Simònides de Ceos
Simònides de Ceos (en grec antic Σιμωνίδης ὁ Κεῖος) que va viure cap el 556 aC-468 aC, va ser un poeta líric grec nascut a l'illa de Kéa. Va ser inclòs a la llista canònica dels nou poetes lírics pels estudiosos de l'Alexandria hel·lenística.
  | |
| Nom original | (grc) Σιμωνίδης ο Κείος |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 556 aC Iulis (Grècia) |
| Mort | 468 aC (87/88 anys) Agrigent (Sicília) |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, epigramatista, escriptor, elegista |
| Família | |
| Pare | Leoprepes of Ceus (en)  |
BiografiaModifica
Durant la seva joventut, va ser mestre de poesia i música a la seva Kea natal, i va escriure diverses composicions per a festivals d'Apol·lo. Va emigrar a Atenes, a la cort del tirà Hiparc, mecenes de la literatura. Després de l'assassinat d'Hiparc el 514 aC, Simònides va desplaçar-se a Tessàlia amb el seu nebot i deixeble el poeta Baquílides, on va gaudir del patronatge de les famílies Scopada i Aleuada.[1]
Ciceró narra la història del final de les seves relacions amb els Scopada. El seu patró, Scopas, va retreure-li durant un banquet que dediqués massa espai als dioscurs en una oda que celebrava la victòria de Scopas en una cursa de carros. Scopas va renunciar a pagar-li la totalitat dels honoraris i va dir-li a Simònides que demanés als dioscurs la resta. Poc després, van anunciar a Simònides que dos homes joves volien parlar amb ell, i just quan va deixar la sala del banquet per anar-hi a parlar, el sostre va ensorrar-se i va matar Scopas i els seus convidats.[2] Aparentment, és cert que algun desastre va causar l'extinció de la família Scopada. Va viatjar també a Crannon i a Farsàlia. Després de la Batalla de Marató, que va cantar en un poema i això el va fer molt popular, Simònides va tornar a Atenes, però aviat va marxar a Sicília convidat per Hieró I de Siracusa, a la cort del qual va passar la resta de la seva vida. Va ser enterrat a Agrigent.
La seva reputació com a home docte ho demostra l'estesa creença que ell va introduir la distinció entre les vocals llargues i curtes (ε, η, ο, ω), que després s'adoptarien en l'alfabet jònic que es va implantar en l'ús general durant el govern de l'arcont Eucleides (401 aC). També va ser l'inventor d'un sistema mnemònic.[3] La Suda li atribueix la invenció de quatre lletres de l'alfabet grec (omega, eta, xi i psi: ω, η, ξ, ψ) i afirma que va compondre també ditirambes i tragèdies de las que se'n sap molt poca cosa, i també epigrames. També se'l recorda per la seva afirmació: "la poesia és pintura que parla i la pintura poesia muda", frase que es considera origen del tòpic literari horacià Ut pictura poesis.
Tan gran era la seva popularitat que fins i tot tenia influència en els afers polítics. Es diu que va ser capaç de reconciliar Hieró i Teró a la vigília d'una batalla entre els seus exèrcits. Era amic íntim de Temístocles i del general espartà Pausànies, i els seus poemes sobre la guerra contra els perses van representar un impuls poderós al patriotisme grec.
Pels seus poemes, en podia arribar a demanar qualsevol preu. Autors posteriors, a partir d'Aristòfanes, el van acusar d'avar. Probablement amb raó: la reina de Hieró va demanar-li un cop si era millor néixer ric o néixer geni, i ell contestà que "ric, ja que de geni sempre se'n troba a les portes dels rics". Un altre cop, algú li va demanar que escrigués de franc un poema laudatori pel qual oferia les més sentides gràcies. Simònides li va contestar que tenia dos cofres, l'un ple d'agraïments i l'altre ple de diners, i que quan els va obrir va descobrir que el primer li era del tot inútil.[1]
Herodot diu que va ser l'autor del dístic elegíac gravat sobre una pedra al pas de les Termòpiles, commemoratiu de la famosa batalla: ὦ ξεῖν’, ἀγγέλλειν Λακεδαιμονίοις ὅτι τῇδε / κείμεθα τοῖς κείνων ῥήμασι πειθόμενοι νομίμοις. "Estranger, ves a dir als lacedemonis que jaiem aquí en obediència a les seves lleis".[4]
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Simònides de Ceos |