Simfonia núm. 2 (Weinberg)

Simfonia de Mieczysław Weinberg

La Simfonia núm. 2 per a orquestra de corda, op. 30, fou composta per Mieczysław Weinberg entre el 30 de desembre de 1945 i el 16 de gener de 1946. No es va estrenar fina l'11 de desembre de 1964 a la Gran Sala al Conservatori de Moscou, interpretada per l'Orquestra Simfònica de l'Estat de l'URSS i dirigida per Kurt Sanderling, a qui l'obra està dedicada.[1]

Infotaula de composicióSimfonia núm. 2
Forma musicalsimfonia Modifica el valor a Wikidata
CompositorMieczysław Weinberg Modifica el valor a Wikidata
Creació1946 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1946 Modifica el valor a Wikidata
Catalogació30 Modifica el valor a Wikidata
Durada34 minuts Modifica el valor a Wikidata
Instrumentacióorquestra de corda Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena11 desembre 1964 Modifica el valor a Wikidata
EscenariMoscou Modifica el valor a Wikidata, Rússia Modifica el valor a Wikidata
Director musicalKurt Sanderling Modifica el valor a Wikidata

Moviments

modifica

S'estructura en els següents moviments:

  • I. Allegro Moderato
  • II. Adagio
  • III. Allegretto

Origen i context

modifica

Durant els quatre anys posteriors a la seva arribada l'octubre de 1943 a Moscou, Weinberg va crear una sèrie d'obres excepcionals per a conjunts de cambra, com els Quartets de corda núm. 3 a 6. En aquest període també va compondre la Segona Simfonia per a orquestra de corda,[2] una mica més plàcida que els quartets.[3]

Datada el 1946, quan Weinberg tot just començava a brillar sota el patrocini soviètic. La seva Simfonia núm. 2 és una obra lírica, amb suaus dissonàncies que afegeixen desvergonyiment a la música.[4] La va escriure poc després d'assabentar-se que tota la seva família a Polònia havia estat exterminada pels alemanys. No sembla, però, una simfonia programàtica que es pugui vincular a la tràgica biografia del compositor. Malgrat la devastació de la guerra, segons Reilly, «Weinberg va produir una obra melosament i profundament encantadora, i relativament poc pertorbadora».[5]

Referències

modifica
  1. «WEINBERG: Symphony No. 2 & Chamber Symphony No. 2 - Umeå Symphony Orchestra, Thord Svedlund». Alto. [Consulta: 4 juny 2023].
  2. Fanning, David. «Ressenya del disc» (en anglès). Chandos. [Consulta: 29 febrer 2020].
  3. Duperron, Jean-Yves. «Ressenya del disc». Classical Music Sentinel. [Consulta: 14 desembre 2023].
  4. «Ressenya del disc». wtju.net. [Consulta: 14 desembre 2023].
  5. Robert Reilly. Surprised by Beauty: A Listener's Guide to the Recovery of Modern Music. Ignatius Press, 21 abril 2016, p. 346–. ISBN 978-1-68149-704-4.