Sigismondo

Sigismondo és una òpera en dos actes composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià de Giuseppe Maria Foppa. S'estrenà a La Fenice de Venècia el 26 de desembre de 1814.

Sigismondo

Gioachino Rossini
Forma musical	òpera
Compositor	Gioachino Rossini
Llibretista	Giuseppe Maria Foppa
Llengua del terme, de l'obra o del nom	Italià
Basat en	Griselda de Giovanni Boccaccio
Creació	1814
Data de publicació	26 desembre 1814
Gènere	Dramma per musica
Parts	Dos
Personatges	Sigismondo, rei de Polònia (contralto) - Marietta Marcolini Ulderico, rei de Bohèmia (baix) - Luciano Bianchi Aldimira, filla d'Ulderico i esposa de Sigismondo (soprano) - Elisabetta Manfredini-Guarmani Ladislao, primer ministre de Sigismondo (tenor) - Claudio Bonoldi Anagilda, germana de Ladislao (soprano) - Marianna Rossi Zenovito, noble polonès (baix) - Luciano Bianchi Radoski, confident de Ladislao (tenor) - Domenico Bartoli Cor de seguidors de Ladislao, soldats polonesos, soldats hongaresos
Instrumentació	Dues flautes (amb flautí), dos oboès, dos clarinets, dos fagots Dues trompes, dues trompetes, trombó Timbales, bombo Corda Per als recitatius: piano (violoncel i contrabaix ad líbitum)
Estrena
Estrena	26 de desembre de 1814
Escenari	La Fenice de Venècia,

A causa d'un llibret amb molts defectes i una partitura inferior a les precedents, l'òpera no va ser un èxit i Rossini més tard va reutilitzar algun tros de la seva música a Elisabetta, regina d'Inghilterra, El barber de Sevilla, i Adina. Aquests fragments varen guanyar celebritat amb el temps i confirma el que van afirmar els músics de l'orquestra durant els assajos en el sentit que era la seva millor obra.

Representacions

Sigismondo es va representar per primera vegada al Teatre La Fenice, Venècia, el 26 de desembre de 1814, amb reposicions a Cremona, Reggio Emilia, Pàdua i Senigallia (totes el 1819), Florència i Siena (totes dues el 1820) i finalment a Bolonya (1827). Posteriorment va ser completament oblidada. Les úniques actuacions modernes van ser el 1992 a Rovigo i Trieste, amb una jove Sonia Ganassi en el paper protagonista.

El seu renaixement modern va tenir lloc a Rovigo l'any 1992.

L'any 2010 es va representar en el Rossini Opera Festival de Pesaro amb Daniela Barcellona en el paper de Sigismondo i Olga Peretyatko com Aldimira.

Sigismondo no pot comptar-se entre les seves òperes més reeixides. El Nuovo Osservatore de Venècia va atribuir el fracàs al fullet de Foppa, que va ser descrit com a "desafortunat naixement d'un escriptor, que ara ens proporciona la prova de la centèsima part de la seva inexperiència." D'altra banda, s'ha recollit el testimoni dels membres de l'orquestra, que aplaudien la música d'aquesta obra durant els assajos i que manifestaren al compositor que aquesta era la seva millor feta fins aleshores.

Argument

Acte I

Palau del rei polonès. Un grup de nobles es lamenta pel seu rei Sigismondo, que passa en aquests moments per una situació mental molt delicada. Anagilda i Radoski entren i s'adonen immediatament de la preocupació que embarga el lloc (Introducció: O prence misero). No es coneix encara el motiu de la desgràcia del rei, però tot indica que la raó ha de ser molt seriosa.

Arriba a continuació Ladislao immers en les seves preocupacions: ha fet alguna cosa molt greu que fins al moment ningú coneix i es turmenta pensant en si és descobert. Tots s'adonen de la seva agitació però aconsegueix reposar-se per anunciar als nobles que Sigismondo ja no podrà viure mai més en pau. Sospitosament, Ladislao se sent culpable de les desgràcies del seu rei (cavatina: L'immago tiranna).

El grup de nobles es retira i Ladislao explica a la seva germana i al seu confident que Sigismondo creu que és perseguit pel fantasma d'una dona. Però el sobirà ha de complir amb els compromisos d'estat i, per obligació, ha de casar-se. L'elegida ha resultat ser Anagilda, però la conversa es deté per l'arribada del rei.

