Societat filomàtica de París
La Societat filomàtica de París (Société philomathique de Paris) és una societat científica i filosòfica pluridisciplinar creada el 10 de desembre de 1788 per iniciativa de l'agrònom Augustin-François Silvestre i del mineralogista Alexandre Brongniart.
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | societat científica  |
| Indústria | altres organitzacions de membres de voluntaris i educació terciària |
| Forma jurídica | associació declarada |
| Història | |
| Creació | 10 desembre 1788 |
| Fundador | Alexandre Brongniart |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Presidència | Raphaël Dongier Jean-André Thomas (en)  Désiré André |
| Lloc web | philomathique.paris |
Història de l'entitat
modificaComposta d'un nombre limitat de membres elegits, pren per lema « Estudi i amistat ». Constitueix una mena d'avantsala abans d'accedir a l'Acadèmia de les ciències i s'encarrega de la promoció dels treballs dels seus membres, sobretot a través de la publicació del seu Butlletí mensual.
La clausura de l'Acadèmia de les ciències per la Convenció i el decret del 8 d'agost de 1793 faran de la Société philomathique de Paris la sola posseïdora de publicacions científiques de l'època fins a la reobertura de les acadèmies, sota el nom d'Institut, el 3 brumari any IV (novembre 1795), i la recuperació de les seves publicacions. Els philomathes són, el 1797, uns setanta: l'associació queda aleshores constreta a no elegir els seus membres més que per via de reemplaçament i de limitar aquest nombre a cinquanta.
Entre els philomathes més cèlebres es poden citar Antoine Lavoisier, Jean-Baptiste de Lamarck, Gaspard Monge, Pierre-Simon de Laplace, Georges Cuvier, Joseph-Louis Gay-Lussac, André-Marie Ampère, Augustin Louis Cauchy, Augustin Fresnel, Jean Baptiste Boussingault, Claude Bernard, Marcellin Berthelot, Jean-Baptiste Biot, Henri Dutrochet (corresponent), Louis Pasteur, Siméon Denis Poisson, Henri Becquerel, i més tard: Broglie, Joliot, Théodore Monod…
Havent quedat en repòs després de la Segona Guerra Mundial, la societat filomàtica va revisar els seus estatuts l'any 1971.
Altres societats filomàtiques
modificaEl 1833 es fundà la Société Philomathique de Perpignan.[1]
A finals de 1839 fou fundada la Sociedad Filomática de Barcelona.[2][3]
Referències
modifica- ↑ «Societat filomàtica de París». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Saurí 1849, pàg. 163
- ↑ Casassas 1999, pàg. 60
Bibliografia
modifica- Saurí 1849 : Saurí, Manuel; Matas, José. Manual histórico-topográfico, estadístico y administrativo, o sea, Guía general de Barcelona, dedicado a la Junta de Fábricas de Cataluña, recopilado y arreglado por Manuel Saurí y José Matas. Barcelona: Imprenta y Librería de D. Manuel Saurí, 1988.
- Casassas 1999 : Casassas, Jordi (Coordinador). Els Intel·lectuals i el poder a Catalunya: materials per a un assaig d'història cultural del món català contemporani: 1800-1975. Barcelona: Pòrtic, 1999.
- André Thomas (1990). Société philomathique de Paris et deux siècles d'histoire de la Science en France, Presses universitaires de France (Paris)<span : vi + 154 p (ISBN 2-13-043430-4)
Enllaços externs
modifica- Société Philomathique de París
- Sur le bruit du tonerre ("Sobre el soroll del tro") Un text de 1833 de la Société philomathique. En línia i comentat en el lloc web BibNum.