Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència
El Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD)[1] és el "conjunt de principis, normes, institucions i prestacions" per a atendre a les persones en situació de dependència funcional a Espanya, establert per la Llei de Dependència.[2] Integra de manera coordinada centres i serveis tant públic com privats per a la finalitat del sistema.[3]
Va ser implantat de manera gradual entre l'1 de gener de 2007 i el 31 de desembre de 2015 seguint el que s'estableix en la disposició final primera.[4]
Òrgans consultius modifica
Els òrgans consultius del SAAD són: el Comitè Consultiu del SAAD,[5] el Consell Estatal de Persones Majors (ja existent), el Consell Nacional de la Discapacitat (ja existent), el Consell Estatal d'Organitzacions no Governamentals d'Acció Social (ja existent) i el Comitè Consultiu.[6]
Consell Territorial del SAAD modifica
En aquest sistema hi participen totes les administracions públiques espanyoles competents. Perquè estiguen coordinades la llei establí el Consell Territorial del SAAD.[7] El Consell estava format per representants de cada comunitat autònoma i cada departament ministerial.[8] En aquest consell s'acorda un pla d'acció integral que més endavant seria desenvolupat amb convenis entre les comunitats autònomes i l'administració central; s'acorden els criteris per a determinar la intensitat de protecció; s'acorden les condicions i quantitat de prestacions econòmiques;[9] s'acorda els criteris de participació del beneficiari en el copagament; s'acorda el barem per a valorar la dependència;[10] s'acorda els criteris d'actuació i avaluació; es posa a disposició la informació sobre el SAAD entre administracions;[11] s'estableix el mecanisme de coordinació per a persones desplaçades; s'informa sobre la normativa estatal de desenvolupament (feta mitjançant Reial Decret) i en el termini de tres mesos des de la seua constitució acorda el marc de cooperació interadministrativa.[12]
El 10 de juliol de 2012 les comunitats autònomes i l'estat central acordaren en el Consell Territorial de Serveis Socials i del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència unes mesures per a la millora i sostenibilitat del sistema de dependència. Entre d'altres, s'unificà la Conferència Sectorial d'Assumptes Socials i el Consell Territorial del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència en l'òrgan anomenat Consell Territorial de Serveis Socials i del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència.[13]
Comitè Consultiu modifica
Òrgan adscrit al Ministeri de Treball i Assumptes Socials on hi participen 33 representants de les administracions públiques, sindicats i organitzacions empresarials.[6]
El seu funcionament està regulat per reglaments interns i està presidit pel representant de l'AGE designat pel Ministeri de Treball i Assumptes Socials. Els nombre de representats són: 6 de l'AGE, 6 de les CCAA, 6 de les entitats locals, 9 de les organitzacions empresarials i 9 dels sindicats. Els acords es prenen per majoria de vots de cada part.[4]
Nivells de protecció modifica
Els nivells de protecció en són tres: el nivell mínim garantit per l'administració estatal, el nivell superior establert per conveni entre les comunitats autònomes i l'administració central i el nivell addicional que depèn de la iniciativa de les comunitats autònomes.[12]
El nivell mínim és finançat per l'estat central mitjançant els Pressupostos Generals de l'Estat.[14] És concretat mitjançant reglaments establerts per l'estat central.[15]
El nivell intermedi prové de convenis entre l'AGE i les CCAA que determinen objectius, mitjans i recursos (finançament per part de cada administració) per a prestar serveis i donar prestacions econòmiques.[14] Els convenis poden ser anuals o plurianuals. I la quantitat que ha d'aportar la CA ha de ser mínim igual al total de les aportacions estatals. Al Consell Territorial s'estableix la intensitat dels serveis i proposa el sistema d'incompatibilitats entre serveis, perquè després l'estat central ho aprove mitjançant un Reial Decret.[16]
El nivell addicional, a càrrec discrecional de la comunitat autònoma, és similar al complement de prestacions de la Seguretat Social establert a la Llei General de Seguretat Social, art. 38.4.[17]
