidrogen, no descarboxilan la lisina i són lactosa negatius. Per tant aquests bacteris es classifiquen, segons les seves característiques com coliforms fecals anaerobis facultatius amb fermentació àcido-mixta.[9]

Virulència i ves d'infeccióModifica

Shigella sobreviu a l'àcid gàstric i en etapes primerenques, provoca una diarrea secretora per facilitar el trànsit fins al còlon, on causa la seva invasió. Un cop al còlon, la bacteria invaeix les cèl·lules epitelials, on es multiplica, provocant la lliberació de citoquines proinflamatòries. Això comporta el reclutament de polimorfs nuclears, destruïnt les cèl·lules que recobreixen la mucosa intestinal, causant finalment la diarrea sanguinolenta.[10]

El brots estan associats al consum d'amanides amb patata, gambes, pollastre, productes lactis, carn d'aus i d'altres contaminats per via orofecal, per pràctiques deficients dels manipuladors o per aigua amb contaminació fecal, i la transmissió persona a persona.

Medis de cultiu i identificacióModifica

Les característiques del gènere Shigella ens permet fer cultius selectius amb els següents medis de cultiu:

  • Brou de cultiu pH 8.
  • Agar Salmonella - Shigella (S-S).
  • Agar Xilosa-Lisina-Desoxicolat (Xylose Lysine Desoxycholate: XLD).
  • Agar MacConkey.
  • Agar lisina ferro (Lysine Iron Agar: LIA).
  • Agar TSI o Kligler.
  • Brou Urea.
  • Galeries API 20E.

Pel que fa a fases d'aïllament i identificació de Shigella seguirem el següent procediment:

  1. Enriquiment selectiu en medi líquid.
  2. Aïllament diferencial sobre medis sòlids selectius.
  3. Confirmació bioquímica de les colònies sospitoses.[11]

ReferènciesModifica

  1. Hale, Thomas L.; Keusch, Gerald T. Shigella. 4th. Galveston (TX): University of Texas Medical Branch at Galveston, 1996. ISBN 978-0-9631172-1-2. 
  2. «The International Commission on Microbiological Specifications for Foods (ICMSF): update». Food Control, 7, 2, 1996-04, pàg. 99–101. DOI: 10.1016/s0956-7135(96)90007-9. ISSN: 0956-7135.
  3. Coates, KJ «Foodborne Microorganisms of Public Health Significance». Australian Veterinary Journal, 77, 1, 1999-01, pàg. 54–54. DOI: 10.1111/j.1751-0813.1999.tb12437.x. ISSN: 0005-0423.
  4. «The International Commission on Microbiological Specifications for Foods (ICMSF): update». Food Control, 7, 2, 1996-04, pàg. 99–101. DOI: 10.1016/s0956-7135(96)90007-9. ISSN: 0956-7135.
  5. Kahyaoglu, L.N.; Irudayaraj, J. New approaches in microbial pathogen detection. Elsevier, 2013, p. 202–226. ISBN 978-0-85709-438-4. 
  6. Kahyaoglu, L.N.; Irudayaraj, J. New approaches in microbial pathogen detection. Elsevier, 2013, p. 202–226. ISBN 978-0-85709-438-4. 
  7. Kahyaoglu, L.N.; Irudayaraj, J. New approaches in microbial pathogen detection. Elsevier, 2013, p. 202–226. ISBN 978-0-85709-438-4. 
  8. Kahyaoglu, L.N.; Irudayaraj, J. New approaches in microbial pathogen detection. Elsevier, 2013, p. 202–226. ISBN 978-0-85709-438-4. 
  9. «SHIGELLA». [Consulta: 16 novembre 2020].
  10. Matkowskyj, Kristina A.; Danilkovich, Alexey; Marrero, Jorge; Savkovic, Suzana D.; Hecht, Gail «Galanin-1 receptor up-regulation mediates the excess colonic fluid production caused by infection with enteric pathogens». Nature Medicine, 6, 9, 2000-09, pàg. 1048–1051. DOI: 10.1038/79563. ISSN: 1078-8956.
  11. «SHIGELLA». [Consulta: 17 novembre 2020].

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Shigel·la