Simfonia en re menor (Bruckner)

La Simfonia en re menor (també coneguda com a Simfonia núm. 0, WAB 99) d'Anton Bruckner és una de les seves simfonies de joventut, composta el 1869. És en realitat la tercera simfonia del compositor, després de la Simfonia d'estudi i la Primera Simfonia. La seva numeració prové del fet que Bruckner la va apartar o «la va anul·lar» («annullierte»), el que li va donar l'àlies «die Nullte».

Infotaula de composicióSimfonia en re menor
Simfonia núm. 0
Forma musicalSimfonia
TonalitatRe menor
CompositorAnton Bruckner
Creació1869
Parts4 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióWAB 99
Durada45'
Part delist of compositions by Anton Bruckner (en) Tradueix i Simfonies d'Anton Bruckner Modifica el valor a Wikidata
Instrumentació2 flautes
2 oboès
2 clarinets
2 fagots
4 trompes
2 trompetes
3 trombons
timbal i corda
  1. Allegro
  2. Andante
  3. Scherzo: Presto — Trio: Langsamer und ruhiger
  4. Finale : Moderato – Allegro vivace
Estrena
Estrena12 d'octubre de 1924 a Klosterneuenburg
Musicbrainz: 4b7c68e0-50de-4f32-bfbc-d7b1a3efc121 IMSLP: Symphony_in_D_minor_'Nullte',_WAB_100_(Bruckner,_Anton) Allmusic: mc0002365967 Modifica el valor a Wikidata

La simfonia d'estudis va rebre després de la seva mort el nombre 00. Poc interpretada, com les altres obres de joventut, deixa entreveure les premisses de les grans simfonies que compondrà a partir de 1870, i indica un mestratge de l'estil romàntic.