L'estat en què apareix Sigismondo és deplorable: fuig poruc del fantasma que ell assegura que el persegueix però aconsegueix tranquil·litzar-se i comença a conversar amb el suposat espectre. Les paraules que pronuncia són confuses: intenta convèncer a la seva imaginària perseguidora que va ser condemnada pel deure i l'honor, però si se li demostra que va ser executada injustament, ell mateix matarà al verdader culpable. Anagilda, Ladislao i Radoski oberven l'escena sorpresos i aconsegueixen fer-lo tornar en si. Sigismondo es lamenta llavors de la desgràcia que li ha tocat viure (cavatina: Non seguirmi, ormai t'invola).

Es tranquil·litzen els ànims i Ladislao pregunta al rei el motiu del seu turment. Sigismondo ordena a Anagilda i Radoski que es retirin i el rei procedeix a narrar-ho tot a Ladislao. El fantasma que el segueix és el d'Aldimira, la seva promesa, a la que va condemnar a mort fa tres anys per les acusacions d'adulteri que el mateix Ladislao va proferir amb l'ajuda de Radoski. Sigismondo, cegat per la ira, no va consentir que la dona es defensés i va ordenar que fos executada. Ara, se sospita que Ulderico, rei de Bohèmia i pare d'Aldimira, està a punt d'atacar la ciutat després d'haver estat empresonat durant quinze anys. Per tant, ordena al seu primer ministre que vigili els voltants l'informi de si hi ha indicis de batalla. Sigismondo es retira i Ladislao es queda sol. Té motius per a preocupar-se: les acusacions que va llençar contra Aldimira eren totalment falses i ara tem que en realitat no hagi mort. Si així fos en realitat, el testimoni de la jove podria significar la seva condemna a mort. Ladislao es retira reflexionant.

Ens traslladem ara a un bosc. Efectivament Aldimira no va morir i des de llavors es refugia en el bosc fent-se passar per la filla de Zenovito. Cada dia es lamenta del que li ha passat, però malgrat la injustícia amb la qual Sigismondo la va condemnar, encara segueix sospirant per ell (cavatina: Oggetto amabile). Apareix Zenovito i posa al corrent a la jove de tot el que està passant a la cort. Ja va sent hora que es descobreixi tota la veritat i Zenovito es posa a disposició d'Aldimira per ajudar-la. Una remor llunyana els alarma i la noia s'amaga per precaució. Es tracta d'un grup de caçadors per passa pel lloc, cosa poc habitual, per la qual cosa Zenovito els hi demana els motius. El grup li respon que la cacera s'ha organitzat per ordre del rei i dins de poc ho podrà comprovar perquè forma part de l'expedició (Cor: Al bosco! Alla caccia!).

Els caçadors continuen el seu camí i Zenovito i Aldimira es queden petrificats: per cap concepte esperaven que el rei aparegués al bosc. Tots dos entren a la casa en la qual viuen i apareixen Sigismondo i Anagilda. La noia s'endinsa en el bosc amb una part del seguici que els acompanya i Sigismondo es queda sol mentre torna a fantasiejar amb el fantasma. Arriba Ladislao molt agitat: s'ha trobat amb Ulderico i l'ha informat que està a punt d'atacar Polònia per venjar la seva filla. Sigismondo decideix explorar el terreny i abans de marxar ordena a Ladislao que entri a la casa per informar els seus estadants de la proximitat de la batalla. Zenovito i Aldimira, que ho han observat tot, es preparen per a la trobada i el noble es retira momentàniament per a no fer sospitar. Ladislao obeeix a Sigismondo però surt totalment pàl·lid. Intenta mantenir la calma i demana al monarca que entri a la cabana. Sigismondo ho fa i Ladislao s'espanta en veure a la noia i reconèixer de seguida a Aldimira, a la que defineix com un espectre que ha tornat des de l'infern (ària: Vidi, ah no, che allor sognai).

Ladislao s'endinsa en el bosc. Aldimira surt de la casa per rebre a Sigismondo i aquest, en veure-la, queda també molt sorprès perquè creu reconèixer a la seva estimada. Li demana la seva identitat i la jove respon que es diu Egelinda i que és la filla de Zenovito. El rei li demana que faci venir al seu pare i ella obeeix però malgrat que intenten mantenir la calma, el nerviosisme es palpa en l'ambient. Aldimira interroga al sobirà pel motiu del seu turment però ell decideix ocultar la resposta (duo: Un segreto è il mio tormento).

