Siddis de Karnataka

grup humà de la diàspora africana

Els siddis de Karnataka (també anomenats Siddhis) és un grup humà de la diàspora africana que habiten a l'estat de Karnataka, a l'Índia. Els membres descendeixen de pobles Bantu de la zona dels Grans Llacs d'Àfrica que foren portats al subcontinent indi com esclaus per mercaders portuguesos. A l'Índia hi ha uns 50.000 siddis, un terç dels quals viuen a Karnataka. A Karnataka, es concentren al voltant de Yellapur, Haliyal, Ankola, Joida, Mundgod i Sirsi , a Uttara Kannada i a Khanapur de Belgaum i Kalghatgi del districte de Dharwad. Molts siddis van emigrar al Pakistan després de la independència i viuen a Karachi i Sindh.[1]

Infotaula de grup humàSiddis de Karnataka
Siddi Girl.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusgrup humà Modifica el valor a Wikidata
Una nena Siddi de Yellapur taluk, Districte Uttara Kannada, Karnataka, India.

EtimologiaModifica

Hi ha diverses hipòtesis sobre l'origen del nom siddi. Una teoria és que la paraula era un terme de respecte a l'Àfrica del nord, similar a la paraula sahib al Pakistan i l'Índia moderna. Una segona teoria és que el terme siddi és derivat del títol que tenien els capitans dels vaixells àrabs que van portar Siddi settlers a l'Índia per primera vegada. Aquests capitans eren coneguts com com Sayyid. El terme sembla que es troba en una moneda que segueix una descripció en una carta escrita per un William a bord el S.S. Nepal, un vaixell que va navegar d'Anglaterra a Ceilan i l'Índia del sud. La carta descriu la tripulació del vaixell que estava "composta de set amos anglesos i quaranta tres mariners, sis enginyers anglesos, trenta-cinc homes (musulmà) i quinze sidimen o negres."[2][3]

De manera semblant, un altre terme per Siddis, habshi (d'Al-Habsh, el terme d'Àrab per referir-se a Abissínia), deriva del nom comú que rebien els capitans dels vaixells abissinis que van portar esclaus siddis per primera vegada al subcontinent. Finalment el terme va servir per a referir-se als altres africans i no només als siddis emancipats. Al cap d'un temps, es va referir també als seus descendents. A vegades són anomenats com a "Hafsi", que és considerat un insult.[4][5]

HistòriaModifica

La majoria dels siddhis de Karnataka descendeixen de pobles bantu del sud-est d'Àfrica que foren portats al subcontinent indi pels portuguesos entre els segles XVI i XIX. Durant la Inquisició de Goa, alguns d'aquests esclaus van ser alliberats i alguns van fugit als boscos del veí estat de Karnataka. Com que es van destruir els arxius de la inquisició, és molt difícil reconstruir la història dels siddhis de Karnataka. Tot i els pocs documents que hi ha sobre ells, es recorda la fotografia de l'opressió i el maltracte que han patit els esclaus afrodescendents a l'Índia. Uns quants d'ells, tanmateix, també van fugir de l'esclavitud. Mentre que la majoria d'ells foren víctimes del comerç d'esclaus, alguns d'ells també van ser importats pels Nawabs com a mercenaris militars en els segles XV i XVI. Altres eren mariners que navegaven en les rutes comercials d'orient.[1][6]

El 2013, la biblioteca pública de Nova York va fer una exposició artística titulada Africans In Índia: From Slaves to Generals and Rulers, que explica les vides i el que van assolir els siddis al llarg de la història. Aquesta tenia 100 reproduccions de quadres i fotografies.[6]

ReligióModifica

Entre les famílies siddhis de Karnataka, hi ha musulmans i comunitats més petites de catòlics i hindus. El taluk Haliyal té poblacions de musulmans i cristians i els hindus es concentren en les zones de Yellapur i Ankola. Tot i que Siddhis han optat per religions diferents ells es casen amb membres de diferents religions sense problemes.[3][7]

