Simfonia passió

La Simfonia passió (en francès Symphonie-Passion) per a orgue, op. 23, fou composta l'any 1924 pel compositor francès Marcel Dupré.

Infotaula de composicióSimfonia passió
Forma musicalcomposició musical Modifica el valor a Wikidata
CompositorMarcel Dupré Modifica el valor a Wikidata
Instrumentacióorgue Modifica el valor a Wikidata

D'acord amb el que digué el compositor i el públic, Marcel Dupré, un dels més grans organistes francesos, aparentment improvisà una simfonia en quatre moviments d'orgue mentre feia un recital a l'Auditori Wanamaker a Filadèlfia el 8 desembre 1921. Algunes fonts afirmen que Dupré va tornar a França i immediatament va començar a escriure i elaborar la improvisació mentre que altres asseguren que només va començar a treballar-hi tres anys més tard. Però sigui quina sigui la veritat de l'assumpte, el treball que es va publicar com la Symphonie-Passion ha demostrat ser la més popular de totes les obres per a orgue de Dupré. Part de la raó d'aquesta popularitat és el fet que el treball es basa en quatre temes litúrgics que ja existien i que, per tant, van garantir un reconeixement immediat en el públic. Però la major part de l'èxit de l'obra és simplement perquè conté una mica de la música més atractiva i espectacular de Dupré.[1]

La Symphonie-Passion es presenta en quatre moviments:

  • Le monde dans l'attente du Sauveur
  • Nativité
  • Crucifixion
  • Résurrection

En el moviment d'obertura, un agitat primer tema original contrasta amb el cant pla serè de Jesu, Redemptor omniu. El segon moviment descriu l'escena en l'estable de Betlem, l'arribada dels tres Reis Mags, i conclou amb l'himne de Nadal Adeste fideles. El tercer moviment descriu l'escena en el Gòlgota amb una sèrie d'irregulars, els anomenats acords "claus" sobre un ritme ostinato sense pietat, per concloure amb una declaració suau del tema de l'Stabat Mater Dolorosa. El moviment de tancament és un enorme crescendo, amb base en el so pla Adoro te devote.

ReferènciesModifica