Sigismondo es retira cap al bosc i Aldimira torna a casa. Ladislao i Zenovito han tornat i es troben. El primer demana al segon si té alguna filla i l'altre respon afirmativament. També li parla de la semblança entre la seva filla i l'extint Aldimira, fet que tranquil·litza una mica al primer ministre. Zenovito comença a relatar-li un plan que ha ideat per evitar la guerra: ja que la seva filla s'assembla tant a Aldimira, es podria portar a la cort i vestir-la amb vestidures reials. Quan arribi Ulderico al palau, presentaran a la noia davant d'ell i donat que la seva semblança és enorme, la confondrà amb la seva filla. El mateix Ulderico podrà comprovar que la seva filla no és morta i la pau se signarà al moment. A Ladislao li sembla bé la idea i va a buscar a Sigismondo per fer-li-ho saber. Zenovito es queda sol i s'alegra: per fi es podrà fer justícia amb Aldimira i el traïdor serà castigat (ària: Tu l'opra mia seconda).

Ladislao torna i fa saber a Zenovito que al rei també li ha agradat el plan: quan es faci fosc l'aniran a buscar. El noble li respon que acaba de parlar amb la seva filla i que es nega a obeir, i per això ha pensat que si ell parla amb ella, aconseguirà convèncer-la. Ladislao accepta i se'n va a buscar a Aldimira. "Elgelinda" surt i Ladislao li ordena que obeeixi, però ella li respon que no està segura que la seva vida estigui fora de perill, ja que Aldimira fou executada per una traïció. Les paraules de la jove es claven com un punyal sobre Ladislao, ja que aquesta noia no hauria de saber res sobre això. Això fa que la preocupació torni al primer ministre (duo: Se ricuso i doni tuoi).

Aldimira es retira de nou a la cabana i Sigismondo, Anagilda i Radoski tornen al lloc. El rei demana a Ladislao si ja està tot acordat però li respon que la noia no està disposada a obeir. Sigismondo s'enfuria i decideix convèncer ell mateix a la noia. Anagilda i Radoski es retiren juntament amb un grup de soldats.

A l'interior de la cabana, Sigismondo acaba d'entrar l'estança principal. Aldimira i Zenovito l'observen des d'una altra habitació i Ladislao s'amaga darrere una porta. El rei comença a reflexionar sobre "Egelinda" i la noia, amb veu potent, pronuncia el seu verdader nom. Sigismondo s'altera en gran manera i Aldimira i Zenovito surten del seu amagatall però no confessen la veritat. Ladislao no pot suportar més el seu turment i decideix retirar-se per traçar un pla que li permeti acabar amb les seves preocupacions. Sigismondo demana a "Egelinda" que el segueixi i la jove li respon que ho farà si li garanteix que no ha de témer per la seva vida. La conversa es deté per l'arribada inesperada de Ladislao, Anagilda, Radoski i els soldats: el rei Ulderico ja ha presentat batalla i és de vital importància procedir a la defensa com més aviat possible. Tots decideixen dirigir-se immediatament a la cort (final: Dimmi Egelinda, in corte).

Acte II

De retorn al palau reial polonès, un grup de nobles s'estranya per la conducta del sobirà i asseguren que ha d'amagar algun secret (cor: In segreto a che ci chiama?).

Entren Sigismondo i Ladislao, juntament amb Radoski i Anagilda. Ulderico té ara la superioritat militar i d'aquí a poc penetrarà al palau, així que decideixen procedir a l'engany, encara que Ladislao sospita cada vegada més que la noia que s'allotja a la cort és en realitat la veritable Aldimira. La noia apareix luxosament vestida mentre un grup de polonesos la lloa (cor: Viva Aldimira!).

Ladislao amb prou feines pot suportar la visió i creu estar davant la veritable reina. Radoski tampoc li treu l'ull de sobre i dubte molt seriosament de la identitat de la dona. Sigismondo anuncia llavors que d'aquí a poc es casarà amb ella, el que entristeix a Anagilda, que veu com les seves esperances de matrimoni amb el sobirà s'esvaeixen. Tots es retiren i queden sols Sigismondo i Aldimira. El rei demana matrimoni a la jove i ella queda pensarosa. El sobirà li confessa que cada vegada que la mira creu estar davant la seva consort morta. Aquestes paraules fan que Aldimira retregui a Sigismondo el comportament que va tenir amb ella i estigui a punt de descobrir la seva veritable identitat però aconsegueix contenir-se. Tots dos se separen i parteixen per llocs oposats (duo: Se ricuso i doni tuoi).

Tornen al lloc Radoski i Anagilda, tots dos molt estranyats per la gran semblança que hi ha entre la jove que s'allotja al palau i la morta Aldimira. Anagilda es lamenta: esperava casar-se amb el rei però aquesta possibilitat està cada vegada més llunyana (ària: Sognava contenti, sperava conforto).

