Sigismondo és una òpera en dos actes composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià de Giuseppe Maria Foppa. S'estrenà a La Fenice de Venècia el 26 de desembre de 1814.

Infotaula de composicióSigismondo

Gioachino Rossini
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorGioachino Rossini
LlibretistaGiuseppe Maria Foppa
Llengua del terme, de l'obra o del nomItalià
Basat enGriselda de Giovanni Boccaccio
Creació1814
Data de publicació26 desembre 1814 Modifica el valor a Wikidata
GènereDramma per musica
PartsDos
Personatges
Instrumentació
Estrena
Estrena26 de desembre de 1814
EscenariLa Fenice de Venècia,
Musicbrainz: 8dba7736-f8a3-42e9-bcae-cb47635fea01 IMSLP: Sigismondo_(Rossini,_Gioacchino) Modifica el valor a Wikidata

A causa d'un llibret amb molts defectes i una partitura inferior a les precedents,[1] l'òpera no va ser un èxit i Rossini més tard va reutilitzar algun tros de la seva música a Elisabetta, regina d'Inghilterra, El barber de Sevilla,[2] i Adina.[3] Aquests fragments varen guanyar celebritat amb el temps i confirma el que van afirmar els músics de l'orquestra durant els assajos en el sentit que era la seva millor obra.[1]

Representacions

modifica

Sigismondo es va representar per primera vegada al Teatre La Fenice, Venècia, el 26 de desembre de 1814, amb reposicions a Cremona, Reggio Emilia, Pàdua i Senigallia (totes el 1819), Florència i Siena (totes dues el 1820) i finalment a Bolonya (1827). Posteriorment va ser completament oblidada. Les úniques actuacions modernes van ser el 1992 a Rovigo i Trieste, amb una jove Sonia Ganassi en el paper protagonista.

El seu renaixement modern va tenir lloc a Rovigo l'any 1992.

L'any 2010 es va representar en el Rossini Opera Festival de Pesaro amb Daniela Barcellona en el paper de Sigismondo i Olga Peretyatko com Aldimira.

Sigismondo no pot comptar-se entre les seves òperes més reeixides. El Nuovo Osservatore de Venècia va atribuir el fracàs al fullet de Foppa, que va ser descrit com a "desafortunat naixement d'un escriptor, que ara ens proporciona la prova de la centèsima part de la seva inexperiència." D'altra banda, s'ha recollit el testimoni dels membres de l'orquestra, que aplaudien la música d'aquesta obra durant els assajos i que manifestaren al compositor que aquesta era la seva millor feta fins aleshores.[4]

Estructura

modifica
  • Quadre I
  1. Cor O prence misero
  2. Cavatina O destin crudel! Del Re nel petto (Ladislao)
  3. Ària Non seguirmi! Ormai t'invola (Sigismondo)
  4. Duet O dubbi miei! (Ladislao, Sigismondo)
  • Quadro II
  1. Ària O tranquillo soggiorno (Aldimira)
  2. Duet Ma dei fellon la morte (Zenovito, Aldimira)
  3. Cor Al bosco! Alla caccia!
  4. Quartet Lo sposo, il Re! (Aldimira, Zenovito, Sigismondo, Anagilda)
  5. Ària D'armi e d'armate (Ladislao)
  6. Duet Venga Ulderico (Sigismondo, Ladislao)
  7. Ària Ecco il consiglio mio (Zenovito)
  8. Duet Ella ricusa? Ah, dessa (Ladislao, Aldimira)
  9. Final primer Quale, o Ciel, d'idee funeste (Sigismondo, Aldimira, Ladislao, Zenovito)

Acte II

modifica
  • Quadre I
  1. Cor In segreto a che ci chiama?
  2. Recitatiu Superato ho il bosco (Sigismondo, Ladislao, Anagilda)
  3. Cor Viva Aldimira
  4. Duet Forza, forza, o cor (Aldimira, Sigismondo)
  5. Ària Sognava contenti (Anagilda)
  6. Ària Misero me! Che sento (Ladislao)
  7. Ària M'offendi ormai (Aldimira, coro)
  • Quadro II
  1. Trio Venga Ladislao (Ulderico, Ladislao, Aldimira)
  2. Gran scena Vincesti, iniqua sorte (Sigismondo)
  3. Final segon Qual felice, amico giorno (Sigismondo, Aldimira, Ulderico, Ladislao[5]

Enregistraments

modifica
Any Elenc:

Sigismondo, Ladislao, Aldimira, Ulderico

Director,

Opera House and Orchestra

Segell[6]
1992 Sonia Ganassi,

Bruno Lazzaretti, Rosella Ragatzu, Giacomo Prestia

Richard Bonynge,

Rovigo Venezze Conservatory Orchestra

Àudio CD: Bongiovanni

Cat: 8.660189-90

1995 Carmen Oprisanu,

??, Tatiana Korovina, Vladimir Prudnikov

Marc Andreae,

Stuttgarter Kammerorchester and Prague Male Choir (Enregistrat al Wildbad Rossini Festival, juliol)

Àudio CD: CROSSROADS

Cat: CR 0102695

2017 Margarita Gritskova,

Kenneth Tarver, Maria Aleida, Marcell Bakonyi

Antonino Fogliani,

Camerata Bach Choir, Poznań; Virtuosi Brunensis (Gravat en directe al Trinkhalle, Bad Wildbad, Alemanya, 14, 16 i 24 de juliol de 2016)

Àudio CD: Naxos Records

Cat: 8.660403-04

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Alier, 1986, p. 54.
  2. Osborne, 1994, p. 44.
  3. Gossett, 2001, p. 775.
  4. Toye, 2007, p. 46.
  5. «Llibret» (en italià). cs.hs-rm.de. [Consulta: 18 novembre 2015].
  6. Capon, Brian. «Discografia de l'òpera» (en anglès). Operadis. [Consulta: 29 octubre 2015].

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
  • «Llibret» (en alemany). rossinigesellschaft.de.