Adoració de Hiriyaru

El únic factor que lliga el Siddhis, sense tenir present la seva religió, és el Hiriyaru o l'adoració dels ancestres. Es creu que els morts són propers, en la forma d'esperits. Són considerats com testimonis que una família ha de consultar davant les seves preocupacions. En ocasions com naixements, matrimonis i morts, s'invoquen els avantpassats. La casa és organitzada al voltant dels Hiriyaru, els esperits dels pares morts. Significa un record dels pares, donant-los les gràcies per la seva cura durant molts anys i també cuiden del futur de la seva família. Tots els familiars han d'atendre a la funció, renovant les relacions de parentiu.[3]

L'adoració del Hiriyaru es pot representar dues vegades cada any pel cap de la família. Normalment es fa durant el festival Navarathri a la primera setmana de novembre. Si això no és possible per alguna raó, també es pot representar en un altre festival major a l'abril, el Holi. Aquests evidentment no han de coincidir amb les dates de les defuncions dels pares i els siddis només observen el primer aniversari de la mort. Els siddhis hindús normalment fan funcions per marcar l'esdeveniment, però no de la mateixa manera que els cristians i els musulmans.

LlenguaModifica

La majoria dels siddis parlen el Konkani, que pertany a la família de les llengües indoàries. Alguns també parlen altres llengües, com el kanarès i el marathi.

OcupacióModifica

Gairebé tot Siddis sobreviuen a l'actualitat com treballadors agrícoles casuals o com a treballadors domèstics. Els primers siddis que van arribar a Karnataka ho van fer pels boscos del nord de Kanara. Aquest és el lloc que van fer com la seva llar i van començar a cultivar aquestes terres. Els primers assentadors van fer pobles en aquestes zones.

 
Pagès Siddi als camps del Districte de Yellapur, Karnataka, India.

AssimilacióModifica

L'alt grau d'assimilació dels siddis a la cultura local és una característiques dels siddis de Karnataka (també dels de Maharashtra i Goa). Els hindús locals fins i tot han adoptat símbols de la costum siddi del Hiriyaru. Els siddis són poc diferents de les poblacions nadius, excepte les seves característiques racials. La immensa majoria dels siddis actuals de l'estat tenen avantpassats tant africans com indis. A l'actualitat hi ha molt poques poblacions purament siddis a Karnataka. Molts han perdut els seus noms originals africans i la seva cultura, tot i que hagin retingut algunes tradicions africanes en la forma de danses i música.

Referències històriquesModifica

Hi ha referències de guàrdies de palau siddis a Kodagu durant el regnat de Dodda Veerarajendra (1763-1809) en el llibre de Kannada, Kodagina Itihasa. En un text del reverent G. Richter de 1870 també parla de "guardaespatlles africans" al servei d'aquest rei ("el Raja s'haia envoltat de guardaespatlles africans a la seva casa"). Un siddi anomenat SGajaveera es va ajuntar amb Sangolli Rayanna en la seva revolta contra els britànics a prop de Kittur en els anys 1829 i 1830. A la revolta de 1844 a Sawantwadi, al districte de Ratnagiri, a prop de l'estat de Maharashtra, hi ha notícies que mostren a dos germans siddis, Bastian i Benove de Punsolli foren recollides per Phen Sawant, un noble de la cort de Sawantwadi.

El primer acte notable d'aquest grup sembla haver estat la lluita contra els britànics durant l'aixecament de Supa, quan van confiscar diners, van prendre molts captius i van cremar diverses fortificacions. També hi ha referències d'una força formidable a Dandeli i una altre al temple Somalinga. Aquestes activitats van continuar durant diversos mesos i els britànics van condemnar-ne a alguns. Els portuguesos també van deportar més de 100 insurgents com els germans Sawant i les seves famílies a l'illa de Timor, a les Índies Orientals. També hi ha informes britànics de 1859 sbore el siddi Gunaba Shenvi i el seu germà Anna Saheb, pels quals van oferir recompenses per la seva captura.

