Simfonia núm. 2 (Mahler)
La Simfonia núm. 2 en do menor és una simfonia del compositor austríac Gustav Mahler, coneguda com a Resurrecció (en alemany: Auferstehung), per la musicalització de l'oda del mateix nom de Friedrich Gottlieb Klopstock. Va ser composta entre 1888 i 1894 i té un final coral. És la primera simfonia de Mahler que introdueix la veu humana i també la primera que fa referència explícita als lieder de Des Knaben Wunderhorn (El corn de l'abundància).[3] Comparteix aquestes característiques amb les dues següents i constitueix, doncs, el primer finestró d'un tríptic.[1]
| Títol original | 2. Sinfonie  |
|---|---|
| Forma musical | Simfonia |
| Tonalitat | Do m |
| Compositor | Gustav Mahler |
| Creació | 1888-1894 |
| Data de publicació | 1895 |
| Durada | 70-90' |
| Instrumentació | 4 flautes (una d'elles piccolo) 4 oboès (dos d'ells corn anglès 5 clarinets (un d'ells requint i un altre clarinet baix) 4 fagots (un d'ells contrafagot) 10 trompes (quatre d'elles fora de l'escena) 8 trompetes (quatre d'elles fora de l'escena) 4 trombons (un d'ells trombó baix) 1 tuba 2 arpes orgue percussió (7 timbales (una d'elles fora de l'escena), dos gongs, caixa, tabal, plats, plat fix, triangle, fuet, glockenspiel i campanes) corda convencional, amb dos contrabaixos amb corda greu en do soprano, contralt i cor[1]
|
| Estrena | |
| Estrena | 13 de desembre de 1895 a Berlín |
| Estrena als Països Catalans | |
| Estrena a Catalunya | 26 de febrer de 1910 al Palau de la Música de Barcelona[2] |
  | |
HistòriaModifica
ComposicióModifica
La simfonia va néixer com Totenfeier (Ritus fúnebres), un poema simfònic en un moviment basat en el drama poètic Dziady del poeta polonès Adam Mickiewicz, que Mahler va acabar a Kassel l'any 1888. Quan ja començava a adquirir prestigi i estima com a director d'orquestra, va presentar la seva obra al llavors eminent director Hans von Bülow, que va tenir una reacció summament desfavorable i la va considerar antimusical. Profundament desanimat, tanmateix, no va abandonar l'obra i el 1891, a Hamburg va tornar al moviment, afegint-ne tres més a finals de 1893, que eren els quatre primers de la simfonia que coneixem. Va deixar l'obra per un temps, tot i que sentia que necessitava un final.
L'any 1894, Hans Von Bülow va morir i, en el funeral, Mahler va sentir una musicalització de l'oda Aufersteh'n (Resurrecció) del poeta alemany Friedrich Gottlieb Klopstock. Allò va ser una revelació, i va decidir acabar l'obra amb la pròpia musicalització del poema, al qual va efectuar algunes modificacions.
Mahler dissenyà un programa narratiu per a l'obra que va revelar a diverses de les seves amistats. No obstant això, no va aprovar la seva difusió pública, encara que avui dia sempre es divulgui en els programes de concert. En aquest argument, el primer moviment representa un funeral i respon a preguntes com ara: «Hi ha vida després de la mort?»; el segon moviment és un record dels temps feliços de la vida que es va apagant; el tercer moviment representa una completa pèrdua de la fe, i la consideració del fet de viure com quelcom sense sentit; el quart moviment, un lied, és el renaixement de la fe («Jo sóc de Déu, i retornaré a Déu»), i el cinquè moviment, després de la tornada dels dubtes del tercer i les preguntes del primer, acaba amb una realització de l'amor de Déu, i el reconeixement de la vida després del final (la resurrecció).
EstrenesModifica
- Estrena mundial (només els tres primers moviments): 4 de març de 1895 a Berlín amb l'Orquestra Filharmònica de Berlín dirigida pel compositor.
- Estrena mundial (completa): 13 de desembre de 1895 a Berlín dirigida pel compositor.
- Estrena americana: 8 de desembre de 1908 a Nova York dirigida pel compositor.
- Estrena anglesa: 16 d'abril de 1931 a Londres dirigida per Bruno Walter.
- Estrena catalana: 26 de febrer de 1910 al Palau de la Música de Barcelona dirigida per Volkmar Andreae.
Quan els crítics berlinesos generalment va ser molt negatius sobre aquesta simfonia, el compositor i musicògraf alemany Oskar Eichberg va ser l'únic que va estimar la qualitat de l'obra i que va descobrir lligams amb la novena simfonia de Beethoven. Mahler li va expressar la seva gratitud en una carta que es va conservar.[4]
TextModifica
Els textos per a les parts cantades de la simfonia són de diversa procedència. El del tercer moviment Urlicht (Llum prístina) prové de la famosa antologia de poesia folklòrica alemanya Des Knaben Wunderhorn (El corn meravellós de la joventut, del que Mahler va emprar diversos textos per a altres de les seves obres) publicat i revisat per Achim von Arnim i Clemens Brentano. El de l'últim prové de l'esmentada Auferstehung de Klopstock.
