Obre el menú principal

Simforià d'Autun (Autun, segle II - ca. 178) fou un jove cristià, mort com a màrtir. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Infotaula de personasant Simforià d'Autun
Martyre de Saint Symphorien.jpg
Martiri de Simforià, per Daniel Hallé, 1671
Nom original (fr) Symphorien d'Autun
Biografia
Naixement Symphorianus
Segona meitat del segle II
Autun, Gàl·lia (avui dia Saona i Loira, Borgonya, França)
Mort 22 d'agost de 178
Autun (França)
Causa de mort Decapitació
Lloc d'enterrament Catedral de Saint-Lazare (Autun) 
Període Imperi Romà
màrtir
Celebració Església Catòlica Romana, Església ortodoxa
Festivitat 22 d'agost
Iconografia Jove portat al martiri, amb la mare que l'anima
Patró de Autun
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Simforià era fill del senador Faust i d'Augusta, també venerats com a sants, una de les primeres famílies cristianes d'Autun. Fou martiritzat per no voler renunciar a la seva fe sota el regnat de Marc Aureli, cap al 180. La tradició diu que Simforià estudiava a Autun i s'hi mofà d'un seguici que portava una estàtua de Cíbele, deessa venerada a la ciutat. Detingut i empresonat, fou dut davant el governador Heracli i condemnat a mort i decapitat fora ciutat, en negar-se a fer sacrificis als déus. La seva mare hi era present i l'animà a afrontar la mort.

VeneracióModifica

El seu cos, recollit per altres cristians, fou sebollit prop d'una font. Cap al 450, s'aixecà una basílica al lloc del martiri, i després un monestir que contribuí a estendre'n el culte; fou particularment venerat a Tours. A l'època dels merovingis, Simforià era un dels sants nacionals, com Dionís de París o Privat de Mende, celebrat la vigília de la festivitat de Simforià, el 22 d'agost. Les relíquies són avui a una capella de la catedral de Saint-Lazare d'Autun.

Enllaços externsModifica