Silk Stockings

pel·lícula de 1957 dirigida per Rouben Mamoulian

Silk Stockings és una pel·lícula musical americana de Rouben Mamoulian, estrenada el 1957.

Infotaula de pel·lículaSilk Stockings
Cyd Charisse in Silk Stockings trailer.jpg
Arxivador
DireccióRouben Mamoulian
Protagonistes
Director artísticRandall Duell
William A. Horning
ProduccióArthur Freed
Dissenyador de produccióCedric Gibbons Modifica el valor a Wikidata
GuióLeonard Gershe i Leonard Spigelgass, adaptació lliure de la novel·la Ninotchka de Melchior Lengyel i del llibret de la comèdia musical original Silk Stockings de George S. Kaufman, Leueen McGrath i Abe Burrows
MúsicaCole Porter
FotografiaRobert J. Bronner
MuntatgeHarold F. Kress
VestuariHelen Rose
ProductoraArthur Freed Production i Metro-Goldwyn-Mayer
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1958
Durada117 min
Idioma originalanglès
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost1.853.463 dòlars
Descripció
Basat enNinotchka Modifica el valor a Wikidata
Gèneremusical
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0050972 Filmaffinity: 994760 Allocine: 1851 Rottentomatoes: m/silk_stockings Allmovie: v44733 TCM: 1055 TV.com: movies/silk-stockings Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

Després del fracàs de tres agents soviètics maldestres en una operació de repatriació d'un compositor, Ninotchka, una agent molt eficaç, és enviada a París per tal d'aconseguir-ho allà on els seus companys han fracassat. Comença per fer el procés d'un Occident decadent abans de caure sota l'encant d'un productor de cinema que, tant sí com no, l'entestarà a revisar el seu judici...[1]

RepartimentModifica

Al voltant de la pel·lículaModifica

  • Silk Stockings és un remake de la penúltima pel·lícula de Greta Garbo, Ninotchka. És també una de les últimes pel·lícules de Fred Astaire i una de les últimes pel·lícules musicals produïdes a Hollywood en els anys 1950.
  • Aquesta pel·lícula presenta de manera molt estereotipada els soviètics i el seu estil de vida. Una escena ensenya una carta que Ninotchka rep: tota la carta és censurada excepte l'encapçalament i la signatura. Una altra escena és un diàleg entre Ninotchka i Steve Canfield: «Però Mr. Canfield, no el posa trist ser en una societat en què la gent és explotada?» -«No, formo part dels que exploten», seguida de somriures intercanviats.

ReferènciesModifica

  1. «Silk Stockings». The New York Times.