Sierra Morena

La Sierra Morena és una serralada que constitueix el contrafort meridional de la Meseta Central.

Infotaula de geografia físicaSierra Morena
SIERRA ANDULAR1.JPG
Modifica el valor a Wikidata
TipusSerralada Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficapenínsula Ibèrica Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParaje Natural Sierra Pelada y Rivera del Aserrador (es) Tradueix, Sierra de Aracena and Picos de Aroche Natural Park (en) Tradueix, Parque Natural de la Sierra Norte de Sevilla (en) Tradueix, Sierra de Hornachuelos Natural Park (en) Tradueix, Parque Natural de la Sierra de Cardeña y Montoro (en) Tradueix, Parc Natural de la Serra d'Andújar, Despeñaperros i La Cimbarra (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaBadajoz (Extremadura), Jaén (Andalusia), Sevilla (Andalusia), Còrdova (Andalusia) i Ciudad Real (Castella - la Manxa) Modifica el valor a Wikidata
Location Sierra Morena.PNG Modifica el valor a Wikidata
 38° 18′ N, 5° 24′ O / 38.3°N,5.4°O / 38.3; -5.4
Limita ambMeseta
Baetic Depression (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud1.324 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensions75 (amplada) × 400 (longitud) km
Punt més altSerra Madrona Modifica el valor a Wikidata  (1.332 m Modifica el valor a Wikidata)
Materialgranit Modifica el valor a Wikidata

ParticularitatsModifica

Es va formar durant l'Era terciària, fruit del moviment orogènic alpí. S'estén 400 km al nord d'Andalusia i en direcció est a oest, de la Sierra de Alcaraz fins a la frontera amb Portugal. El seu pic més alt és Bañuelo (1.320 m). La vegetació principal és el roure i els arbres de castanya. La serralada també és rica en una gran varietat de minerals, com ara el coure, el plom i el carbó. Comprèn diverses serres: la Sierra Madrona, la Sierra de Aracena, la Serra Norte de Sevilla, la Sierra de Horanchuelos, la Sierra de Córdoba i la Sierra de Cardeña y Montoro entre altres.

La Serra Morena és creuada per diverses autopistes i vies de ferrocarril que connecten les zones industrials d'on s'extrauen els minerals a les ciutats més grans de la regió. El Pas de Despeñaperros és la ruta principal a trlavés de les muntanyes i que uneix Castella amb Andalusia.

Aquesta serra era famosa pels bandits en temps antics. La literatura espanyola va propagar la figura dels "bandits de Sierra Morena" durant el romanticisme.

Nom clàssicModifica

Marianus Mons (Μαριανὸν ὄρος) fou el nom clàssic de la moderna Sierra Morena.[1] Eren unes muntanyes a la província de la Bètica, a l'oest de l'Orospeda. Estrabó descriu unes muntanyes de les que no dóna el nom, que corrien paral·leles al riu Betis i segurament es referia a les muntanyes Marianus. La part oriental s'anomenava Saltus Castulonensis.

MúsicaModifica

El compositor alemany Józef Ksawery Elsner, el 1811 va compondre una òpera amb aquest nom, basada en el romanticisme de l'època.

ReferènciesModifica

  1. Hugelmann, Gabriel. Historia de Aragón, Cataluña, Valencia e Islas Baleares (en castellà). Imp. de Julián Pena, 1855, p. 254. 

Vegeu tambéModifica

 
La Serra Madrona

BibliografiaModifica

  • B. de Quirós y L. Ardila, El Bandolerismo Andaluz. Ed. Turner. Madrid, 1988
  • J. M. López de Abiada y J. A. Rodríguez Martín, Calas en el fenómeno del bandolerismo andaluz desde la literatura y la historiografía: bibliografía reciente. Iberoamericana. América Latina, España, Portugal: Ensayos sobre letras, historia y sociedad. Notas. Reseñas iberoamericanas, ISSN 1577-3388
  • J. Santos Torres, El Bandolerismo en España: Una Historia Fuera de la Ley. Ed. Temas de hoy. Madrid, 1995.
  • Julián Zugasti y Sáenz, El bandolerismo: Estudio social y memorias históricas (1876-1880).
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sierra Morena

Coord.: 38° 18′ N, 5° 24′ O / 38.300°N,5.400°O / 38.300; -5.400