Simó Macabeu

Summe sacerdot d'Israel

Simó Macabeu va ser gran sacerdot dels jueus, fill de Mataties (el primer dirigent de la Revolta dels Macabeus el 167 aC). Va succeir al seu germà Jonatan Macabeu quan va ser fet presoner probablement l'any 143 aC, i definitivament quan va morir el 142 aC. Formava part de la dinastia dels Asmoneus.

Plantilla:Infotaula personaSimó Macabeu

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
Mort135 aC Modifica el valor a Wikidata
Jericó (Hasmonean Kingdom) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaModiin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
  Gran sacerdot dels jueus
Dades personals
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócap militar, sacerdot Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaAsmoneus Modifica el valor a Wikidata
FillsJoan Hircà I Modifica el valor a Wikidata
PareMataties
GermansJudes Macabeu
Jonatan Macabeu
John Gaddi
Eleazar Avaran Modifica el valor a Wikidata
Llista
Summe Sacerdot d'Israel
142 aC – 135 aC
← Jonatan MacabeuJoan Hircà → Modifica el valor a Wikidata

Quan va prendre possessió del càrrec, Simó es va declarar favorable a Demetri II Nicàtor (147 aC-138 aC) que havia conservat la part oriental del regne, i que el va confirmar com a gran sacerdot. Diòdot Trifó va enverinar a Antíoc VI Dionisi i es va proclamar rei l'any 140 aC. En aquest temps Demetri II i Simó van poder recuperar Gaza que havia caigut poc abans en mans de Diodot Trifó. Mentrestant els parts van envair la part oriental del regne selèucida, i en aquestes lluites Demetri va caure presoner. Moltes guarnicions selèucides que dubtaven o eren lleials a Demetri es van decantar per Diodot. Segurament no gaire després d'aquests fets, la guarnició selèucida de Jerusalem, lleial a Diodot, es va sotmetre a Simó que es va proclamar independent amb el títol d'etnarca.

Les lluites civils entre els selèucides van continuar i Didot va acabar fugint a Fenícia l'any 137 aC i després a altres llocs per acabar executat al cap de poc. El nou rei Antíoc VII Sidetes no va acceptar la virtual independència de Judea i va enviar un exèrcit dirigit pel general Cendebeu. Simó, ja molt vell, va encarregar la lluita als seus fills Judes i Joan Hircà (després Joan Hircà I) que van derrotar el selèucida i el van expulsar cap al nord.

Una mica després, Ptolemeu, governador de Jericó i gendre de Simó, en combinació amb Antíoc Sidetes, va formar una conspiració per obtenir el govern de Judea i en un banquet es va apoderar de Simó i el va executar potser l'any 135 aC o 134 aC, junt amb dos fills: Judes i Mataties. El tercer fill, Joan Hircà es va poder escapar i es va proclamar gran sacerdot.[1]

Referències

modifica
  1. Smith, William (ed.). «Maccabaei». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 10 gener 2021].