Sigrid Onégin

Sigrid Onégin (en alemany: Lilly Hoffmann) (Estocolm, 1 de juny de 1889 Magliaso, 16 de juny de 1943) va ser una contralt operística franc-alemanya, que va gaudir d'una important carrera internacional abans de la Segona Guerra Mundial.[1][2]

Infotaula de personaSigrid Onégin
SigridOnegin1922.tif
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Lilly Hoffmann Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Elisabeth Elfriede Émilie Hoffmann Modifica el valor a Wikidata
1r juny 1889 Modifica el valor a Wikidata
Estocolm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 juny 1943 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Magliaso (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentWaldfriedhof Stuttgart Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMetropolitan Opera (1922–1924)
Deutsche Oper Berlin (1920–1931)
Bavarian State Opera (1919–1920)
Staatsoper Stuttgart (1912–1919) Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLilli Lehmann i Margarethe Siems Modifica el valor a Wikidata
VeuDramatic contralto (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAgnes Elisabeth Overbeck (1913–1919) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1474533 Musicbrainz: c98e15d5-8c93-453a-86b1-f4651333152c Discogs: 2460066 Modifica els identificadors a Wikidata

Estudià a Alemanya i a Itàlia (Milà), debutant en concert a Wiesbaden el 1911 (acompanyada al piano pel que seria més endavant el seu marit, el compositor rus baró Yevgeny Borisovitch Lvov Onegin), Al teatre debutà el 1912, a Stuttgart, en el rol de Carmen al costat d'Enrico Caruso; de 1912 a 1924 cantà en l'Òpera Estatal de Berlín (1926/33). També cantà en el Metropolitan (1922/24) i en el Covent Garden La Walquíria, dirigida per Bruno Walter, (1927). Concloïa la seva carrera musical a Berlín vers l'any 1935, fent després diversos concerts.

Dotada d'una veu singularment rica i bella, timbrada i vibrant, sonora en el sector greu i brillant en els aguts, amb una extensió de tres octaves, es distingí per la vocalització àgil i fluida, per l'emissió delicada i controlada, per l'estil rigorós i pel gust refinat. El seu vast repertori comprenia papers de Wagner (Fricka a La Walquíria; de Verdi (Lady Macbeth, Azucena i Amneris), i de Meyerbeer (Fides en Le Prophète i Selika a L'Africaine; fou particularment apreciada com a protagonista de l'Orfeu i Eurídice (Gluck).

ReferènciesModifica

  1. Hoffmann, Frank. «Onégin, Sigrid (1 june 1889 - 16 june 1943)». A: Encyclopedia of Recorded Sound. Routledge, 2004, p. 1523. ISBN 978-1-135-94950-1 [Consulta: 22 febrer 2019]. 
  2. Goulding, Phil G. «Sigrid Onégin». A: Ticket to the Opera: Discovering and Exploring 100 Famous Works, History, Lore, and Singers, with Rec. Random House Publishing Group, p. 626. ISBN 978-0-307-76184-2 [Consulta: 22 febrer 2019]. 

BibliografiaModifica