Silvia Abascal Estrada
Silvia Abascal Estrada (Madrid, 20 de març de 1979) és una actriu madrilenya.
| |||
Biografia | |||
---|---|---|---|
Naixement | 20 març 1979 (45 anys) Madrid | ||
Ambaixadora de bona voluntat d'UNICEF | |||
Dades personals | |||
Formació | Colegio Santa María del Pilar | ||
Activitat | |||
Ocupació | actriu, directora de cinema | ||
Activitat | 1993 - | ||
Ocupador | Fons de les Nacions Unides per a la Infància | ||
Premis | |||
Lloc web | silviaabascal.com | ||
Biografia
modificaA molt primerenca edat ja va tenir clara la seva vocació pel món de l'espectacle, de manera que molt aviat va començar a estudiar interpretació, així com ball i diferents cursos relacionats. Va debutar l'any 1993 a la pantalla petita, amb un petit paper en el concurs Un, dos, tres... responda otra vez, interpretant a una nena posseïda. L'any següent li va arribar una bona oportunitat, quan li van oferir intervenir en la sèrie Pepa y Pepe, en la qual interpretava a Clara. En aquest mitjà ha participat en un gran nombre de sèries i produccions, entre les quals podem destacar Hostal Royal Manzanares, El comisario, en què interpreta la filla del comissari Castilla, El dilema, Vientos de agua, Dentro del paraíso o Acusados.
Pel que fa a la pantalla gran, va debutar-hi l'any 1997, amb la pel·lícula dirigida per Manuel Iborra El tiempo de la felicidad. A aquesta la va seguir La fuente amarilla de Miguel Santesmases, ja l'any 2000. En aquesta dècada va rodar La cartera, Viento del pueblo: Miguel Hernández, A mi madre le gustan las mujeres, Canciones de invierno, El Lobo o Vida y color, entre altres. L'any 2001 va rodar a Austràlia La voz de su amo, i el 2004 va intervenir en el llargmetratge The house of the Geraniums, en el qual va treballar al costat de Sofia Loren. Així mateix, ha rodat amb prestigiosos directors, com Manuel Iborra, sota les ordres en el llargmetratge La dama boba.
A finals d'aquesta mateixa dècada sembla que va declinar-se més pel teatre, tot i que encara va treballar en pel·lícules com Escuchando a Gabriel, dirigida per José Enrique March, així com a Enloquecidas, del director Juan Luis Iborra, i en la qual va treballar al costat Verónica Forqué i Concha Velasco. Al teatre Sílvia va pujar als escenaris l'any 2005 per interpretar l'obra Historia de una vida. Després l'hem pogut veure en altres com Siglo XX… que estás en los cielos, Gatas o Días de vino y rosas.
L'actriu ha estat candidata tres vegades en els Premis Goya, havent aconseguit al Festival de Cinema Espanyol de Màlaga la Biznaga de Plata a la millor actriu per La dama boba. Precisament a la festa de cloenda d'aquest mateix Festival, l'abril del 2011, Silvia va patir un aneurisma cerebral, del qual per sort es va recuperar després de ser intervinguda d'urgència.[1] Va reaparèixer públicament la nit de el 19 de febrer de 2012 a l'entrega de la XXVI edició dels Premis Goya.[2]
En el seu llibre Todo un viaje, publicat el juny de 2013, l'actriu narra en primera persona les seves vivències a conseqüència de l'infart cerebral i les vicissituds de la seva recuperació.[3]
Al juliol de 2015 va participar en el videoclip del senzill d'Alejandro Sanz "A que no me dejas".[4]
Filmografia
modificaCinema
modifica
|
|
Televisió
modifica- Un, dos, tres... responda otra vez (1993-1994)
- Pepa y Pepe (1995)
- Turno de oficio (1995)