Fora de l'estructura del SAAD hi ha el nivell privat, regulable pel Govern espanyol en al disposició addicional sèptima, primer apartat, de la Llei de Dependència.[18]
Les comunitats autònomes tenen les competències i funcions de gestió, supervisió i execució dels serveis, prestacions i recursos del SAAD dins el seu àmbit,[18] tal com està establert a l'art. 11.1 Llei de Dependència. Aquestes competències afecten al nivell mínim i intermedi de protecció, a més d'evidentment el tercer.[19] Les prestacions i serveis són integrats a la xarxa de serveis socials de la comunitat autònoma: centres públics autonòmics, d'ens locals, centres de referència estatal i els privats concertats. Els serveis concertats són regulats per les comunitats autònomes respecte el règim jurídic i les condicions per a l'actuació.[20]
Graus de dependència i al seua valoració modifica
La dependència és valorada en el text original en graus i nivells.[21] Des de l'acord de 2012 de les comunitats autònomes i l'estat, es va suprimir la classificació en dos nivells segons l'autonomia de les persones (supressió de l'art. 26.2 de la Llei de Dependència).[13] La valoració es fa segons un barem igual per a tot l'estat. El barem és establert pel Consell Territorial i el govern aprova amb un reglament, que ha de seguir les condicions establertes a l'article 27 de la Llei de Dependència.[21]
Els graus de dependència són tres:[22]
- Grau I - Dependència moderada: la persona necessita ajuda per a diverses activitats bàsiques de la vida diària, mínim una vegada al dia.
- Grau II - Dependència severa:la persona necessita ajuda per a diverses activitats bàsiques de la vida diària dos o tres vegades al dia sense requerir la presència permanent d'un cuidador.
- Grau III - Gran dependència: la persona necessita ajuda per diverses activitats bàsiques de la vida diària diverses vegades al dia i necessita la presència contínua d'altra persona.
La valoració la pot fer solament un òrgan públic autonòmic.[23] El procediment administratiu es caracteritza pel fet que és iniciat a instància de la persona o representant, la tramitació segueix la llei 30/1992, de 26 de novembre amb criteris establerts pel Consell Territorial, la resolució és expedida per una administració autonòmica i aquesta té validesa a tot l'estat[24] i el servei de valoració és indelegable a entitats privades. La resolució conté el reconeixement de la dependència, quines prestacions corresponen al beneficiari i addicionalment incorporarà el Programa Individual d'Atenció.[25] La valoració podrà ser revisada a instància de l'interessat, el seu representant o d'ofici (de les administracions públiques competents).[26]
Titulars del dret a la prestació modifica
El dret a la prestació està condicionada als següents requisits:[27]
- Trobar-se en situació de dependència.[28]
- La persona dependent (o per al cas de menors de 5 anys, el seu guardià) ha de residir al territori espanyol durant cinc anys.[29] Els espanyols qui no resideixen a Espanya poden gaudir de mesures de protecció si el govern així ho estableix. La Llei 40/2006 estableix una ajuda econòmica per a centres i associacions d'espanyols a l'exterior amb infraestructures que ho permeten.[30]
- Ser nacional de qualsevol estat membre de la Unió Europea.[31] Els estrangers extracomunitaris estan regulats segons la Llei Orgànica 4/2000, d'11 de gener.[32]
Prestacions modifica
Les prestacions del SAAD consisteixen en serveis i prestacions econòmiques. L'accés a les prestacions depèn del grau i nivell de dependència i la capacitat econòmica del sol·licitant.[33] La condició de la capacitat econòmica és regulada per un reglament.[34]
Les prestacions estan finançades per les administracions públiques amb participació dels beneficiaris (copagament).[35]
Serveis modifica
Els serveis són prestats pels centres públics i els centres privats concertats.[34]
Els serveis es classifiquen en cinc grups:[36]
- El servei de prevenció de la dependència consisteix a programes preventius i de rehabilitació dirigides a gent gran i discapacitats.[36] El Consell Territorial estableix criteris, recomanacions i condicions mínimes aplicats als Plans de Prevenció de les Situacions de Dependència elaborats per les CCAA.[37]
- El servei de teleassistència empra les tecnologies de la informació i la comunicació per a assistir en situacions d'emergència, inseguretat, soledat o aïllament. Pot ser complementari al servei següent.
