Sidi Mohamed el Mokri

polític marroquí

Sidi Mohamed el Mokri (Fes, 1841 - Rabat, 9 de setembre, 1957) fou un polític marroquí. Morí aproximadament a l'edat de 112 anys, qualificat com a etern gran visir del Marroc. Malgrat tot, es desconeix la data exacta del naixement, perquè no existia en aquell temps al Marroc el costum d'anotar-la. La misteriosa existència d'aquest personatge condueix la seva vida a les portes de la llegenda.

Infotaula de personaSidi Mohamed el Mokri
El Mokri Le Petit Journal.jpg
modifica
Nom original(ar) محمد المقري modifica
Biografia
Naixement1851 modifica
Fes (Marroc) modifica
Mort9 setembre 1957 modifica (105/106 anys)
Rabat (Marroc) modifica
Gran Visir
modifica
Dades personals
NacionalitatMarroc Marroc
Conegut perConferència d'Algesires
Activitat
OcupacióPolític Gran visir
Família
ParentsGlawi Tihami (gendre)
Hassan El Glaoui (en) Tradueix (net) modifica
Cronologia
supercentenari
persona centenària modifica

Serví com a auxiliar i gran visir a cinc sultans, amb el qual arribà a constituir-se en una mena de nus de la política secreta de palau. Durant el soldanat de Muley Hasan ja es troba assumint un lloc de secretari, i més tard, amb Abd al-Aziz representa al Marroc en la famosa Conferència d'Algesires, on es discutí el pla dels protectorats francesos i espanyol.

El soldà Muley Hafid el nomenà gran visir el 1911 i una vegada establert el protectorat francès, es manifestà partidari de l'administració francesa i del nou soldà Muley Yusef, enfront a la política nacionalista. El seu afrancesament el conduí no obstant a la desgràcia, puix en ser destituït pels francesos Mohammed V donà suport ferventment al soldà Ibn Arafa, imposat per França, de forma que, en tornar al tron Mohammed V, fou oblidat i sotmès a dures sancions a més de congelar tots els seus fons i propietats.

Dedicà bona part de la seva vida a la diplomàcia, i fou membre d'una delegació marroquina en la cort de Napoleó III i ambaixador a Espanya. El Mokri representava al Marroc tradicional, contrari sencerament al progressisme i partidari d'una lleu occidentalització de tipus més funcional que essencial.

BibliografiaModifica