Siger de Brabant
Siger de Brabant (Brabant, c.1240 - Orvieto, c.1284) fou un filòsof medieval escolàstic,[1] principal figura de l'averroisme llatí. Nasqué en un lloc desconegut de Brabant, un ducat que es trobava als actuals Bèlgica i Països Baixos. Fou professor de la Facultat d'Arts, a la Universitat de París, i fou un dels principals intel·lectuals censurats per les condemnes del 1277, quan l'Església cristiana rebutjà per herètiques 219 tesis aristotèliques.
  | |
| Nom original | (la) Sigerius de Brabantia |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1235 ducat de Brabant (Sacre Imperi Romanogermànic) |
| Mort | 10 novembre 1284 (48/49 anys) Orvieto (Itàlia) |
| Causa de mort | Ferida d'arma blanca |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica Romana |
| Formació | Universitat de París |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia, ontologia i lògica |
| Ocupació | Filòsof i escriptor |
| Alumnes | Godfrey of Fontaines (en)  |
| Influències | |
Poc temps després de la mort de Tomàs d'Aquino, el 1276, Siger de Brabant fou citat a declarar davant de la Inquisició a França. Després de ser declarat heretge, sembla que Siger va marxar de París, i es va refugiar a Orvieto, Itàlia. La hipòtesi més probable de la seva mort, pocs anys més tard, és que fos assassinat amb una ploma pel seu secretari en un atac de bogeria; els seus detractors afirmaren que mereixia aquesta mort, en haver causat tant de mal escrivint.
Doctrina filosòficaModifica
EpistemologiaModifica
El coneixement depèn de l'home, entès com a unió de cos i ànima, i no tan sols de l'intel·lecte. Distingeix dues vies contraposades de coneixement: la via filosòfica, o Raó, i la via teològica, o Veritas, que prové de la Fe i la Revelació: la veritat es troba en els continguts de la fe, i la Raó no pot provar les veritats de la fe. No hi ha possibilitat de doble veritat, com s'atribueix a Averrois.
En el problema dels universals, defensa que l'universal és un concepte que s'adquireix a partir de l'abstracció del particular. Té un fonament en la naturalesa de les coses que queda reflectit en els judicis.
ÀnimaModifica
L'ànima de l'home presenta diferents formes.
- Ànima intel·lectiva, és universal i única, i és per a tots els homes.
- Unida al cos, és la seva forma (aristotèlica), el seu acte.
- En la mort, l'ànima se separa del cos, però continua sent acte d'un altre cos, i és l'eternitat de l'espècie.
TeologiaModifica
Siger de Brabant interpreta Déu com a intel·lecte agent. Pel que fa a la teologia moral, redueix la moral eudemonista, en recerca de la felicitat, cap a la teologia: la felicitat s'identifica amb Déu, de forma que s'intenta sintetitzar l'aristotelisme amb la teologia cristiana.
ReferènciesModifica
- ↑ «Siger de Brabant». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.