InstrumentacióModifica
La simfonia està escrita per a una orquestra i un conjunt fora d'escena d'instruments de metall i percussió. La constitució de l'orquestra és com segueix:
La secció de percussió exigeix set músics, i consisteix en 7 timbals (tocats per 3 músics), 1 bombo, plat, tabal, glockenspiel, 3 campanes.
El conjunt fora d'escena consisteix en 4 trompes, 4 a 6 trompetes, 1 bombo i plats.
El contingent més gran possible de cordes és una orquestra de cordes usual (amb alguns contrabaixos amb la corda de do greu).
El quart moviment requereix una contralt solista, i l'últim a més una soprano i un gran cor mixt.
MovimentsModifica
La forma final de l'obra té 5 moviments:
- Totenfeier.Ritus Fúnebres
- Andante moderato
- In ruhig fliessender Bewegung (Amb un moviment tranquil·lament fluent)
- Urlicht (Llum Prístina)
- In Tempo des Scherzos (En temps de scherzo)
Allegro maestosoModifica
Musicalment, el primer moviment, si bé té una diversitat de moments, al·ludeix a una marxa fúnebre, i és violent i colèric. És una forma sonata molt extensa.
Finalitzant aquest moviment, Mahler demana una pausa de cinc minuts abans del segon. Aquesta pausa és rarament respectada avui dia.
Andante moderatoModifica
Aquest moviment és un delicat ländler amb dues seccions contrastades de música un poc més fosca.
In ruhig fliessender BewegungModifica
El tercer moviment és un scherzo basat en el seu lied Des Antonius von Padua Fischpredigt («Sant Antoni de Pàdua predicant als peixos», també amb text del Des Knaben Wunderhorn). Comença amb dos colps de timbal forts i secs. Després segueixen dos colps més suaus, i després altres encara més suaus que donen el tempo d'aquest moviment.
Urlicht (llum prístina)Modifica
El quart moviment, Urlicht, és un altre lied del Wunderhorn, que actualment sol ser destinat a una contralt, a qui Mahler li demana que cante com un "petit infant celestial".
 |
 |
Im Tempo des ScherzosModifica
L'últim moviment és el més llarg, que dura (típic en les simfonies de Mahler) més de mitja hora. És molt episòdic, conté una diversitat d'instants, tempo i tonalitats, amb molt de material presentat en els moviments precedents. L'ús del cor en aquest últim moviment fa que se la compari amb la Simfonia núm. 9 de Ludwig van Beethoven.
Una execució normal de la simfonia dura al voltant de 85 minuts.
L'obra va ser publicada per primera vegada l'any 1897 per Universal Edition. El 1899 va ser publicat un arranjament de Bruno Walter per a piano a quatre mans.
TextModifica
Fünfter Satz (In tempo des Scherzos)Modifica
Nota: Els primers vuit versos pertanyen al poema Die Auferstehung de Klopstock. Mahler va ometre els quatre versos finals d'aquest poema i va reescriure la resta.
|
|
CuriositatsModifica
- La simfonia va ser la preferida del papa Joan Pau II.
- El tercer moviment de la simfonia va ser usat pel compositor italià Luciano Berio com a base del també tercer moviment de la seua Simfonia de 1968. Sobre ella va construir un collage enlluernador, amb diverses cites d'altres obres clàssiques alienes.
- Música de la simfonia va ser usada en la pel·lícula Dracula: Pages from a Virgin's Diary de 2002 de Guy Maddin. És una singular versió en ballet de la famosa novel·la gòtica de Bram Stoker Dràcula.
- L'editor milionari nord-americà Gilbert Kaplan va quedar fortament impressionat després d'escoltar aquesta simfonia en viu. Uns anys més tard, va començar a prendre classes de direcció d'orquestra per a complir amb el seu somni de dirigir-la. En l'actualitat, l'ha interpretada al front de més de 50 orquestres, i l'ha portada al disc dues vegades, amb l'Orquestra Simfònica de Londres i l'Orquestra Filharmònica de Viena. Segurament es tracta de l'única obra simfònica que comprèn pràcticament tota la carrera d'un director, ja que el repertori de Kaplan només inclou, a més, l'Adagietto de la cinquena de Mahler i, segons sembla, les Variacions Enigma d'Edward Elgar.
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 Tranchefort, François-René. Guide de la musique symphonique. París: Fayard, 1986. ISBN 978-2213016382.
- ↑ «Anunci» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 1r desembre 2019].
- ↑ «Catalunya Música transmetrà, diumenge, en directe el concert matinal de l'OBC des de L'Auditori». Catalunya Música. [Consulta: 14 setembre 2018].
- ↑ Lebrecht, Norman. Why Mahler? How One Man and Ten Symphonies Changed the World (en anglès). Londres: Faber & Faber, 2010, p. 79. ISBN 9780571260805,.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Simfonia núm. 2 |
- Textos i traduccions al castellà Kareol
- Text de la cançó "Des Antonius von Padua Fischpredigt"[Enllaç no actiu]
- La Simfonia núm. 2 de Mahler (notes, enregistraments) a allmusic.Com
- Partitura coral de l'últim moviment de la Simfonia a Choral Public Domain Library
- Partitures editades per Universal Edition[Enllaç no actiu]
- Text i traducció al català Arxivat 2012-08-05 a Wayback Machine.