- Turno de oficio: Diez años después (1996)
- Hostal Royal Manzanares (1996-1998)
- Don Juan (1997)
- El Comisario (1999-2000)
- Las amargas lágrimas de Petra von Kant (2001)
- Estudio 1 (2001,2006)
- Una nueva vida (2002)
- Viento del pueblo: Miguel Hernández (2002)
- Aquí no hay quien viva (2003)
- Una nueva vida (2003)
- El dilema (2003)
- Hospital Central (2004)
- Dentro del paraíso (2005)
- Vientos de agua (2006)
- 700 euros, diario secreto de una call girl (2008)
- Futuro: 48 horas (2008)
- Acusados (2009)
- Piratas (2011)
Teatre
modifica- Romeo y Julieta (1999)
- La Gaviota (2002)
- Historia de una vida (2005)
- Siglo XX... que estás en los cielos (2006)
- Gatas (2008)
- Días de vino y rosas (2009-2010)
Premis i nominacions
modificaAny | Premi | Categoria | Títol | Resultat |
---|---|---|---|---|
1997 | Fotogramas de Plata[5] | Millor actriu de televisió | Hostal Royal Manzanares | Nominada |
1999 | Festival de Cinema d'Espanya de Tolosa de Llenguadoc[6] | Millor actriu | La fuente amarilla | Guanyadora |
Premi Max Factor[5] | Rostre més bonic del Cinema Espanyol | Guanyadora | ||
Festival Cáceres[5] | Premi San Pancracio (Millor actriu) | La Fuente Amarilla | Guanyadora | |
2000 | Premi AISGE. Cinema Jove (València)[5] | Premi "Un futuro de cine" | Guanyadora | |
Premis Goya[6] | Goya a la millor actriu revelació | La fuente amarilla | Nominada | |
2005 | Premis Unión de Actores y Actrices[6] | Millor actriu secundària | El Lobo | Nominada |
Premi Rojas[5] | Millor actriu de teatre | Historia de una vida | Guanyadora | |
Premis Goya[6] | Goya a la millor actriu secundària | El Lobo | Nominada | |
2006 | Premis Unió d'Actors,Espanya[5] | Millor actriu de teatre | Historia de una vida | Nominada |
Premi Cadena 100[5] | per part dels seus oients a la trajectòria professional d'interpretació. | Guanyadora | ||
Festival de Santander[5] | Premi Homenatge a la trajectòria professional | Guanyadora | ||
Festival de Màlaga de Cinema Espanyol[6] | Millor actriu | La dama boba | Guanyadora | |
2007 | Premis Goya[6] | Goya a la millor actriu | La dama boba | Nominada |
Festival de Cinema de l'Alfàs del Pi, Alacant[5] | Premi a la trajectòria professional | Guanyadora | ||
2008 | Festival de Cinema de Corint (Grècia)[5] | Millor actriu | Escuchando a Gabriel | Guanyadora |
Festival de CineMA de ponferrada[5] | Una mirada de cine | Guanyadora |
Referències
modifica- ↑ «Biografía de Silvia Abascal» (en castellà). biografias. [Consulta: 04 març2014].
- ↑ «Silvia Abascal reaparece en los Goya "con ganas de seguir luchando". La actriz estuvo espléndida en la alfombra roja y emotiva sobre el escenario, al entregar el goya al mejor actor de reparto a Lluís Homar». La Vanguardia, 20-02-2012 [Consulta: 3 abril 2021].
- ↑ Espiño, Isabel «Silvia Abascal: 'De una enfermedad podemos sacar una lección de vida'». El Mundo, 04-06-2013 [Consulta: 3 abril 2021].
- ↑ «Alejandro Sanz estrena videos del sencillo ‘A que no me dejas’». El Universal, 17-07-2015 [Consulta: 3 abril 2021].
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 «Pagina web silvia abascal(Currículum)» (en castellà). silviaabascal.com. [Consulta: 4 març 2014].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 «Silvia Abascal-Awards» (en anglès). imdb. [Consulta: 4 març 2014].
Enllaços externs
modifica- Lloc web oficial (castellà)