La dona marxa i entra Ladislao. La preocupació de tots dos és extrema i el primer ministre ordena al seu confident que es presenti davant de Sigismondo per fer-li saber que d'aquí a poc arribarà Ulderico. Radoski obeeix i Ladislao demana al cel que els seus problemes desapareguin d'una vegada (ària: Giusto ciel, che i mali miei).

En una altra sala del palau, Radoski i Anagilda s'encaminen per presentar-se davant Sigismondo. Radoski ja ha descobert a Aldimira i li lliura una carta que Ladislao va escriure a la jove fa ja anys. Aquesta carta recull les propostes amoroses que Ladislao va dirigir a Aldimira però que ella va rebutjar. El primer ministre, encegat per la ira, va calumniar per aconseguir la seva condemna a mort. Arriben Sigismondo i el rei exhorta a Radoski que es retiri. Sigismondo comunica a "Egelinda" que ha arribat el moment de presentar-se davant Ulderico. El rei li demana si té por però ella és ambigua en la seva resposta. El rei torna a intentar desvetllar si "Egelinda" és en realitat la filla del monarca bohemi, però ho segueix negant. Radoski torna amb un grup de soldats que anuncia l'arribada de l'enemic. Aldimira fa el cor fort i, animada pels polonesos, va a la trobada amb el seu pare (ària: Ah signor, nell'alma mia).

En un descampat a l'exterior del castell, Ulderico i les seves tropes esperen l'arribada dels polonesos. Ladislao apareix i confessa a Ulderico l'engany de què va ser víctima amb tot detall. Sigismondo i Aldimira apareixen amb un grup de soldats polonesos capitanejats per Radoski. El rei bohemi els rep naturalment amb hostilitat i, molt enfadat per haver estat enganyat, ordenant a les seves tropes que ataquin immediatament als polonesos, iniciant-se així una nova batalla (quartet: Genitor, deh, vien!).

En el fragor de la batalla, Radoski cau presoner d'Ulderico i atorga a Ladislao el poder de decisió del destí d'"Egelinda": ell determinarà si ha de continuar vivint. Ladislao ha pres ja una determinació i va en la recerca de la jove: sembla que el final del turment és pròxim.

La superioritat militar d'Ulderico és una realitat. Finalment Sigismondo és fet presoner i se'n lamenta. De sobte se sent com "Egelinda" demana socors, ja que Ladislao intenta raptar-la. Sigismondo aconsegueix albirar-lo i indica als seus soldats que el capturin immediatament. La noia fa saber al rei que pretén matar-la i Ladislao ho confessa tot: aquesta dona és en realitat Aldimira i és innocent de tot allò del qual fou acusada. Sigismondo es desmoralitza davant la notícia, ja que creu que Aldimira en realitat l'odia, però res més lluny de la realitat: el perdona i li manifesta el seu desig de tornar a ser seva. Per fi, reina la felicitat en l'ànima de Sigismondo i manifesta a Ulderico que pot matar-lo si així ho desitja (ària: Alma rea! Il piu infelice).

Aldimira li demostra a Ulderico que és veritablement la seva filla amb la carta que li va lliurar Radoski, fet que Ladislao confirma. Finalment els dos exèrcits es reconcilien mentre el vil polonès tem pel destí que se li acosta, culminant així l'òpera (final: Qual felice amico giorno).

Estructura

• Simfonia

Acte I

• Quadre I

1. Cor O prence misero
2. Cavatina O destin crudel! Del Re nel petto (Ladislao)
3. Ària Non seguirmi! Ormai t'invola (Sigismondo)
4. Duet O dubbi miei! (Ladislao, Sigismondo)

• Quadro II

1. Ària O tranquillo soggiorno (Aldimira)
2. Duet Ma dei fellon la morte (Zenovito, Aldimira)
3. Cor Al bosco! Alla caccia!
4. Quartet Lo sposo, il Re! (Aldimira, Zenovito, Sigismondo, Anagilda)
5. Ària D'armi e d'armate (Ladislao)
6. Duet Venga Ulderico (Sigismondo, Ladislao)
7. Ària Ecco il consiglio mio (Zenovito)
8. Duet Ella ricusa? Ah, dessa (Ladislao, Aldimira)
9. Final primer Quale, o Ciel, d'idee funeste (Sigismondo, Aldimira, Ladislao, Zenovito)

Acte II

• Quadre I

1. Cor In segreto a che ci chiama?
2. Recitatiu Superato ho il bosco (Sigismondo, Ladislao, Anagilda)
3. Cor Viva Aldimira
4. Duet Forza, forza, o cor (Aldimira, Sigismondo)
5. Ària Sognava contenti (Anagilda)
6. Ària Misero me! Che sento (Ladislao)
7. Ària M'offendi ormai (Aldimira, coro)

