Siu (a vegades Siyu) fou una petita població a 10 o 12 km a l'est-nord-est de Pate a l'illa de Pate. Els habitants es classifiquen com a bajuns, és a dir bantus procedents de l'emigració a Somàlia del sud. La muralla de la ciutat està datada el 1843 però que podria haver substituït a una anterior; els edificis es consideren del segle xix. La mesquita tenia un minaret i té una inscripció datada el 1523/1524.

Plantilla:Infotaula geografia políticaSiu
Imatge

Localització
EstatKenya
ProvínciaProvíncia Costanera Modifica el valor a Wikidata

La història de Pate en suahili diu que fou fundada el 1497 però la ceràmica musulmana-sassànida que s'hi ha trobat fan pensar que ja existia un establiment anterior. El 1589 Siu fou saquejada pels otomans manats per Amir Ali Beys; el rei local, que era vassall de Portugal, va trair als portuguesos que al retornar el van empresonar i van destruir dues mil palmeres com a revenja. El primer cop que s'esmenta la ciutat a la literatura fou en ocasió de la visita de Fra Gaspar de San Bernardino el 1606, que relata que per mitjà de comerciants indis va poder conversar amb el rei, i diu que la població no tenia cap interès. No se la torna a esmentar fins al 1773 quan depenia de Pate, sultanat contra el que es va revoltar el 1776; Pate la va recuperar el 1829. El governador Bwana Mataka (el seu nom àrab era Muhammad Ishak ibn Mbarak ibn Muhammad ibn Oman Famau, i la seva esposa, Mwana Kupona, fou una destacada poetessa) es va revoltar contra Pate el 1833 i contra Sayyid Said de Zanzíbar; va reunir una força a Lamu (ciutat de Kenya) i va atacar però fou derrotat, encara que no decisivament; el 1843 fou derrotat altre cop; el 1847 es va construir un fortí que finalment fou ocupat el 1857 per les forces del sultà de Zanzíbar. Sui no va tardar a revoltar-se i des del 1863 fou independent novament no sent recuperada pels soldats de Zanzíbar fins uns tres anys després; el fort encara es conserva però la resta de la ciutat està avui dia en ruïnes.

Bibliografia modifica

  • J. Strandes, The portuguese period in East Africa, 1899 en portuguès, traduït a l'anglès per J. S. Kirkman i publicat a Nairobi el 1961

Enllaços externs modifica