Sistema tributari local d'Espanya
El sistema tributari local espanyol és el conjunt de tributs que contempla el sistema tributari espanyol.[1] Es caracteritza per consistir en taxes i contribucions especials i els impostos locals.[2]
Desenvolupament normatiu modifica
Abans de la Constitució espanyola de 1978, els ajuntaments no tenien autonomia fiscal per a la gestió i recaptació de béns rústics, urbans i llicències fiscals. Els municipis solament elaboraven taxes locals i l'Impost de Circulació.[3]
La Llei 41/1975, de 19 de novembre, de l'Estatut de Bases del Règim Local marcava un centralisme de manera que no deixava als ajuntaments que tingueren autonomia fiscal sobre la gestió i recaptació. Aquesta llei va funcionar fins al 1985,[3] any que s'aprovà la Llei de Bases del Règim Local (LBRL), que afirmà l'autonomia financera i tributària dels municipis.
La LBRL permetia que els ajuntaments delegaren les competències a entitats locals superiors.[4] Amb el temps, així van fer molts municipis, principalment delegant a les Diputacions Provincials.[5]
El Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, aprovà el Text Refòs de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (LRHL).[2]
Tributs modifica
Els tributs solament poden gravar béns, activitats, rendiments i despeses de dins del territori de l'ens (art. 6). Poden delegar els tributs a les comunitats autònomes i altre entitats locals (art. 7).[1]
Estan regulats per les lleis estatals (Llei General Tributària, Reglament d'Inspecció Tributària i Reglament General de Recaptació).[1]
Les corporacions locals poden establir i exigir tributs segons el marc de les lleis i la Constitució i com no tenen potestat legislativa, es limiten a la potestat reglamentària amb les ordenances fiscals i les ordenances generals de gestió, recaptació i inspecció.[6] L'establiment de tributs per part de les províncies i municipis es fa mitjançant ordenances fiscals, les quals són vigents a partir de la publicació en el butlletí oficial provincial.[7]
Les taxes, preus públics i contribucions especials es basen en el principi del benefici. Aquest estableix que "la major part dels seus tributs suposen una contraprestació pecunària per la part divisible de les seues obres o serveis públics".[8]
Segons l'art. 20 LRHL, la contraprestació serà taxa quan al prestar l'activitat siga a la vegada: sol·licitat o rebuda de manera obligatòria i que no puguen ser prestades per iniciativa privada, que siguen activitats prestades que requereixen manifestació d'autoritat o que siguen serveis públics que tenen declarada la reserva en favor de les entitats locals. Aquestes solen ser les activitats de seguretat, salubritat, proveïment a la població i assumptes urbanístics. I la contraprestació serà un preu públic per al cas dels altres recursos: deriven de l'ús del domini públic o per prestar l'activitat que no siga de recepeció o prestació obligatòria i no poder ser preestables per inicitiva privada.[8]
Els impostos municipals són obligatoris (Impost sobre Béns Immobles, Impost sobre Activitats Econòmiques i Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica) o facultatius (Impost sobre construccions, instal·lacions i obres i l'Impost sobre l'increment del valor dels terrenys urbans més el recàrrecs).[9]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Ballesteros Fernández, 1992, p. 508.
- ↑ 2,0 2,1 Belmonte Martín, 2016, p. 134.
- ↑ 3,0 3,1 Belmonte Martín, 2016, p. 89.
- ↑ Belmonte Martín, 2016, p. 91.
- ↑ Belmonte Martín, 2016, p. 121.
- ↑ Prats Máñez, Fernando. «Capítulo 47. La potestad tributarua de la Comunidad de Madrid. La política tributaria: especial referencia al periodo 2003-2007». A: Derecho público y administración de la Comunidad de Madrid, 1983-2008 : XXV Aniversario Comunidad de Madrid. Tomo I. Madrid: Instituto Madrileño de Administración Pública [et al], 2008, p. 1715. ISBN 978-84-451-3123-7.
- ↑ Ballesteros Fernández, 1992, p. 509.
- ↑ 8,0 8,1 Ballesteros Fernández, 1992, p. 510.
- ↑ Ballesteros Fernández, 1992, p. 517.
Bibliografia modifica
- Ballesteros Fernández, Ángel. Manual de administración local. 2a ed. ampliada i actualitzada. Granada: Comares, 1992. ISBN 84-87708-33-1.
- Belmonte Martín, Irene. La modernización de la gestión tributaria local en España: el caso de Suma Gestión Tributaria de la Diputación de Alicante. Madrid: Instituto Nacional de Administración Pública, 2016. ISBN 978-84-7351-557-3.