Simfonia Aitana

La Simfonia Aitana d'Òscar Esplà i Triay, és una obra de maduresa que va finalitzar el 1964 després d'un llarg període de creació. Va ser estrenada amb l'Orquestra Nacional d'Espanya, sota la direcció de Rafael Frühbeck, el 31 d'octubre de 1964 al primer Festival de Música d'Amèrica i Espanya.[1]

Infotaula de composicióSimfonia Aitana
Forma musicalSimfonia
CompositorÒscar Esplà i Triay
Creació1964
Durada30"
  1. Lento
  2. Allegro energico
  3. Andante fugato
  4. Allegretto Scherzando
Estrena
Estrena31 d'Octubre del 1964 al Primer Festival de Música Espanya i Amèrica
Òscar Esplà (dreta) amb Germà Bernàcer i la seua dona, Maria Guardiola, a la serra d'Aitana

L'obra està inspirada en un paisatge idíl·lic de la Marina Baixa (País Valencià) que porta el mateix nom: Serra d'Aitana.

« Les meves muntanyes llevantines, el meu sol mediterrani, la dramàtica situació de la meva vida sencera, amb el pes de la infantesa enmig de l'incendi vermell de les serres del meu país i del blau tranquil del mar. »
— Òscar Esplà, Diccionari de la música espanyola i hispanoamericana

La més alta suma poemàtica d'Esplà agafa forma definitiva en aquesta obra, un gran cant al seu paisatge tan carregat d'emocions com els Alps per a Richard Strauss. Potser representa una aventura intel·lectual molt pròpia d'ell, el joc entre la realitat i el seu reflex en l'obra d'art.[2]

Aquesta peça està construïda a partir d'una suite folklòrica per a piano anomenada La Sierra, la qual també era un agraïment al paisatge de València. A partir d'aquesta, Esplà va anar construint el que va ser la seva culminació amb la Simfonia Aitana, que havia de ser estrenada a Brussel·les amb el director Ataúlfo Argenta, el qual va morir uns dies abans. A causa dels fets, l'obra es va anar ajornant i retocant, esdevenint potser, amb la seva perfecció, la més important d'Òscar Esplà.[3]

La simfonia conté una mirada retrospectiva a la música tonal, a la qual el mateix compositor hi fa una dedicatòria en portada, on explicita: in memoriam. Pel que fa a l'orquestració, està molt treballada mostrant un ample ventall de colors, on es mostra el talent d'Esplà.

Els quatre moviments de l'obra són:

  1. Lento
  2. allegro energico
  3. andante fugato
  4. allegreto sherzando[4]

ReferènciesModifica

  1. «Óscar Esplá». blogs.ua.es. [Consulta: 23 octubre 2016].
  2. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Sociedad General de Autores y Editores, 1999. 
  3. Iglesias, Antonio. Oscar Esplà (su obra para piano) (en castellà). Madrid: Arges, 16/09/1962, p. 219. 
  4. «Oscar Esplá: Sinfonía Aitana | LeitersBlues» (en castellà). LeitersBlues, 10-06-2012.

BibliografiaModifica

  1. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana.
  2. Iglesias, Antonio (1962). Oscar Esplà (su obra para piano). Madrid