Soñar, soñar

pel·lícula de 1976 dirigida per Leonardo Favio

Soñar, soñar és una pel·lícula de Argentina filmada en Eastmancolor dirigida per Leonardo Favio segons el seu propi guió escrit en col·laboració amb Jorge Zuhair Jury que es va estrenar el 8 de juliol de 1976 i que va tenir com a actors principals a Carlos Monzón, Gian Franco Pagliaro i Nora Cullen.[1]

Infotaula de pel·lículaSoñar, soñar
Fitxa
DireccióLeonardo Favio Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióLeonardo Favio i Juan Sires Modifica el valor a Wikidata
GuióLeonardo Favio i Jorge Zuhair Jury Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPocho Leyes
FotografiaRogelio Chomnalez
Jorge Calandrelli
MuntatgeAntonio Ripoll
Carlos López
MaquillatgeJorge Bruno
ProductoraChoila Producciones
DistribuïdorProducciones del Plata
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1976 Modifica el valor a Wikidata
Durada85 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
ColorEastmancolor Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i comèdia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0075248 Filmaffinity: 945610 Letterboxd: sonar-sonar TMDB.org: 127423 Modifica el valor a Wikidata

Va ser l'última pel·lícula que va dirigir Favio abans d'iniciar un període autoimposat de 17 anys sense filmar; aquest període va acabar amb l'estrena de Gatica, el mono el 1993.[2]

Sinopsi modifica

Un jove de l'interior que somia amb ser artista coneix la ciutat de Buenos Aires al costat d'un artista transhumant.

Repartiment modifica

Comentaris modifica

H.C. a La Prensa va escriure:

« ”Buenas secuencias e imágenes de auténtica belleza. Sólo una parte…es rescatable, a pesar de que ese argumento con un buen planteo cinematográfico y una excelente realización en las primeras secuencias no cuenta con suficiente desarrollo en las subsiguientes.” »

La Nación va opinar:

« ”Un desarticulado filme…sólo en algunos pasajes consigue hacer correr por la pantalla una ráfaga de lirismo capaz de rescatar de su medianía, aunque fugazmente a la historia y sus personajes.” »

La Razón va opinar:

« ”Leonardo Favio consiguió otro notable film…compone en imágenes artísticamente logradas el grotesco drama que deben sobrellevar los protagonistas…intuitiva pero correcta y muy profesional narración fílmica.” »

Referències modifica

Bibliografia modifica

  • Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos (1930-1995) pág. 546. Buenos Aires, Editorial Corregidor, 2001. ISBN 950-05-0896-6. 

Enllaços externs modifica