Shurato (Tenkū Senki Shurato) és un manga shonen creat per Hiroshi Kawamoto l'any 1989, adaptat el mateix any a sèrie d'anime per Tatsunoko i conclosa l'any 1991 amb una sèrie de sis OVA: eixe any, la sèrie original va ser emesa en castellà (amb el nom Shulato)[4] per Antena 3[5] i en francés per TF1;[6] l'any 1996 també va ser emesa en Brasil per TV Manchete.[7]

Shurato
Shurato logo.png
«Crònica de la guerra celestial de Shurato»
天空戦記シュラト
(Tenkū Senki Shurato)
Gènereart marcial, fantasia
Manga
AutorHiroshi Kawamoto
EditorialShōnen Gahōsha
RevistaShōnen King
Volumsdos (2)
Anime: Tenkū Senki Shurato
DirectorToshihiko Nishikubo[1]
GuionistaSatoru Akahori[1]
EstudiTatsunoko Production
CanalTV Tokyo
Durada6 d'abril de 198925 de gener de 1990
Episodistrenta-huit (38)
OVA: Tenkū Senki Shurato: Sousei e no Anto
DirectorYuuji Asada[3]
MúsicaHiroya Watanabe[3]
EstudiTatsunoko
Distribució16 de setembre de 199116 de març de 1992
Episodissis (6)
Durada30' (trenta minuts)
Cosplay de Shura

La sèrie seguix el subgènere iniciat per Saint Seiya i Samurai Troopers de cavallers amb armadura, amb conceptes i personatges amprats de la mitologia índia: Brahma, deva, Indra, mandala, soma, Vixnu, Xacti o Xiva (hinduisme).[8] Encara que no tingué tant d'èxit com les altres sèries, Shurato va inspirar l'estudi CLAMP per a crear Magic Knight Rayearth i fer-li un dōjinshi d'homenatge titulat Tenkū Senki Shurato Original Memory (Muma).[9]

A més del Japó, l'anime ha sigut editat en DVD a França en tres volums i, en acabant, en una edició integral amb els trenta-huit episodis en nou discs i un llibret; els OVA també han sigut editats, però en versió original subtitulada. El personatge protagoniste, Shurato, va ser exclòs del videojoc Tatsunoko vs. Capcom (2009) per problemes de llicència.[10]

ArgumentModifica

Dos jóvens lluitadors, Shurato Hidaka i Gai Kuroki —«Nordine» en la versió francesa—, són transportats a un altre món per la deessa Vixnu —«Kahil»— i obligats a enfrontar-se en bàndols diferents amb el poder del soma i l'ajuda de les armadures xacti, junt amb altres guerrers: Reiga, Ryuma, Hyuga, Lenge, Kennya i Dan.[11]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Shurato (1989–1990)» (en anglés). Internet Movie Database. [Consulta: 11 novembre 2016].
  2. «Tenku Senki Shurato (TV)» (en anglés). Anime News Network. [Consulta: 26 novembre 2016].
  3. 3,0 3,1 «'Tenkuu Senki Shurato: Sousei e no Anto» (en anglés). My Anime List. [Consulta: 11 novembre 2016].
  4. «Shulato» (en castellà). Doblaje Wiki. [Consulta: 11 novembre 2016].
  5. «Shurato (Serie de TV)» (en castellà). Film Affinity. [Consulta: 11 novembre 2016].
  6. «Shurato» (en francès). Planète Jeunesse, 08-09-2003. [Consulta: 11 novembre 2016].
  7. Carlírio Neto. «Divindades, aventura e ação: isto é Shurato!» (en portugués). Netoin!, 27-10-2011. [Consulta: 11 novembre 2016].
  8. Cleverton Linhares; Tiago de Lima Castro; Valério Gamer. «Zona Anime – Shurato e os mitos budistas e hinduistas» (en portugués). RandomCast, 28-11-2013. Arxivat de l'original el 27 de desembre 2014. [Consulta: 11 novembre 2013].
  9. André Luis Motta. «Os Entendidos: Shurato» (en portugués). Revista Forum, 19-08-2014. Arxivat de l'original el 12 de novembre 2016. [Consulta: 11 novembre 2016].
  10. «These Characters Didn't Make The Tatsunoko vs. Capcom Cut» (en anglés). Siliconera, 17-05-2009 [Consulta: 26 novembre 2016].
  11. «Shurato, a última "cópia" de Cavaleiros do Zodíaco que deu certo» (en portugués). Modomeu. [Consulta: 11 novembre 2016].

Enllaços externsModifica