DemografiaModifica

Karnataka és la zona de l'Índia a on hi ha més siddis.[6] Segons les últimes estimacions, a l'estat hi ha al voltant de 3.700 famílies siddis a l'estat, uns 18.000. A Gujarat hi viuen unsn 10.000 siddis i a Hyderabad, n'hi viuen uns 12.000. A Lucknow, Delhi i Calcuta n'hi viuen pocs centenars i pocs menys de 1000 viuen a Sri Lanka.

Estatus social i rehabilitacióModifica

Els siddis de Karnataka, igual que els que hi ha a la resta del subcontinent, han continuat aïllats i han estat descuidats econòmica i socialment.[6] El 1984 es va crear la All-Karnataka Siddi Development Association a instàncies del secretari de benestar rural. El seu objectiu és treballar per la integració i el desenvolupament dels siddis. El guardonat amb el premi Magsaysay, K. V. Subbanna, també ha treballat per aquest objectiu.

El 8 de gener de 2003 el govern va llistar als siddis en la llista de tribus. Després es van fer polítiques per a proveir cases per als siddis que no en tenien, així com educació, oportunitats laborals, carreteres, electricitat, hospitals mòbils i 2 acres de terra a cada família siddi perquè puguin recolectar productes forestals. El govern esperava que la implementació d'aquestes polítiques ajudés al desenvolupament de la comunitat siddi i a la seva millora socio-econòmica.

A nivell internacional també hi ha hagut iniciatives per la millora de les condicions de vida dels siddis.[8] El 2006 es va fer la iniciativa de la UNESCO, The African Diàspora in Asia (TADIA).[8] Hi ha hagut lligams acadèmics entre els siddis de Karnataka, Gujarat i Andrha Pradesh i universitats brasileres encapçalades pel professor Angenot promovent intercanvis culturals i fons per l'educació dels siddis.

TrivialModifica

  • Segons el botànic B.G.L.Swamy l'arbre Adansonia digitata fou portat per siddis des d'Àfrica.[3]
  • En la pel·lícula de la dècada del 1970, Bhootayyana Maga Ayyu hi ha un personatge protagonitzat per un siddi.
  • S'ha reportat que siddis de Karnataka creuen que Barack Obama té un ADN proper al seu i li van voler regalar un pot de mel quan aquest va visitar la Índia el 2010.[9]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Shah, Anish M.; etal American Journal of Human Genetics, 89, 1, 15-07-2011, pàg. 154–161. DOI: 10.1016/j.ajhg.2011.05.030. PMC: 3135801. PMID: 21741027.
  2. Vijay Prashad. Everybody Was Kung Fu Fighting: Afro-Asian Connections and the Myth of Cultural Purity. Beacon Press, 2002. ISBN 978-0-8070-5011-8. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Sadiq Ali, Shanti. 1996. The African dispersal in the Deccan: from medieval to modern times. New Delhi: Orient Longman.
  4. Vijay Prashad, Everybody Was Kung Fu Fighting: Afro-Asian Connections and the Myth of Cultural Purity, (Beacon Press: 2002), p.8
  5. Ronald Segal. Islam's Black Slaves: The Other Black Diaspora. Macmillan, 2002. ISBN 978-0-374-52797-6. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Devika Sequeira. «Near forgotten, Siddis to meet». Deccan Herald. Arxivat de l'original el 2007-09-29. [Consulta: 19 juliol 2007].
  7. «The Siddhi Community». K.L.Kamat. Kamat's Potpourri. [Consulta: 20 juliol 2007].
  8. 8,0 8,1 Beeranna Nayak Mogata. «Empowering the Siddi community». Deccan Herald. Arxivat de l'original el 2007-09-29. [Consulta: 19 juliol 2007].
  9. Anil Budur Lulla, A Bottle of Honey for Our Brother Prez Arxivat 2010-10-31 a Wayback Machine., Short Takes section, Open Magazine, 30 d'octubre de 2010