Sobrecollida
S'anomena sobrecollida o sobrecullida (prové de collir) a cadascun dels òrgans administratius del regne d'Aragó encarregats de la coordinació i supervisió d'un nombre variable de collides o duanes existents al llarg del regne, instaurats per a la recaptació dels dreytos de les Generalitats, al capdavant dels quals es trobava un sobrecollidor.[1]
A mitjans del segle xiv, es van establir 6 sobrecollides que tenien jurisdicció sobre 181 collides i 2 taules independents, la de Saragossa i la d'Escatrón.[2]
Les sis sobrecollides eren:[3]
- Sobrecollida d'Alcanyís
- Sobrecollida de Montalbán
- Sobrecollida de Terol
- Sobrecollida de Tarassona-Calataiut
- Sobrecollida de Jaca
- Sobrecollida d'Osca
Vocabulari, l'equivalent a Catalunya[modifica | modifica el codi] modifica
Totes aquestes sub-administracions, estaven coordinades per la Generalitat d'Aragó igual que a Catalunya on hi ha la Generalitat de Catalunya (i que la resta de territoris de la Corona d'Aragó; Generalitat Valenciana, ...)
Alhora el territori es dividia en:
- Taules = Unitat major d'administració
- Sobrecollides = Òrgan encarregat de la supervisió de les Collides (Duanes). Equivalent a la Vegueria
- Collides = Punts frontereres on es recapten impostos, Duanes. Equivalent a Batllies/Pobles
Fogatge de 1495 modifica
No obstant les dades anteriors, al fogatge de 1495, es va ampliar el nombre de sobrecollides a 11. El total de focs recomptats al regne va ser de 51.056, com podem veure:
| Sobrecollida | Nombre de focs |
|---|---|
| Saragossa | 9 069 |
| Alcanyís | 4 268 |
| Montalbán | 3 996 |
| Terol | 2 720 |
| Daroca | 4 160 |
| Calataiut | 6 732 |
| Tarassona | 4 953 |
| Osca | 3 765 |
| Jaca | 2 762 |
| L'Aïnsa | 1 483 |
| Barbastre | 4 480 |
| Ribargorça | 2 662 |
Després dels Decrets de Nova Planta, van ser substituïdes per corregimients que eren les formes de divisió territorial castellana.
Referències modifica
- ↑ «Sobrecollida - Enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 febrer 2019].
- ↑ «Generalitats en Gran enciclopèdia Aragonesa». Arxivat de l'original el 2019-11-15. [Consulta: 6 febrer 2019].
- ↑ «Gran enciclopèdia Aragonesa». Arxivat de l'original el 2019-11-15. [Consulta: 6 febrer 2019].