Simin Palay

escriptor bearnès

Simin Palay (Maximin Palay), Simin Palai en occità fou un escriptor etnògraf occità nascut a Castèida e Doat, als confins entre Bearn (Pirineus Atlàntics) i Bigorra (Alts Pirineus) el 1874, i mort a Gelos (Pirineus Atlàntics) el 1965. Fou amic de l'escriptor famós Miquèu Camelat, qui l'animà a escriure en occità bearnès i a editar els diaris en bearnès l'Armanac Patouès de la Bigorre (1891) i Reclams de Biarn e Gascougne (1897). El 1896 creà a Ortès l'Escola Gastó Febus, filial del felibritge.

Infotaula de personaSimin Palay
Simin Palay.jpg
Biografia
Naixement(fr) Jean Maximin Palay
29 maig 1874
Castèida e Doat (França)
Mort22 febrer 1965 (90 anys)
Pirineus Atlàntics (França)
  Majoral du Félibrige (en) Tradueix 

1920 – 1965
← Maurice-Louis Faure
Activitat
Camp de treballQ3007437 Tradueix
OcupacióAntropòleg, poeta i romanista
Premis
Modifica les dades a Wikidata

El 1920 fou nomenat majoral del felibritge i es dedicà a la tasca de recerca lingüística i etnogràfica. De tarannà polític conservador, es va oposar al moviment occitanista contemporani i sovint ha estat acusat de considerar el bearnès com a una llengua diferent de la resta dels dialectes occitans. El 1960 fou decorat amb la Legió d'Honor francesa.

Bibliografia selectivaModifica

PoesiaModifica

  • Bercets de yoenesse e coundes ent'arrise (1899)
  • sounets e quatourzis (1902)
  • Case ! (1909)
  • Las pregaries e las gracies (1926)
  • Lou bent qui passe (1958)

TeatreModifica

  • Simin Palay va escriure 60 peces de teatre, en prosa o en vers:
  • Lou bugade (1929)
  • Lou rey malurous (1929)
  • L'hemme encrabada (1929)
  • La qui a troubat u meste (1930)
  • Moussu qu’ey pec (El senyor és beneït, 1930)
  • Lou franchiman (1927)
  • La reyente mancade (La falsa institutriu, 1925)

ProsaModifica

  • Lous tres goujats de Bordebielhe (1934), novel·la

LexicografiaModifica

  • DICTIONNAIRE DU BEARNAIS ET DU GASCON MODERNES
    • primera edició en 2 volums (1932-1934)
    • segona edició en 1 volum, C.N.R.S (1963)

EtnografiaModifica

  • Autour de la table béarnaise, (1932)
  • La cuisine du pays, (1936)
  • Cansous entaus maynadyes (1900)
  • Cansous trufanderes (1924)
  • Chants de Béarn et de Gascogne (1951), amb J.Poueigh

EnllaçosModifica