Aigües de Barcelona
Aigües de Barcelona és una empresa mixta encarregada de gestionar els serveis relacionats amb el cicle integral de l'aigua (subministrament d'aigua potable i clavegueram) als 36 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona, amb una població d'uns 3 milions d'habitants.[1][2] Des de 2014, el seu accionariat està constituït en un 70% per la Societat General d'Aigües de Barcelona (Grup Agbar), en un 15% per l'Àrea metropolitana de Barcelona (AMB), i en un altre 15% per Criteria Caixa.[3] El Grup Agbar és alhora una filial de Suez Espanya, propietat de la multinacional francesa Suez.[4]
|
|||||
.jpg) Edifici corporatiu  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | empresa mixta | ||||
| Forma jurídica | societat anònima | ||||
| Història | |||||
| Creació | 2014 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Executiu en cap | Àngel Simón Grimaldos | ||||
| Entitat matriu | Grup Agbar | ||||
| Altres | |||||
Premis
| |||||
| Lloc web | aiguesdebarcelona.cat | ||||
Història modifica
La història de la companyia es remunta al 1867, quan es va constituir a la ciutat belga de Lieja la Compagnie des Eaux de Barcelonne. Quatre anys més tard l′Empresa Concessionària d'Aigües Subterrànies del Riu Llobregat va iniciar les seves activitats a Barcelona. El 1882, la companyia belga va ser adquirida per una empresa de capital francès i immediatament es va constituir a París la Societat General d'Aigües de Barcelona. El 1887, aquesta nova companyia va adquirir l'Empresa Concessionària d'Aigües Subterrànies del Riu Llobregat, i a partir d'aquí va anar creixent progressivament amb la compra de companyies de mida diferent que operaven en l'àmbit de Barcelona, com la Companyia d'Aigües de Sants o la societat britànica Barcelona Besòs Waterworks Company Limited.
El 1919, la companyia va passar a mans de capital espanyol, després de l'adquisició de la totalitat de les accions de la societat francesa, i la seu passà a ubicar-se al núm. 39 del passeig de Sant Joan (vegeu Palau del Marquès de Santa Isabel), iniciant a més la seva cotització a la Borsa. El 1940, Aigües de Barcelona subministrava aigua a uns 75.000 clients de la ciutat de Barcelona i poblacions properes. Dues dècades més tard, aquest nombre ja havia pujat fins als 250.000 clients amb la inauguració de la planta de tractament de Sant Joan Despí, la primera gran potabilitzadora de Catalunya.
A finals del segle xx, la societat subministrava aigua a uns 1.200.000 clients. En aquesta etapa, els seus esforços principals es van centrar en l'aplicació de nous sistemes per millorar el sabor de l'aigua. El 2005 va inaugurar la seva nova seu social: la Torre Agbar,[5] la qual passaria a convertir-se en un dels referents arquitectònics i turístics de Barcelona.[6]
El juliol de 2009, Aigües de Barcelona va integrar a la seva xarxa la planta dessalinitzadora del Prat de Llobregat, la més gran d'Europa, capaç de satisfer fins al 25% del consum diari d'aigua de l'àrea metropolitana de Barcelona.[7]
Referències modifica
- ↑ «El Área Metropolitana regulariza la concesión del suministro de agua de Agbar» (en castellà), 06-11-2012. [Consulta: 30 agost 2021].
- ↑ «La gestió del cicle integral de l’aigua - Web oficial - La gestió responsable». [Consulta: 3 setembre 2021].
- ↑ La Caixa surt d'Agbar per convertir-se en accionista de Suez[Enllaç no actiu] lavanguardia.es
- ↑ «Acord Criteria-Suez». agbar.es, 18-07-2014. Arxivat de l'original el 2018-09-16. [Consulta: 6 agost 2022].
- ↑ elmundo.es html Els Reis inauguren la Torre Agbar, nova icona urbana de Barcelona[Enllaç no actiu] publicat el 16 de setembre de 2005
- ↑ elperiodico. com La torre Agbar entra a les noves rutes del bus turístic publicat el 4 d'abril de 2009
- ↑ Avui entra en funcionament la dessalinitzadora del Prat Arxivat 2009-07-25 a Wayback Machine. lavanguardia.es