Simeó II

(S'ha redirigit des de: Simeó II de Jerusalem)
Per a altres significats, vegeu «Simeó II de Bulgària».

Simeó II de Jerusalem (en llatí Symeon o Simeon Hyerosolymitanus; en grec Συμεών) fou patriarca de Jerusalem (1084-1106). En alguns catàlegs apareix com Simó, però en general el nom més utilitzat es Simeó. Apareix com a successor de Teodosi o d' Eutimi I en 1085 o 86 segons Anton Michel[1] o en 1089 segons Venance Grumel.[2] El 1094 va tenir diverses converses amb Pere l'Ermità, que peregrinava a Terra Santa, sobre el deplorable estat dels cristians de l'Orient i aquestes converses van excitar el zel de Pere i van originar les Croades. El 1098 els croats van arribar a Antioquia i Simeó, per temor als governants musulmans de Palestina, va fugir a Xipre, des d'on va ajudar com va poder els croats.[3] Va morir vers el temps de la conquesta de Jerusalem i la seva vacant fou coberta pels croats amb un bisbe llatí, mentre els nadius elegien un grec, el que va originar conflictes entre les dues esglésies. És l'autor d'un tractat anomenat De Azymis adversus Latinos.[4]

Infotaula de personaSimeó II
Biografia
Naixementsegle XI Modifica el valor a Wikidata
Mort1106 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Patriarca Ortodox de Jerusalem
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme ortodox Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMinistre Modifica el valor a Wikidata

ReferènciesModifica

  1. Anton Michel, « Die byzantinische und römische Werbung um Symeon II. von Jerusalem », Zeitschrift für Kirchengeschichte 62, 1943-49, p.164-169.
  2. Venance Grumel, « Jérusalem entre Rome et Byzance : une lettre inconnue du patriarche de Constantinople Nicolas III à son collègue de Jérusalem (vers 1089) », Échos d'Orient 38, 1939, p.104-117
  3. Heinrich Hagenmeyer, Die Kreuzzugsbriefe aus den Jahren 1088-1100 ; Eine Quellensammlung zur Geschichte des ersten Kreuzzugs. Mit Erläuterungen, Innsbruck, 1901 (lettres VI, p.141, et IX, p.146).
  4. Bernard Leib (éd.), « Deux inédits byzantins sur les azymes au début du s.XIIe», Orientalia Christiana 9, Rome, 1924, p. 157-176.


Càrrecs públics
Precedit per:
Eutimi I
Patriarca de l'Església Ortodoxa de Jerusalem
1084-1106
Succeït per:
Joan VIII Xifilí