- El servei d'ajuda a domicili són les actuacions a la llar del dependent fetes per entitats. Poden ser relatius a les necessitats domèstiques (cuinar o netejar) o relatius a les activitats de la vida diària.[38] Les administracions competents poden afegir més serveis als establerts a nivell estatal, tal com permet l'art. 8.2 del Reial Decret 727/2007, de 8 de juny.[39]
- El servei de Centre de Dia i Nit és un servei d'atenció integral durant el dia o la nit. Es dediquen a cobrir "les necessitats d'assessorament, prevenció, rehabilitació, orientació per a la promoció de l'autonomia, habilitació o atenció assistencial i personal". Els centres són: Centres de Dia per a majors, Centres de Dia per a menors de 65 anys, Centres de Dia d'atenció especialitzada i Centres de Nit.[40]
- El servei d'atenció residencial és realitza als centres residencials habilitats per a dependents i consisteix a oferir serveis continuats personals i sanitaris.[41]
Aquests serveis són donats per la xarxa de centres, formada per: centres públics de les CCAA, de les entitats locals, de referència estatal per a la promoció de l'autonomia personal i per a l'atenció i cura de situacions de dependència i els centres privats concertats que hagen sigut acreditats.
El règim d'incompatibilitats és remès a l'acord adoptat pel Consell Territorial.[42]
Prestacions econòmiques modifica
Les prestacions econòmiques previstes per la Llei de Dependència són: la vinculada al servei, la que és per a cures a l'entorn familiar, la d'assistència personalitzada[42] i la que és per a adaptacions ergonòmiques.[43] Estan incloses al Registre de Prestacions Socials Públiques i són subsidiàries als serveis, és a dir, només es donen en cas de no poder donar el servei. Llurs quantitat és establerta pel Consell Territorial i és aprovada després mitjançant Reial Decret pel govern d'Espanya en forma d'import mínim i màxim.[42] La quantitat varia segons el grau i nivell de dependència i la capacitat econòmica del beneficiari.[44]
La manera que està escrit el text de la llei original implica una ambigüitat respecte si la prestació solament pot donar-se en les prestacions de nivell intermedi.[45]
El règim de compatibilitats i incompatibilitats entre prestacions econòmiques i entre prestacions econòmiques i serveis no està previst expressament.[46]
Des de l'acord de 2012 de les comunitats autònomes i l'estat, van quedar reduïdes les quantitats de prestacions econòmiques,[13] els cuidadors no professionals no estan obligats a seguir el règim general de la seguretat social[47] i s'establí un règim d'incompatibilitats de les prestacions (nou art. 25 bis de la Llei de Dependència)[13]
Cuidadors modifica
Els cuidadors són considerats no professionals quan estan fora de la Xarxa de Serveis Socials d'Anteció a la Dependència. Són considerats professionals per l'article 16.4 de la Llei de Dependència els cuidadors per col·laboració solidària,[48] a més dels qui treballen a través de les estructures organitzatives de les administracions públiques, empreses, l'economia social i les associacions benèfiques o no governamentals.[49]
Els cuidadors professionals físics contractats mitjançant prestació econòmica solament poden estar contractats seguint el règim general de la seguretat social o el d'autònoms, però en el règim de treballadors de llar o servei domèstic, tal com estableix el Reial Decret 615/2007.[50]
