Sierra Morena

La Sierra Morena és una serralada que constitueix el contrafort meridional de la Meseta Central.

Sierra Morena

Tipus	serralada
Localitzat a l'entitat geogràfica	península Ibèrica
Localitzat en l'àrea protegida	Sierra Pelada y Rivera del Aserrador (en) , Sierra de Aracena and Picos de Aroche Natural Park (en) , Sierra Norte de Sevilla Natural Park (en) , Sierra de Hornachuelos Natural Park (en) , Parque Natural de la Sierra de Cardeña y Montoro (en) , Parc Natural de la Serra d'Andújar, Despeñaperros i La Cimbarra (en)
Localització
Entitat territorial administrativa	Província de Badajoz (Extremadura), Província de Jaén (Andalusia), Província de Sevilla (Andalusia), Província de Còrdova (Andalusia), província de Ciudad Real (Castella - la Manxa) i Província de Huelva (Andalusia)
38° 18′ N, 5° 24′ O
Limita amb	Meseta Depressió Bètica
Característiques
Altitud	1.324 m
Mida	75 () × 400 () km
Punt més alt	Serra Madrona  (1.332 m )
Material	granit

Particularitats

Es va formar durant l'era terciària, fruit del moviment orogènic alpí. S'estén 400 km al nord d'Andalusia i en direcció est a oest, de la Sierra de Alcaraz fins a la frontera amb Portugal. El seu pic més alt és Bañuelo (1.320 m). La vegetació principal és el roure i els arbres de castanya. La serralada també és rica en una gran varietat de minerals, com ara el coure, el plom i el carbó. Comprèn diverses serres: la Sierra Madrona, la Sierra de Aracena, la Sierra Norte de Sevilla, la Sierra de Horanchuelos, la Sierra de Córdoba i la Sierra de Cardeña y Montoro entre altres.

La Sierra Morena és creuada per diverses autopistes i vies de ferrocarril que connecten les zones industrials d'on s'extrauen els minerals a les ciutats més grans de la regió. El pas de Despeñaperros és la ruta principal a trlavés de les muntanyes i que uneix Castella amb Andalusia.

Aquesta serra era famosa pels bandits en temps antics. La literatura espanyola va propagar la figura dels «bandits de Sierra Morena» durant el romanticisme.

Nom clàssic

Marianus Mons (Μαριανὸν ὄρος) fou el nom clàssic de la moderna Sierra Morena. Eren unes muntanyes a la província de la Bètica, a l'oest de l'Orospeda. Estrabó descriu unes muntanyes de les que no dona el nom, que corrien paral·leles al riu Betis i segurament es referia a les muntanyes Marianus. La part oriental s'anomenava Saltus Castulonensis.

Música

El compositor alemany Józef Ksawery Elsner, el 1811 va compondre una òpera amb aquest nom, basada en el romanticisme de l'època.

Vegeu també

La Serra Madrona

• Bandolerisme

Bibliografia

• B. de Quirós y L. Ardila, El Bandolerismo Andaluz. Ed. Turner. Madrid, 1988
• J. M. López de Abiada y J. A. Rodríguez Martín, Calas en el fenómeno del bandolerismo andaluz desde la literatura y la historiografía: bibliografía reciente. Iberoamericana. América Latina, España, Portugal: Ensayos sobre letras, historia y sociedad. Notas. Reseñas iberoamericanas, ISSN 1577-3388
• J. Santos Torres, El Bandolerismo en España: Una Historia Fuera de la Ley. Ed. Temas de hoy. Madrid, 1995.
• Julián Zugasti y Sáenz, El bandolerismo: Estudio social y memorias históricas (1876-1880).