• Quadro II

1. Trio Venga Ladislao (Ulderico, Ladislao, Aldimira)
2. Gran scena Vincesti, iniqua sorte (Sigismondo)
3. Final segon Qual felice, amico giorno (Sigismondo, Aldimira, Ulderico, Ladislao

Enregistraments

Any	Elenc: Sigismondo, Ladislao, Aldimira, Ulderico	Director, Opera House and Orchestra	Segell
1992	Sonia Ganassi, Bruno Lazzaretti, Rosella Ragatzu, Giacomo Prestia	Richard Bonynge, Rovigo Venezze Conservatory Orchestra	Àudio CD: Bongiovanni Cat: 8.660189-90
1995	Carmen Oprisanu, ??, Tatiana Korovina, Vladimir Prudnikov	Marc Andreae, Stuttgarter Kammerorchester and Prague Male Choir (Enregistrat al Wildbad Rossini Festival, juliol)	Àudio CD: CROSSROADS Cat: CR 0102695
2017	Margarita Gritskova, Kenneth Tarver, Maria Aleida, Marcell Bakonyi	Antonino Fogliani, Camerata Bach Choir, Poznań; Virtuosi Brunensis (Gravat en directe al Trinkhalle, Bad Wildbad, Alemanya, 14, 16 i 24 de juliol de 2016)	Àudio CD: Naxos Records Cat: 8.660403-04

Bibliografia

• Alier, Roger. Història de l'òpera italiana. Barcelona: Empúries, 1992. ISBN 9788475963570. 
• Alier, Roger. Gioachino Rossini (en castellà). Barcelona: Edicions Daimon, 1986. ISBN 84-231-2852-0. 
• García Pérez, Jesús. «Rossini». A: La Gran Ópera (en castellà). dos. Barcelona: Planeta-De Agostini, 1989. ISBN 84-395-1304-6. 
• Gossett, Philip; Brauner, Patricia. «Tancredi». A: Amanda Holden. The New Penguin Opera Guide (en anglès). Nova York: Penguin Putnam Press, 2001. ISBN 0-14-029312-4. 
• Lippe, Marcus Chr. Rossinis opere serie (en alemany). Franz Steiner Verlag, 2005. ISBN 978-3-515-08586-1 [Consulta: 16 novembre 2015]. 
• Domínguez Luque, Antonio. Gioachino Rossini MS All de Il Barbiere. Lulu.com, 2007. ISBN 978-1-84799-952-8. 
• Osborne, Charles. The Bel Canto Operas of Rossini, Donizetti, and Bellini (en anglès). Portland, Oregon: Amadeus Press, 1994. ISBN 0-931340-71-3. 
• Osborne, Richard. Rossini: His Life and Works (en anglès). Segona edició. Oxford: Oxford University Press, 2007. ISBN 978-0-19-518129-6. 
• Toye, Francis. Rossini - A Study in Tragic Comedy (en anglès). Read Books, 2007. ISBN 978-1-4067-6785-8 [Consulta: 16 novembre 2015]. 
• Vitoux, Frédéric. Rossini. Madrid: Alianza, 1986. ISBN 84-206-8542-9. 
• Gossett, Felip ; Brauner, Patricia (2001), " Sigismondo " a Holden, Amanda (ed. ), The New Penguin Opera Guide, Nova York: Penguin Putnam.ISBN 0-14-029312-4
• Osborne, Charles (1994), The Bel Canto Operas of Rossini, Donizetti, and Bellini, Londres: Methuen; Portland, Oregon: Amadeus Press.ISBN 0931340713ISBN 0931340713
• Osborne, Richard (1998), " Sigismondo ", a Stanley Sadie (Ed.), The New Grove Dictionary of Opera, vol. xxxx. Londres: Macmillan Publishers, Inc.ISBN 0-333-73432-7ISBN 0-333-73432-7ISBN 1-56159-228-5
• Osborne, Richard (1990), Rossini, Ithaca, Nova York: Northeastern University Press.ISBN 1-55553-088-5ISBN 1-55553-088-5
• Osborne, Richard (1998), " Sigismondo ", a Stanley Sadie, (Ed.), The New Grove Dictionary of Opera, vol. XXX. pp. XXX Londres: Macmillan Publishers, Inc.ISBN 0-333-73432-7ISBN 0-333-73432-7ISBN 1-56159-228-5
• Radiciotti, Giuseppe (1927—1929), Gioacchino Rossini: vita documentata; opere ed influence su l'arte, 3 vols. Tívoli: Chicca.

Enllaços externs

• «Llibret» (en alemany). rossinigesellschaft.de.