El cuidador no professional té establida una prestació econòmica per atenció familiar a l'article 14 de la Llei de Dependència.[51] La condició per a rebre-la és ser parent de la persona dependent[52] o ser de l'entorn en determinades circumstàncies marcades per l'article 1.2 del Reial Decret 615/2007[53] i no rebre cap retribució.[52]
Sistema d'informació modifica
El SAAD compta amb una sistema d'informació que funciona sobre una xarxa de comunicacions (infraestructura comuna de comunicacions i serveis telemàtics de les administracions públiques).[5]
Finançament del sistema modifica
El finançament del SAAD va a càrrec de l'Estat. Els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) aporten una quantitat perquè siga suficient. La llei de PGE determina la quantitat i com s'abona a les comunitats autònomes perquè finance les prestacions de nivell mínim. Per al nivell mínim, la comunitat autònoma ha d'aportar almenys el mateix que l'estat central.[54]
Sancions modifica
El règim de sancions està establert en la Llei de Dependència (Títol III), i està desvinculat del dret laboral sancionador en matèria de seguretat social.[55]
Contra el frau, les administracions públiques vetlles perquè no tinga lloc i estableixen mesures de control per a detectar-lo i perseguir-lo.[55]
L'article 42 de la Llei de Dependència delimita de manera senzilla els possibles infractors i l'article 43 tipifica com a infraccions sancionables una llista de nou comportaments.[56]
Referències modifica
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Vidal Prado, 2017, p. 177.
- ↑ Charro Baena, 2008.
- ↑ Charro Baena, 2008, p. 183.
- ↑ Charro Baena, 2008, p. 183-184.
- ↑ Charro Baena, 2008, p. 186.
- ↑ Charro Baena, 2008, p. 184.
- ↑ Charro Baena, 2008, p. 185.
- ↑ Luján Alcaraz, José; Rodríguez Iniesta, Guillermo; Fernández Orrico, Fco. Javier. «Capítulo 11. El sistema integral de promoción de la autonomía personal y atención a las personas en situación de dependencia. Las prestaciones». A: Comentario sistemático de la Ley de la dependencia Ley 39/2006, de 14 de desembre, de promoción de la autonomía personal y atención a las personas en situación de dependencia y normas autonómicas. 1a ed. Cizur Menor (Navarra): Thomson Aranzadi, 2008, p. 309. ISBN 978-84-8355-687-0.
- ↑ Vidal Prado, 2017, p. 178.
- ↑ Blasco Rasero, Rodríguez Santos i Arenas Viruez, 2008, p. 229.
- ↑ Blasco Rasero, Rodríguez Santos i Arenas Viruez, 2008, p. 226.
- ↑ Blasco Rasero, Rodríguez Santos i Arenas Viruez, 2008, p. 241.
- ↑ Blasco Rasero, Rodríguez Santos i Arenas Viruez, 2008, p. 245.
- ↑ 52,0 52,1 Blasco Rasero, Rodríguez Santos i Arenas Viruez, 2008, p. 249.
- ↑ Blasco Rasero, Rodríguez Santos i Arenas Viruez, 2008, p. 251.
Bibliografia modifica
- Blasco Rasero, Cristina; Rodríguez Santos, Estefanía; Arenas Viruez, Margarita. La aplicación de la Ley de dependencia en Andalucía. Consejo Andaluz de Relaciones Laborales, 2008. ISBN 9788496378476.
- Charro Baena, Pilar. «Capítulo 7. Titulares del derecho». A: Comentario sistemático de la Ley de la dependencia Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de promoción de la autonomía personal y atención a las personas en situación de dependencia y normas autonómicas. 1a ed. Cizur Menor (Navarra): Thomson Aranzadi, 2008, p. 181-194. ISBN 978-84-8355-687-0.
- Vidal Prado, Carlos. «Capítulo VI. Las repercusiones de las medidas de austeridad y las reformas en la administración pública en el ámbito de los derechos sociales en España: Educación, sanidad y dependencia». A: Crisis económica y reforma de las Administraciones públicas : un estudio comparado. Madrid: Instituto Nacional de Administración Pública, 2017, p. 163-184. ISBN 978-84-7351-601-3.