Sigeon, Sigeion, o Sigeu[1] (en llatí Sigeum, en grec antic Σίγειον o Σιγειὰς ἄκρα) va ser una colònia eòlia propera al cap que també s'anomenava Sigeu, a l'entrada de l'Helespont i enfront de la ciutat d'Eleünt, al Quersonès traci. Suposadament va ser fundada per Arquenax de Mitilene, que hauria fet servir les pedres de Troia per bastir la nova ciutat. Segons la tradició, de la que en parlen Heròdot,[2] Tucídides[3] i Estrabó,[4] els grecs van establir aquí el seu campament naval durant la guerra de Troia.

Infotaula de geografia políticaSigeu
Troade-sigeo.svg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 39° 59′ 24″ N, 26° 10′ 50″ E / 39.99°N,26.1806°E / 39.99; 26.1806Coord.: 39° 59′ 24″ N, 26° 10′ 50″ E / 39.99°N,26.1806°E / 39.99; 26.1806
EstatTurquia
ProvínciesProvíncia de Çanakkale Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Dissolució168 aC Modifica el valor a Wikidata

Els atenencs van ocupar la ciutat sota la direcció del general Frinó i en van expulsar els eolis en temps mitològics, i aquesta lluita entre els dos pobles va durar molts anys amb resultats variables. Es deia que Pítac, el savi de Mitilene, havia mort Frinó en un combat singular. El poeta Alceu recull en un dels seus poemes una de les lluites entre els pobles. Les incursions van durar fins que es va sotmetre la qüestió a Periandre, tirà de Corint, que va donar la raó als atenesos, segons diuen Estrabó[5] i Heròdot.[6]

Els pisistràtides dominaven la ciutat i quan Hípies va ser expulsat d'Atenes s'hi va retirar amb la seva família, segons Heròdot.[7]

De la seva història no és coneguda gaire cosa, però se sap que va ser destruïda pels habitant de la ciutat d'Ílion (Ilium) probablement al segle v aC o potser el segle iv aC, i ja estava destruïda en temps d'Estrabó.[8][9]

El seu nom modern és Yenişehir i forma part del districte de Çanakkale. El cap de Sigeu era un promontori elevat de la Tròade que forma la part nord-occidental de l'Àsia menor. Al promontori hi havia un turó, i es creia des de l'antiguitat que el turó contenia les restes d'Aquil·les. El lloc va ser molt venerat, i a poc a poc sembla que es va aixecar aixecat al seu voltant un petit poble, sota el nom d'Aquilleon. Aquesta tomba, va ser visitada per Alexandre el Gran, Juli Cèsar i Germànic.[10] Segons Ovidi, Reteu seria un promontori, o un altre accident geogràfic situat a la banda de Troia, mentre Sigeu estaria al costat oposat.[1]

Vegeu tambéModifica

NotesModifica

  1. 1,0 1,1 pàgina 9. Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, L. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932. 
  2. Heròdot. Històries, V, 65, 94
  3. Tucídides. Història de la Guerra del Peloponès, VIII, 101
  4. Estrabó. Geografia, XIII, 595
  5. Estrabó. Geografia, XII, 599
  6. Heròdot. Històries, V, 95
  7. Heròdot. Històries, V, 65
  8. Estrabó. Geografia, XII, 600
  9. Plini el Vell. Naturalis Historia, V, 33
  10. Smith, William (ed.). «Sigeum». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 29 agost 2022].